“Morir matant”. Així qualificaven les intencions de l’alcaldessa de València els assistents a una reunió d’urgència que s’ha celebrat aquest dilluns contra l’aprovació del nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). Les diferents entitats veïnals, els tècnics i especialistes en urbanisme i medi-ambient i els col·lectius socials de València expressaven així el temor que l’Ajuntament de València vulga forçar l’aprovació d’aquest nou projecte urbanístic abans de les eleccions per dificultar que un canvi de govern puga fer reversibles determinades actuacions.
Sense justificació
El nou PGOU fou anunciat públicament pocs dies abans de Nadal, en una maniobra que ja es va considerar intencionada per a dificultar el procés d’al·legacions.
Aquest pot ser un indici de les fosques intencions que hi oculta. Però més sospitós, si cap, n’és la manca de justificació, ja que el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament, Alfonso Novo va apel·lar a la necessitat d’habitatge públic en el ple de l’Ajuntament en què es donava a conèixer la proposta.
La realitat, però, és que la ciutat ha perdut 30.000 veïns en cinc anys i es calcula que té més de 60.000 habitatges buits, a més dels solars enmig de la ciutat per construir-ne altres 38.000. Amb el nou PGOU es preveuen 18.000 nous habitatges, la meitat dels quals, segons Novo, seran de protecció pública. Una tàctica argumental que recorda a l’emprada per Fabra quan va justificar el tancament de RTVV per mantenir les escoles públiques obertes, però que difícilment pot ser creïble amb les xifres a la mà.
Una amenaça greu a l’horta
El nou PGOU ratifica algunes projectes ja polèmics com la prolongació de Blasco Ibàñez o consolida la propietat privada de l’Església, però els assistents a la reunió del passat dilluns han posat èmfasi en l’amenaça que suposa per a l’horta, ja que preveu urbanitzar-ne 415 hectàrees més. Els barris afectats són Campanar, Benimaclet, Castellar-Oliveral, la Torre o la Punta. A més a més, al PGOU de València s’ha fet en consonància amb plans de municipis veïns, com Alboraia i Tavernes Blanques, a l’horta nord. En ambdós casos, el PGOU de València es completa amb uns plans locals que preveuen ampliar la zona urbana o industrial a costa de l’horta, així com la construcció d’infraestructures, especialment de vials, que mosseguen, si cap més, trossos del cinturó verd de la capital del Túria.
Segons han explicat alguns experts, els espais d’horta afectats no només són rellevants pel que implica de reducció de la superfície total, sinó que són punts claus en la connexió de la zona verda que envolta la ciutat. Així, si el PGOU tira endavant, l’horta nord quedarà aïllada de l’horta oest i del Parc Natural del Túria, i aquest al seu torn, de l’horta sud i de l’Albufera. Uns efectes dramàtics provocats per un Pla General que contravé les recomanacions i directrius que provenen d’Europa, on ens prioritza la continuïtat dels espais verd o la transició progressiva entre ciutat i entorn natural.
Patrimoni de la Humanitat en perill
Un altre punt sobre el qual han incidit les entitats que s’oposen al PGOU és que posa en perill el poc que queda de l’històric sistema de regadiu de l’horta, ja que afecta l’últim tros d’horta que rega la Séquia de Mestalla. Així doncs, si finalment s’aprova el PGOU es veuria afectada una part important de l’organització humana i ecològica que justifica la condició de Patrimoni de la Humanitat del Tribunal de les Aigües de l’Horta de València, reconegut per la UNESCO el 2009.
