>> Entrevista a Josep Garganté, candidat d’Iniciativa Internacionalista a les eleccions europees
Fa un any Josep Garganté impulsava la vaga d’autobusos a Barcelona per aconseguir dos dies de descans setmanal. Ara és el primer candidat pels Països Catalans (ocupa el tercer lloc de la llista estatal) de la candidatura Iniciativa Internacionlista, que l’Estat espanyol vol impedir que es presenti a les eleccions europees del proper 7 de juny.
>> Demà dijous 21, el Grup de suport dels Països Catalans a Iniciativa Internacionalista ha organitzat un sopar solidari a les 9 del vespre a la Casa Palestina (Barcelona)
Per què vas decidir donar suport a la candidatura Iniciativa Internacionalista?
Bàsicament perquè conec la gent que aquí estava organitzant el tema i em donen la confiança de saber que són persones que estan movent-se per millorar el seu entorn (sigui laboral, social, etc.) i, per tant, aquesta candidatura seria una proposta de denúncia de l’estat de coses actual i una aposta contra els que manen des de fa massa anys.
Els mitjans de comunicació parlen majoritàriament de “candidatura abertzale”. Com la definiries tu?
Que la COPE i l’ABC, primer, i la resta de gran mitjans de comunicació, després, acusin Iniciativa Internacionalista d’“abertzale” o de formar part d’“ETA-Batasuna” el que fa és confirmar-me que aquesta candidatura és un problema per tots els rics que ells representen, cosa que és un gran honor. Penso que la candidatura es defineix per si mateixa en dir que som internacionalistes, per molt que els molesti als miserables directors dels grans mitjans de comunicació.
S’ha presentat com un valor el fet que la composin persones de tot l’Estat espanyol. Però moltes catalanes i catalans poden dir que l’important és reforçar la lluita del nostre país, enlloc de participar en projecte estatals. Què en penses?
Doncs, la veritat que per a mi no té importància aquest debat, és purament circumstancial. Crec que s’ha donat aquesta oportunitat i s’ha tirat endavant. Qui no arrisca no guanya. A la vegada, crec que la feina feta com a candidatura no ens ha tret de la nostra feina habitual. Personalment, jo he continuat amb la meva tasca sindical i anant a treballar al bus.
Sent una candidatura internacionalista, consideres que pot aportar alguna cosa a les lluites dels Països Catalans?
Doncs il·legalitzant la candidatura la “Justicia Española” ja ha aportat una classe magistral de com funciona i quins interessos defensa. S’ha traslladat la negació del dret a presentar-se a unes eleccions d’Euskal Herria a tot l’Estat espanyol. Ells mateixos s’han deslegitimat com a suposats “demòcrates”. Si finalment ens hi poguessin presentar i s’aconseguís, com a mínim, un eurodiputat, doncs evidentment la situació de la gent treballadora dels Països Catalans podria fer-se escoltar més a Europa. Encara que fos només per cagar-se amb tots els polítics xupòpters que estan allà ja ha valgut la pena tot l’esforç realitzat.
T’ha sorprès la decisió de l’Estat espanyol d’actuar contra la candidatura?
A mi, personalment, no. De fet, havíem fet una porra sobre el tema amb alguns companys i companyes de feina i he guanyat. Evidentment, molts treballadors i treballadores d’autobusos de TMB i moltes amistats que sabien que hi havia la candidatura s’han quedat sorpresos. Per això deia abans que ells, els que s’autoanomenen constantment demòcrates, s’han posat en evidència.
Què en penses de la declaració de Willy Meyer, d’IU, dient que s’ha de respectar la decisió dels tribunals i anul·len la candidatura?
Doncs que la gran majoria dels dirigents d’IU s’han convertit en l’esquerra capitalista i que accepten fonamentalment totes les regles del joc que ha marcat la Patronal, la Monarquia i els seus polítics. És clar que hi ha alguns pocs dirigents i bastants més afiliats, afiliades i votants d’IU que no estan d’acord ambla posició del Meyer de marres.
Pel fet de ser una candidatura que es presentava denunciant la llei de partits, no consideres que era previsible que s’iniciés el procés d’anul·lació?
El tema no era la denúncia de la Llei de partits, que també la fan Esquerra Anticapitalista (EA) i el PCPE, sinó que, en el fons, tenir simpaties per l’esquerra abertzale podia comportar això. Però el cas, per mi, no és si aquesta persona o aquella havien estat a una manifestació o havien signat un manifest de suport a l’Arnaldo Otegui. Per què, en tot cas, que t’anul·lin per això és, com a mínim, una simple excusa ridícula. El problema de fons és el que reflexa un acudit que diu: “L’Audiència Nacional es pensa que ETA és Deu. Per què? Doncs perquè, segons Garzón, Grande Marlaska i la resta de col·legues, ETA, igual que Deu, és a tot arreu”. D’aquesta manera, cada cop que es presenti algú que molesti de veritat, doncs diuen que és part d’ETA i se’l treuen del mig. Si no il·legalitzen EA i al PCPE és perquè, ens agradi o no, no representen un problema polític per l’Estat perquè, segurament, no aconseguiran cap eurodiputat.
Però no era arriscat posar-hi persones que havien estat en llistes d’ANV o que havien donat suport públicament a l’esquerra abertzale? Si entréssim a acceptar el seu joc d’acotar el cap i apartar-nos dels que ells diuen que estan “contaminats o contaminades”, doncs ja podem plegar. Aquesta situació recorda la caça de bruixes del govern nord-americà contra els “comunistes”. Tan sols per declarar-te comunista ja podies engruixir les llistes negres i menjar te tota la repressió. En els moments difícils és quan realment cal la solidaritat. A més, com ja he comentat anteriorment, ens il·legalitzen perquè suposen que podríem treure un bon resultat per les simpaties que podríem despertar entre els milers de catalans, castellans, bascos, andalusos, castellans o gallecs que no volen ser part d’aquesta Espanya imposada.
En veure que s’havia iniciat el procés per prohibir que II concorri a les eleccions, vas considerar que havia estat erroni donar suport?
A la vida prens decisions sabent que poden portar-te problemes personals perquè creus que són coses que s’han de fer, i punt. Durant la vaga d’autobusos de l’any passat, molts companys ens la vam jugar i vam decidir que anàvem fins al final, passés el que passés, i crec que ningú se n’ha penedit. Aquells moments de tensió, d’alegria, de repressió i de companyerisme, ja no ens els traurà ningú. En el cas de la candidatura, ara mateix faig la conya amb els companys de feina que la part positiva és que, si finalment ens il·legalitzen, no podré tornar a estar a cap llista electoral perquè estaré “contaminat”, cosa que em deixarà més temps per fer altres coses (riu). O sigui que està tot bé, veurem com acaba tota la història…
El Parlament Europeu és una de les institucions més allunyades de la ciutadania. Per què consideres que pot ser útil aconseguir-hi un diputat?
Pel que m’han dit cada eurodiputat guanya 10.000 euros al mes, o sigui que imagina’t com d’allunyats estan aquests polítics de la gent treballadora. Poder estar allà dintre només serviria per crear-los problemes interns, treure informació sobre com es gasten els diners públics, fer arribar aquesta informació a la gent i poder dir-los a la cara que són uns pocavergonyes. Potser no és molt, però seria un plaer fer-ho. Com a mínim els trencaríem la bombolla en la que viuen.
