No en tenia prou l’Ara a semblar la planta de reciclatge de l’Avui, vol recollir també el rebuig de La Vanguardia. No tinc constància que Alfredo Pastor hi hagi escrit ni puc dir que el seu currículum justifiqui un tal rebuig: Secretari d’Estat d’Economia, es va doctorar en la matèria a la UB i al Massachussets Institute of Technology, ha treballat pel Banc Mundial i ha estat president d’Enher. Però hi ha una harmonia preestablerta que dóna a cada ens el seu lloc al cosmos i el d’Alfredo Pastor estava a La Vanguardia. Alfredo Pastor és la prova empírica que treballar i estudiar en tant benemèrites institucions no només no aguditza l’enginy si no que esfonsa l’enteniment en una boira espessa. La prova la trobem a un article publicat el 26 d’abril i anomenat “El tetràedre de l’independentisme”. No està al centre de l’argumentació però és molt significativa una apreciació que va al segon paràgraf: “Les protestes que han seguit els anuncis de restriccions pressupostàries en Educació i Sanitat són, al meu parer, indignes d’una societat educada”. L’educació consisteix a callar la boca quan l’hampa encorbatada decideix que ja n’hi ha prou de sanitat pública. Per què? Per què tots hem de ser conscients que “corren temps dolents” i “cal estalviar fins l’últim cèntim”. Començar a ser ridícul sentir aquestes frases en boca de gent per la qual no corren temps difícils ni pensen estalviar un cèntim: deixaran d’anar de vacances? Perdran l’abonament al Liceu? Els seus fills hauran d’anar a la pública? Faran cua a la Seguretat Social? Però no hem de creure que ens vol mal: “l’estalvi és possible sense que els elements veritablement essencials del nostre estat del benestar pateixin danys irreparables”. S’entén per elements “veritablement essencials” l’IESE (essencial per què el senyor Pastor continuï cobrant a final de mes), el Círculo Ecuestre i la missa de 12. Pels que no vivim en aquest món de fantasia fa anys (molt abans de la crisi/estafa) que corren temps difícils, que es gasta fins l’últim cèntim per incapacitat d’estalviar i que els serveis com la Sanitat i l’Educació pateixen danys perfectament reparables si al senyor Pastor i la seva colla els donés la gana. Molta tela per un article que, en realitat, parla sobre la independència. Tot dient que “interpretar qualsevol obstacle a l’independentisme com una ofensa a la ‘voluntat del poble català’ és vistes les xifres anteriors –es refereix al caràcter minoritari de l’independentisme-, un abús”. Jo no soc economista ni he estat mai a Boston, la qual cosa segurament em converteix en un brètol provincià però diria que per estar a favor del dret a l’autodeterminació –i exercir-lo encara que sigui simbòlicament- no cal ser independentista. Espero que en temes econòmics el senyor Pastor faci un ús més acurat de les estadístiques, però hi ha aspectes conceptuals que remeten a lògica més elemental, vàlida per l’economia tant com per l’apicultura. Els ignora quan diu que “dins i fora d’Espanya, Catalunya podrà decidir sobre certes coses, i no d’altres, sense una llista d’aquestes coses l’expressió ‘dret a decidir’ en què s’ha basat l’última anomenada ‘consulta popular’ està buida de contingut”. Sembla que el que sí ha après a l’IESE és a mentir descaradament per què ell sap que la pregunta de la consulta es referia amb total claredat a l’objecte sobre el que calia decidir: tenir o no tenir un Estat propi. A l’IESE tot això es deu veure molt borrós, però al meu barri ho entenen fins els nens de teta.
