La setmana passada Transports Metropolitans de Barcelona donava via lliure a l’execució de la sentència de desallotjament del Centre Social Autogestionat Can Vies després de 17 anys de vida. L’Ajuntament de Barcelona governat per Convergència i Unió trencava d’aquesta manera les negociacions amb els okupants i iniciava l’enèsim desallotjament. Però, tot i que ningú no preveia les dimensions que ha acabat prenent les mostres de rebuig, el que sí era evident per a tothom era que Can Vies no era una casa okupada qualsevol, i que el clima social que han generat tots aquests anys de crisi tampoc no s’assembla al de les dècades a cavall entre el segle XX i el XXI.
El dilluns 25 al migdia arribaven les primeres furgonetes dels mossos a Can Vies i de seguida es va començar a aplegar gent al seu davant per tal fer sentir el seu desacord. A l’interior de la casa, els okupants van resistir encadenats durant sis hores. La concentració va anar creixent a mesura que avançava el dia i, al vespre, malgrat la pluja, va iniciar-se una manifestació que va aplegar centenars de persones i que va acabar amb alguns aldarulls i i nombroses persecucions policials. La jornada acabava amb dos detinguts, però aquella no seria la darrera manifestació contra el desallotjament sinó la primera de cinc, i el nombre de detinguts detinguts s’enfilaria molt.
Les mobilitzacions es multipliquen
El dimarts 27 van continuar els enderrocs i les protestes, que tornaren a tenir el seu moment culminant al vespre. Els assistents eren superiors als del dia anterior i la tensió havia pujat de to després de dos dies d’ocupació policial del barri. I els enfrontaments entre policia i manifestants es van tornar a reproduir, aquesta segona nit amb més violència que l’anterior. Però serà la imatge de l’excavadora que estava enrunant Can Vies en flames la que donarà nova empenta a les protestes, que s’estendran a d’altres poblacions dels Països Catalans i de més enllà, i es radicalitzaran. Aquella nit, en anar-se coneixent les novetats de Sants, altres barris de Barcelona i poblacions catalanes van sortir al carrer a demostrar la seva solidaritat, i el blanc preferit dels seus atacs foren els bancs i les seus de Convergència i Unió.
Els enfrontaments de les dues primeres nits havien donat publicitat al desallotjament i l’endemà, el dimecres 28, nombrosos barris, pobles i ciutats convocaven noves mobilitzacions contra el desallotjament, donant pas al què es va començar a qualificar com a #EfecteCanVies. I, tot i que és evident que la gent sortia al carrer en solidaritat amb el centre social okupat, el desallotjament de Can Vies havia fet emergir el descontentament social provocats per aquests darrers anys de crisi i retallades i en els serveis socials. Aquella tercera nit, els avalots foren més importants que cap altre, i també les detencions. Si les dues primeres nits els mossos d’esquadra havien detingut vuit persones (dues la primera nit i sis la segona), durant la tercera nit van ser 30 les detencions practicades.
El dijous era ja el quart dia consecutiu de mobilitzacions i és molt probable que el barri necessités respirar una mica. Les mostres de suport de veïns i veïnes fent sonar cassoles des dels balcons s’han sentit cada cop que la policia ha pres el carrer. Però aquella nit es va decidir deixar el barri enrere i apropar-se a la Comissaria de Les Cort. Però un dispositiu policial va impedir l’arribada de la manifestació al seu objectiu i, malgrat que la manifestació es va desconvocar, la inèrcia va fer que molta gent tornés a Sants, on els tornava a esperar un fort desplegament dels mossos, i on altre cop es reproduïren els avalots. Aquella nit es tancà amb vint-i-un detinguts més.
El divendres va ser un dia de treva, de fer recompte de danys i d’analitzar avenços. A més, calia agafar força perquè el dissabte 31 hi havia jornada intensiva. També l’Ajuntament feia els seus números, i exposava la quantitat de diners esmerçats en contenidors socarrimats. De totes maneres, semblava que no havien estat en va: l’enderrocament havia estat aturat de forma oficial. Ara bé, no tot eren bones notícies, i el divendres es coneixia també l’empresonament d’en Sergi, un home de trenta anys membre dels Castellers de Barcelona.
La mobilització central del dissabte
El dissabte començava ben d’hora pels solidaris amb Can Vies. A les 10 del matí s’havia convocat a reconstruir Can Vies. Centenars de persones havien quedat a Can Batlló per recollir eines de feina i començar a desenrunar la zona. Les pedres que havien quedat en bon estat s’anaven desant, les que eren inservibles es duien a les portes del Districte gràcies a una cadena humana que unia ambdós indrets.
La manifestació de la tarda havia estat convocada aquest cop al centre de Barcelona, però com els darrers dies, des dels diferents barris s’organitzaren columnes per arribar-hi fent-se sentir. La plaça Universitat es va anar omplint de persones en la mobilització més important de tota la setmana. Els organitzadors van comptar-ne 20.000. Tot i que el clima era tens pels combats acumulats durant tota la setmana i pel fort desplegament policial, helicòpter inclòs -l’helicòpter va passar a formar part del cel nocturn de Barcelona-, la manifestació es va anar desenvolupant sense incidents greus fins que a Drassanes un cordó policial va impedir el pas de la manifestació. Va ser en aquest moment, després de nombroses advertències de càrregues per part dels mossos, que es van iniciar alguns enfrontaments amb crema de contenidors i trencadissa de sucursals bancàries. La manifestació es va dividir i, mentre al Raval es mantenien alguns enfrontaments, el gruix del que quedava de mobilització va aconseguir arribar fins la plaça Sant Jaume, i encara transitar per La Rambla.
Quan semblava que la jornada ja s’havia clos, un grup de més de dues-centes persones que tornaven cap a Sants per Gran Via van ser encerclades per un desplegament policial que els va envoltar, identificant 225 persones. Molts dels identificats, a més, van ser obligats a posar-se caputxes o mocadors mentre els mossos els filmaven de cap a peus. El dissabte s’havia informat també d’un segon empresonat, detingut la nit del dijous.
La ressaca del diumenge i l’inici d’una nova setmana
El diumenge a les 10 del matí continuaven les feines de treure runa, però Can Vies havia quedat molt tocat i, davant la por que es pogués produir algun esfondrament, van decidir aturar les feines fins a tenir un informe d’un especialista que donés el vist-i-plau al projecte reconstructor. El dilluns, amb els especialistes avalant la iniciativa reconstructora, Sants iniciava una nova setmana on al marge i en contra de l’Ajuntament, el moviment popular començava a treballar per a bastir una nova Can Vies.
