Posts From Rolando d'Alessandro
Entre els molts moments esperpèntics i les amargues reflexions que ha suscitat el judici farsa al Suprem, dos elements m’han frapat especialment: un va ser la menció, per part del Trapero, dels «anarquistes de Gràcia» com un dels grups que la policia catalana vigilava perquè podien «donar problemes». El segon,
Quantes vegades hem sentit aquest comentari en reunions, converses i assemblees? Deixem l’anticapitalisme, les crítiques al govern efectiu, els enfrontaments amb la «nostra» policia i centrem-nos a buscar la unitat del món independentista, tots units cuperos i raholistes, per assolir la desitjada república en la qual podrem, de forma democràtica,
De cop i volta sembla que les societats europees, o, si més no els seus sectors més políticament sensibles, s’hagin adonat de l’existència d’un perill feixista. L’estat espanyol no fa excepció i, encara que a alguns l’assumpte ens desvetlli un cert estupor, comencen a sovintejar articles, tertúlies, debats, iniciatives, crides
En el magma d’informacions, deformacions, anàlisis, pronunciaments i polèmiques que el moviment català cap a la independència ha desfermat, la presència dels CDR és quantitativament molt inferior respecte a la d’altres actors implicats (partits, institucions ―de l’estat i autonòmiques ―, mitjans de comunicació, associacions) i marcada, a més, per definicions
Aquest lloc web utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació i així oferir-vos un servei personalitzat.
Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.D'acord
