Baraa Mahammid: «Malgrat tot el que està passant ara a Gaza, veig la lluita palestina amb esperança»

En Baraa Mahammid és un activista palestí de vint-i-tres anys, que ha estat molt actiu al moviment de joves del seu poble, Umm al Fahm, al nord dels territoris que el sionisme va conquerir i netejar ètnicament fins on va poder l’any 1948, en el que coneixem com la Nakba palestina. Actualment, estudia a Itàlia i ha passat uns dies als Països Catalans. L’entrevistem a Menorca el 6 d’agost, quan una nova macroofensiva israeliana a la Franja assetjada de Gaza ja havia causat desenes de morts palestines i centenars de ferides.

Després de tres dies d’atacs i no menys de 44 morts, un nou alto el foc s’ha establert; l’última de les ofensives ha sembrat més mort i destrucció sobre la mort i destrucció a què Israel sotmet Gaza, amb la vergonyosa inacció de l’autoanomenada «comunitat internacional».

Col·lectiu Intifada (CI): Baraa, com et sents vivint temporalment lluny de Palestina mentre Israel, una vegada més, està bombardejant la Franja de Gaza?

Baraa: En realitat, és molt dur veure com la meva terra està essent destruïda i com s’està perpetrant una massacre col·lectiva aquests dies a Gaza. Quanta gent ha estat assassinada, desplaçada i privada dels drets bàsics, com la llibertat de moviments, l’atenció mèdica i més coses, des de fa més de quinze anys a Gaza, sota setge. Per tant, com un palestí que està molt connectat amb la seva terra i la seva causa, és molt difícil estar lluny del meu país veient com la meva terra és destruïda i el món sencer només s’ho mira sense fer-hi res que sigui seriós.

CI: Què creus que hauríem d’estar fent nosaltres, com a internacionals, ara mateix, en aquest moment tan difícil, i també en general, sobre Palestina?

Baraa: Penso que la comunitat internacional en general ha de posar fi al seu comportament i a la doble vara de mesurar i actuar objectivament sobre la causa palestina. Arreu i sempre que hi ha gent a la qual se li neguen els drets humans, a la qual s’ataca o que està colonitzada, la comunitat internacional ha d’actuar, tal com li encomana el dret internacional i tal com ens exigeix la consciència humana. Per tant, crec que la comunitat internacional, els governs, les ONG, els activistes polítics i els partits han d’actuar immediatament, col·lectivament i individual, per aturar els crims que Israel està cometent contra el poble palestí.

CI: Com conjugues la teva identitat palestina amb el fet que tens un passaport israelià?

Baraa: Jo soc un dels dos milions de palestins que anomenem «del 48», que som els palestins que tenim ciutadania israeliana, que som els que vam poder resistir i quedar-nos als territoris que les forces sionistes van ocupar durant la guerra de 1948, que nosaltres anomenem la Nakba, la Catàstrofe. Des d’aleshores, van obligar-nos a adquirir la ciutadania israeliana i, des d’aleshores, patim diverses polítiques de segregació, empobriment, confiscació de terres, aïllament i també d’intents d’arrencar-nos la nostra identitat d’origen i les nostres arrels palestines. Des de 1948, hem estat sotmesos a moltes polítiques per a convèncer-nos que no som palestins, que no som àrabs, que no tenim cap connexió més enllà de les fronteres del territori que Israel va ocupar durant la guerra i que només hem de ser lleials, i també estar agraïts, a les forces colonials que ens van ocupar. Però en tots els períodes de la nostra història sempre hem sabut que érem part del poble palestí, que mai no ha deixat de lluitar pels seus drets humans, llibertat i justícia. Per tant, em sento palestí, part del poble palestí, dels tretze milions de palestins que vivim a Palestina o a la diàspora. Penso que tots els governs israelians han intentat disgregar cada part del poble palestí per fer-nos sentir que som gent diferent, seguint la vella nova política de dividir per a conquerir. Però al final sempre m’he sentit i em sento encara, en tant que palestí, part del gran poble palestí i també de la nació àrab.

CI: Baraa, pots parlar-nos de quin paper van tenir les palestines del 48 en la insurrecció de maig de 2021, que moltes anomeneu la Intifada de la Unitat, i de si creus que, des de l’aleshores, hi ha hagut canvis en la lluita política de les palestines?

Baraa: En la insurrecció de maig de 2021, va ser molt interessant i sorprenent, en un sentit positiu, que sobretot els palestins de 1948, després de totes les polítiques d’empobriment i aïllament i de rentada de cervell en el sistema educatiu, fossin capaços de reunificar-se amb el poble palestí i participar en la lluita en tots els àmbits de la resistència del maig 2021. I crec que va ser un pas que va ressuscitar amb molta força el sentit de la identitat palestina entre els palestins joves el 48, que es va poder veure en el fet que s’integressin activament en tots els aspectes de la resistència i l’activisme durant la insurrecció de maig de 2021, cosa que significa que totes les polítiques amb què «Israel» s’ha escarrassat per desarrelar-nos de la nostra identitat palestina i de fer-nos dòcils com a ciutadans seus reprimits silenciadament han fallat. No estic dient que no tinguem encara molts problemes i reptes i molta feina per fer internament a Palestina, però després de maig de 2021 hi ha hagut una influència molt positiva, especialment en els joves palestins amb relació a la seva identitat i el seu sentit d’unitat amb tota la resta de palestins.

CI: Com veus la lluita palestina en el moment present i en el futur immediat?

Baraa: En realitat, vivim en un període difícil, tenim molts reptes, especialment amb la normalització dels règims àrabs amb l’Estat sionista. Però malgrat tot això, des del maig de 2021, la intifada de la Unitat, com molts l’anomenem, perquè realment simbolitza i significa per a nosaltres la unitat, podem veure molta esperança, molta capacitat de la gent jove per autoorganitzar-se espontàniament i per manifestar-se activament i actuar en tots els àmbits contra les polítiques per arrencar-nos la nostra identitat i les polítiques de confiscació de terres i de desplaçament i de tot. Per tant, crec que estem davant d’un període que no és fàcil, però em sento més positiu i amb més esperança perquè ens hem demostrat a nosaltres mateixos com a palestins i hem mostrat a tot el món que sempre som capaços de renéixer sempre i de continuar lluitant per la nostra llibertat i per la justícia.

Foto: Santiago Torrado