[bar group="860×106"]

Breus ressenyes, maig 2013

Joseba Sarrionaindia / Màrius Serra / Valero Sanmartí / Owen Jones.

Som com moros dins la boira? Joseba Sarrionandia. Pol·len edicions, 2013

sarrionaindia--390x180Joseba Sarrionandia és probablement, amb el permís de Bernardo Atxaga, l’escriptor basc més popular als Països Catalans. Però la seva popularitat no li ve dels nombrosos lectors que ha anat acumulant durant la seva dilatada carrera sinó de la cançó que els Kortatu composaren per explicar la fuga de la presó en la qual ell participà. Ara, gràcies a Pol·len edicions, serà possible apropar-nos a una de les seves monumentals obres. A partir de la curiositat que li despertà la tasca del franciscà Pedro Hilario Sarrionandia, autor de la primera gramàtica de l’amazigh, Sarrionandia prova de reconstruir la seva vida, d’entendre els per què de l’interès per aquest poble nordafricà i, finalment, de comprendre’n la seva llengua.

Plans de futur. Màrius Serra . Edicions Proa, 2013

mariusGuardonat amb el Premi Sant Jordi 2012, Plans de futur explica una història que malgrat les nombroses dificultats que s’hi narren desprèn optimisme, Ferran Sunyer, el seu protagonista, és un personatge real que nasqué al sí d’una família benestant figuerenca a principis del segle passat. Fins aquí, res d’extraordinari. Però Ferran Sunyer patia tetraplegia, una malaltia que, contra tot pronòstic, no li impedí esdevenir un dels matemàtics més destacats del seu temps. Màrius Serra executa en aquest treball segurament la seva millor obra, amb una història captivadora i un estil narratiu àgil, amb sentit de l’humor i un vocabulari ric i planer alhora.

Jo només il·lumino la catalana terra. Valero Sanmartí . Les Males Herbes, 2013

sanmartiEntre els interessos de Les Males Herbes, aquesta jove editorial que començà sent una revista, hi ha la publicació d’obres de culte mai traduïdes al català, la promoció de nous talents autòctons i la reivindicació d’obres d’autors catalans que no encaixen en els cànons predominants. Jo només il·lumino la catalana terra participa de les dues últimes categories, perquè l’home que hi ha darrera el nom de Valero Sanmartí és un nou talent autòcton fins ara dedicat només al seu blog i perquè el llibre que presentem és absolutament irreverent, que busca qüestionar amb idees i expressions passades de voltes totes les veritats del catalanisme benpensant.

CHAVS: La demonización de la clase obrera. Owen Jones.  Capitan Swing, 2012

JonesOwenLa contribució d’Owen Jones a la revifalla del debat sobre la lluita de classes ha estat fonamental en la Gran Bretanya hereva d’una Margaret Thatcher que va etzibar contra els drets socials en general i la classe obrera en particular, un dels atacs més grans de la història. A través d’una anàlisi rigorosa i agradablement visceral ens explica com la construcció social de la imatge “chav” –quillos– és fruit d’una estratègia racional de justificació d’un sistema irracional. Una estratègia executada tant pel periodisme massiu com pel neolaborisme anglès, tots ells fills de classe mitja o benestant, es contribueix a la descripció esbiaixada i descontextualitzada de la pobresa i la marginació social, enfortint el discurs individualista de victimització en un entorn d’aberrant competència.


[bar group="860×106"]