Barcelona pam a pam sense perdre peu

Barcelona pam a pam sense perdre peu

barcelona-pamapam

Fa més de quaranta anys l’Alexandre Cirici, crític d’art i assagista, publicava un llibre, Barcelona pam a pam, que amb el temps es convertiria en la guia de Barcelona més popular gràcies al fet de voler donar a conèixer la ciutat no tant als turistes d’altres terres com als seus propis habitants i als del conjunt del país.

El 1952, l’editorial Teide, fundada per Frederic Rahola i Jaume Vicens i Vives, ja li havia publicat una primera guia de tall tradicional escrita amb l’objectiu que els assistents al 35è Congrés Eucarístic Internacional que s’havia de celebrar a Barcelona poguessin descobrir la ciutat. Vint anys després, però, la mateixa editorial decidia posar al dia la guia del 1952 i, a banda d’aquest canvi d’enfocament ja exposat que buscava superar el fet de “guiar només al forà per una ciutat amb història pròpia i monuments” provà també “d’equilibrar i reparar l’abandó immerescut de la ciutat i del seu potencial social, econòmic i cultural”.

Els canvis respecte la guia del 1952 no foren però només aquesta vindicació de Barcelona com a motor de Catalunya adreçada al conjunt dels catalans. Altres aspectes significatius també mudaren: la llengua, que passà del castellà al català; les fotografies, responsabilitat en aquesta ocasió de l’Oriol Maspons, membre de l’Escola de Barcelona juntament amb Colita o Miserachs; o l’itinerari mateix. Fugint dels circuits turístics tradicionals, els itineraris proposats anaven més enllà de Ciutat i Vella i l’Eixample fruit del convenciment que “la nostra Barcelona és tan filla dels comtes francs com dels manobres de Jaén”. D’aquesta manera, algunes de les rutes més transitades de Barcelona, la ciutat romana i gòtica, Santa Maria del Mar, La Rambla o la Sagrada Família, compartien espai amb la Barceloneta, Gràcia, Sant Andreu del Palomar o Can Tunis. Amb aquest plantejament s’avançava uns anys a la proposta de Tots els barris de Barcelona, un magnífic treball de Jaume Fabra i Josep Maria Huertas que explora una història de Barcelona des dels barris.

barcelona-pam-pam

Ara, l’editorial Comanegra ha decidit reeditar-lo. Però com que aquests quaranta anys transcorreguts des de la primera edició han transformat Barcelona, el llibre de l’Alexandre Cirici va acompanyat d’un altre llibre de volum més reduït signat per l’urbanista i ex-regidora de Ciutat Vella Itziar González Virós que completa les informacions que publicà en Cirici el 1971 provant de seguir el mateix principi inspirador del llibre original: “tan ens interessa l’expansió marítima que cristal·litza amb Santa Maria del Mar, com la lluita obrera que cristal·litza amb la Torratxa de Gràcia, i ens sentim més a prop del Xic de les Barraquetes o de Francesc Layret que de Fiveller o sant Francesc de Borja”. Ambdós volums, Barcelona pam a pam i Per no perdre peu, es presenten en una caixa d’edició senzilla però farcida de plànols, dibuixos i fotografies, per un preu prou raonable de 24 euros.