Avui s’elegeixen al territori autonòmic dels Països Catalans 87 diputats dels 350 que conformen el Congrès espanyol. Als Països Catalans s’elegiran, doncs, el 24.85% dels diputats de la cambra baixa espanyola, malgrat que la nostra població representa aproximadament el 29.3% de l’Estat. Això es deu, en bona part, a la sobrerepresentació dels districtes provincials de caracter rural, catòlic i conservador, front als urbans. Es tracta d’un sistema originat en 1978 per a afavorir les dues forces que protagonitzarien el postfranquisme: PSOE i les diferents formes històriques dels hereus del règim. No té res de nou, però, ja que la marginació del vot urbà i progressista té a l’Estat espanyol unes arrels decimonòniques, igual que les seues intencions.
El nostre país conté tres de les cinc circumscripcions més infrarepresentades de l’Estat: Barcelona (178.187 habitants per diputat), València (169.927) i Alacant (155.703). En total, cada diputat estatal elegit als territoris autonòmics dels Països Catalans representa 156.245 persones, mentre que a la resta de l’Estat la proporció mitjana és de 124.828 habitants per diputat. Si es realitzés un repartiment proporcional dels diputats per comunitats autònomes, ens tocarien 19 diputats més, és a dir 106. Tot això, juga evidentment a favor de la minorització dels interessos de Catalunya, País Valencià i Balears a nivell estatal. Minorització agreujada pel fet que en l’última revisió del repartiment d’escons, amb motiu de les eleccions d’avui, València va perdre un diputat més.
Castella en conjunt, per contra, té 14.430.756 habitants (sumem Castella i Lleó, Castella la Manxa, Madrid, La Rioja, Cantàbria, Extremadura i Múrcia) i 118 diputats. Aquestes xifres ens mostren una proporció d’un diputat per cada 122.294 habitants. Per tant, amb l’excepció de Madrid, i en molt menor mesura de Múrcia, ens trobem amb una sobrerepresentació territorial de la nació castellana en el Congrès estatal. Es veu molt clarament si comparem els 32 diputats que elegeixen els 2.472.052 habitants de Castella i Lleó, amb els 32 escons dels quasi 5 milions de valencians. Dit d’altra manera, un vot valencià val la meitat d’un vot castellà i lleonès. De forma més matisada, també ho observem si contrastem els 8 diputats balears front els 10 d’Extremadura, malgrat tindre una població pràcticament igual en número.
Tot aquest repartiment territorial d’escons, produiran un efecte molt nociu sobre el sistema electoral espanyol en aquestes eleccions, doncs, per primera vegada es poden donar resultats cridaners com que partits amb similar nombre de vots tinguen una diferència molt abundant de diputats en relació amb la província on han estat triats. O, fins i tot, que hi haja partits amb un percentatge major de vots a nivell estatal que es vegen superats per altres amb un percentatge menor. O també, que partits com el PP, superen en nombre de diputats els del PSOE en 2011, malgrat tindre un percentatge de vots inferior als obtinguts per Rubalcaba. Tot això serà especialment significatiu als territoris autonòmics dels Països Catalans, on En Comú-Podem i Compromís-Podemos, poden alçar-se amb la victòria a nivell autonòmic, però alhora que el partit de Pablo Iglesias quede a molta distància del PP a nivell estatal en nombre de diputats.
