Entrevista a Àlex Suarez, membre del col·lectiu Brot Bord. Brot Bord és un col·lectiu antipatriarcal que centra la seua tasca en la lluita contra l’homofòbia i la transfóbia. El
passat dissabte 27 es manifestaren, junt a d’altres col·lectius, pels carrers de Barcelona, per visaulitzar la seua reivindicació. En parlem amb Àlex Suárez, un dels seus membres, perquè ens explique la seua lluita i també alguns dels conceptes clau.
Ens pots resumir què és Brot Bord?
El Brot Bord som una assemblea de lluita contra l’homofòbia, la transfòbia i el patriarcat. Hi ha assemblees a Barcelona (i rodalia), Camp de Tarragona i Girona. El nostre objectiu és clar: la construcció d’una societat no patriarcal. Però per aconseguir-ho no volem repetir consignes ni fer grans campanyes sense una bona feina de base. Ens hem volgut centrar en treballar amb els moviments populars i polítics per unir esforços. Ara com ara, treballem sobretot amb col·lectius de l’esquerra independentista perquè moltes de nosaltres hi militem i així ens ha estat més fàcil apropar-nos-hi. Però no som una sectorial LGTI de l’esquerra independentista, ni ho volem ser. El que sí volem és treballar amb aquest moviment i altres per tal que treballin (treballem) aquesta lluita que ha estat menystinguda durant molts anys. Hem de ser capaces de dir sense embuts que l’esquerra independentista i els moviments socials encara no aborden d’una forma decidida la lluita contra l’homofòbia, la transfòbia i el patriarcat. Ara, la intenció hi és, però per impulsar-ho cal tenir clares les mancances i treballar-les per crear una base a partir de la qual passar a l’acció.
A banda, traiem al carrer un periòdic molt humil en el seu format però creiem que força interessant en el seu contingut, com és l’Accent Bord. Precisament vam servir-nos del nom del vostre periòdic per esdevenir el ‘periòdic desviat dels Països Catalans’.
També és important dir que ens hem ‘especialitzat’ en fer tallers de socialització de pràctiques sexuals no convencionals o per qüestionar la cultura de la monogàmia. I és que creiem que és molt important fer que les nostres relacions i les nostres sexualitats siguin més lliures.
Us vau constituir fa escassament quatre anys. Sou hereus d’alguna lluita o en sou una de nova?
Les persones que vam impulsar el Brot Bord veníem del JAG (Joves per l’Alliberament Gai), una refundació de l’antic JAG que feia anys que restava inactiu i que nosaltres vam rellençar la primavera del 2006 i fins el 2009. El Brot Bord neix a partir de reflexionar sobre les limitacions d’unes sigles que ens tancaven a una determinada franja d’edat i a una opció sexual concreta. El JAG era una mena d’assemblea de joves gais que va evolucionar a un col·lectiu més ampli a partir de les persones que ens hi anàrem incorporant: lesbianes, gent més gran, heteros…Per tant, vam decidir canviar en la forma i en el contingut.
Així, puc dir que la nosta herència és la dels col•lectius d’alliberament gai i lèsbic de sempre però amb la incorporació de noves estratègies més enmarcades en la lluita contra l’heteropatriarcat que pretén superar la idea de definir-nos i organitzar-nos en base a l’opressió comuna que patim. Ja no som joves gais que lluitem contra l’homofòbia. Ara som persones que lluitem contra l’homofòbia, la transsfòbia i el patriarcat.
Bord és l’adaptació al català del concepte queer. Com s’adapta aquest concepte a la lluita antipatriarcal clàssica centrada en el feminisme i en l’alliberament lèsbic, gai i trans?
Nosaltres som una assemblea antipatriarcal i apostem per la lluita feminista i la d’alliberament lèsbic, gai i trans que algú podria definir com a ‘clàssica’. Que sigui clàssica no vol dir que no serveixi, tot el contrari! Nosaltres no pretenem substituir aquestes lluites per la teoria queer, sinó ampliar les estratègies per construir una societat no patriarcal. I això passa per introduir en la nostra activitat algunes estratègies de la teoria queer. Però ho fem qüestionant-la, readaptant-la…per això, si preferim parlar del terme bord és pel fet que no ens interessa una teoria desconnectada de la realitat quotidiana que es tanca en si mateixa, sinó que la reinterpretem per fer-la més nostra i més aplicable.
Per això quan fem xerrades no diem per exemple que ‘els homes i les dones no existeixen’ sinó que ens interessa més explicar que cal trencar amb la dicotomia home/dona que ens plantifiquen de forma opressiva o que no hem de tenir actituds de rebuig cap a la ploma d’algú, perquè associar de forma exclusiva la masculinitat als homes i la feminitat a les dones és patriarcat pur i dur.
**
El dissabte 27 us manifestareu a Barcelona contra la transfòbia. Quina acollida tenen aquestes mobilitzacions? N’esteu satisfets?**
Aquesta manifestació estava organitzada per la plataforma Octubre Trans BCN i nosaltres donem suport a la convocatòria difonent-la i assistint-hi.
El que veiem és que l’activisme trans ha lluitat molt per fer-se un lloc.Els primers anys d’aquesta mobilització hi acudien només persones transsexuals i ara moltes persones que no som transsexuals ens hi hem incorporat. I no ho fem per empatia solidària sinó que hem pres consciència de l’asfíxia que ens provoquen les normes del sistema sexe-gènere. Per tant estem satisfetes pel fet que cada cop s’incorpora més gent en aquesta mobilització. Però això és només l’inici. Cal posar la lluita contra la transfòbia al capdavant de les lluites antipatriarcals, fer-nos-la més nostra i estendre-la arreu.
Una part important de la vostra activitat se centra en l’oci i la festa. És un àmbit important per a la difusió del vostre missatge?
Més que un àmbit on difondre el nostre missatge diria que és l’aplicació del nostre missatge. Quan fem Festes o Kafetes Bordes estem plantejant la necessitat de crear alternatives a l’ ‘ambient’ (entenem per ‘ambient’ els bars, discoteques…destinats a un públic gai i lèsbic) perquè no volem pagar peatges per lligar.
La socialització és molt important. Tenim ganes de sortir, fer noves amistats, lligar…i no volem haver d’anar a l’ambient per fer-ho. Com cridem a cada mani del 28J, ‘no volem un barri volem tot el planeta!’. Amb això no estem condemnant la gent que va a les discoteques d’ambient. Nosaltres som les primeres que hi anem! Sinó que volem tenir espais on desenvolupar-nos sense que cap empresari ens escuri les butxaques i ens creï falses necessitats de consum.
Heu parlat de l’exili sexual a les grans ciutats. Què significa això?
Això ho diem perquè la majoria de persones que conformem el Brot Bord som de pobles i viles. I ens hem trobat a Barcelona, ja sigui perquè hi hem anat a viure o perquè hi anem sovint, com és el meu cas. El fet d’haver escollit Barcelona no és casualitat. Hi hem anat a parar perquè som ‘exiliades sexuals’. El terme pot sonar exegerat però no ho és tant. Quan s’és adolescent es busquen uns referents, i si ets gai o lesbiana al poble no els tens. I a Barcelona els trobes, molt homogeneïtzats, però els trobes. Alguns passàvem de creure’ns l’únic gai del món a trobar-nos envoltats de centenars de gais ballant i lligant en un trajecte de menys d’una hora de tren o mitja hora de cotxe. La descoberta del Gaixample i de l’anonimat propiciaven i segueixen propiciant un exili massiu de gais i lesbianes cap a les grans ciutats. I això cal canviar-ho. Volem gaudir les nostres sexualitats a tot arreu. A totes les comarques.
Sent de Vilafranca del Penedes, com ha sigut la teua experiència?
Doncs una mica com explicava. Tot i que no només fugia cap a Barcelona. També vaig tenir la sort de viure i implicar-me en els anys en què va existir JAHVA, un col•lectiu per l’alliberament gai i lèsbic local que va fer una feinada increïble per combatre l’homofòbia en una ciutat petita com Vilafranca. Recordo com m’ ‘escapava’ a mig d’un concert del casal okupat El Cellerot per arribar a l’‘hora bona’ de la discoteca gai Metro de Barcelona conduint amb nervis i emoció en un cotxe de segona mà amb la ‘L’. Dos sentiments entraven en conflicte i acabaven barrejant-se. El de quedar-me al meu poble i participar en tot el que s´hi feia i el de fugir a lligar a Barcelona. Suposo que no em trobava bé enlloc. Al poble em mancava poder lligar i a la ciutat m’agobiava tanta superficilitat. Amb els anys aprens a moure’t millor per totes dues realitats però la necessitat d’alliberament sexual arreu de les comarques segueix sent l’horitzó per abastar.
Com es pot combatre l’homofòbia o la transfòbia als xicotets pobles?
Doncs deixant enrere la idea que l’activisme LGTI és una cosa de les grans ciutats com Barcelona o València. L’alliberament sexual cal fer-lo a tots els pobles, viles i ciutats.
Es poden organitzar xerrades, tallers, festes…La visibilitat també és molt important. Ens hem de fer veure a tot arreu, als nostres pobles també. Fent-ne bandera? doncs sí!
Considero que hem d’ajudar a sortir de l’armari a moltes lesbianes, gais, trans…Però crec que moltes vegades s’opta pel camí equivocat: el de la tolerància. No hem de cercar que ens tolerin. Hem d’alliberar-nos sense demanar permís.
Com vinculeu la vostra lluita a la resta de lluites socials i nacionals?
El Brot Bord entenem la nostra lluita enllaçada amb totes les lluites encaminades a una transformació total de la societat. Tenim clar que l’alliberament sexual, el nacional i el social són indestriables. Per entendre’ns. No només fem activisme LGTI. Ens trobareu també a les manifestacions independentistes, implicant-nos en las vagues, participant en una manifestació contra el racisme o donant suport a Can Vies.
