Burjassot, juntament amb Montcada o Alboraia són els escenaris d’una estratègia premeditada de l’anticatalanisme
Les darreres setmanes la comarca de l’Horta Nord ha patit un repunt de les agressions blaveres. Des de ja fa un temps, tant les aparicions com l’activitat dels neofexistes blaus havien davallat a causa de la desaparició del seu partit de referència Coalición Valenciana (CV), d’altres derrotes a nivell de presència pública (expulsió d’Expojove) així com del trencament amb Lo Rat Penat i vàries entitats de la seua òrbita. A més a més, immersa la societat en una dinàmica de mobilitzacions contra les retallades i de denúncia del sistema capitalista, el discurs d’odi anticatalanista es troba fora de lloc, desplaçat. Només a la comarca de l’Horta sembla mantenir un cert moviment amb l’ajuda inestimable de la ultradreta espanyolista.
Seguint un escalonament que no sembla arbitrari, les provocacions s’encetaren el passat abril a la Trobada d’Escoles en valencià a l’Horta Nord, celebrada enguany a Alboraia, amb un intent de boicot per part del Grup d’Acció Valencianista (GAV). Finalment, la concentració convocada el mateix dia i molt a prop de l’estació de Palmaret, on es desenvolupaven el gruix d’activitats, no va ser autoritzada per la Delegació de Govern. La nit anterior el monòlit erigit en commemoració de les Trobades va ser atacat amb pintura blava i frases insultants.
Les següents agressions es concentraren al mes de maig a Burjassot en forma d’atacs a l’escultura de Vicent Andrés Estellés i la interrupció d’un acte municipal en homenatge al poeta on participaven membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per últim, està prevista una concentració el dimarts 28 de maig contra una suposada política cultural catalanista on GAV, España-2000, Partit Popular i altres entitats minoritàries amb funcionament nominal, comparteixen convocatòria. Una vegada més el feixisme juga el paper de gos de presa i d’eina de distracció de les desastroses polítiques de la dreta amb la seua connivència, ajuda i cobertura d’impunitat.
Burjassot, al punt de mira
Per altra banda, Burjassot és un dels pobles que encapçala a la comarca, sense cap mena de dubte, una resposta organitzada a l’actual crisi capitalista. La PAH local ha aconseguit aturar diversos desnonaments a més de presentar i aprovar una moció institucional en la qual Burjassot es declara municipi en contra dels desnonaments, insta els bancs a negociar dacions en pagament i impedeix la Policia Local participar del desallotjament dels veïns de les seues cases. La Coordinadora en Defensa dels Serveis Públics que aglutina una vintena d’organitzacions, amb presència de l’esquerra independentista, realitza una tasca constant de conscienciació i mobilització posant damunt la taula, per exemple, les deficiències en les instal·lacions escolars manifestant-se davant les portes de la Conselleria d’Educació, amb marxes i concentracions a la localitat etc. El passat novembre una protesta espontània a la seu del PP va impedir Alberto Fabra acudir, com tenia previst, a la reunió de la Junta Local.
Per últim, dues figures burjassoteres molesten especialment els feixistes. D’ambdós s’han complert 20 anys de la seua mort i els actes reivindicatius del seu llegat han sigut constants. Guillem Agulló, assassinat pel neonazi Pedro Cuevas, i Vicent Andrés Estellés, el poeta del poble, un dels millors escriptors contemporanis en català han esdevingut símbols de l’antifeixisme, la unitat de la llengua i d’una manera d’entendre el País Valencià basada en la justícia social, la modernitat o l’activisme cultural i polític.
Exigint allò impossible: Medina i el País Valencià
A Montcada, l’alcalde Juan José Medina, va expulsar el passat dimecres 15 de maig un assistent al ple per cridar “és País Valencià”, després d’una advertència prèvia, durant la intervenció del regidor d’Hisenda, Miguel Gallego (ex UV), quan defensant els pressupostos municipals argumentava “cuando el Partido Popular entró a gobernar la Comunidad Valenciana y no el País Valenciano” el mateix dia que les Corts Valencianes aprovaven una proposta del Grup Popular per a denegar qualsevol iniciativa legislativa que utilitze una de les denominacions històriques del territori valencià. Amb aquesta cortina de fum, Medina, conegut per la seua autoritària i prepotent manera de conduir els plens, pretenia desviar el debat pel retràs en la presentació dels pressupostos i les retallades a les polítiques socials del municipi. Tots els partits de l’oposició (PSPV, Compromís i EU) a més d’un bon gruix d’assistents reaccionaren abandonant el ple mentre s’escoltaven crits contra la corrupció i a favor de la llibertat d’expressió.
Eixa mateixa nit la seu de Compromís del municipi patia una nova pintada “Aneu-vos a Catalunya” amb l’inconfusible segell del Grup d’Acció Valencianista (GAV) que ja havia realitzat pintades similars al poble. Aquest grupuscle havia intentat muntar un nucli a Montcada pocs anys abans i les seues pintades eren habituals essent desconeguts qualsevol altre tipus d’actes. Hem pogut saber que els integrants locals (no més de tres persones) han passat a formar part d’España-2000 i és habitual veure’ls en les mobilitzacions del grup ultra.
