Calendari electoral de 2015 als Països Catalans
El present any promet canvis polítics a diferents nivells. Al conjunt dels territoris dels Països Catalans, les persones amb dret a vot estan cridades a les urnes. Els primers seran els andorrans que el primer de març elegiran els 28 membres del Consell General de les Valls, que ostenta el poder legislatiu a l’estat pirinenc. Poc després, ho faran els catalans del nord, que en dues voltes elegiran els membres del Consell General dels Pirineus Orientals, una institució sense massa competències pràctiques. En el cas de la Catalunya Nord, hi ha cert neguit pel possible ascens del Front Nacional, liderat aquí per Marie-Thérèse Costa-Fesenbeck.
La primavera serà temps de sotragades polítiques al sud de l’Albera. Catalunya, País Valencià, Illes Balears i la Franja, celebraran eleccions municipals, mentre que, les tres darreres viuran també eleccions autonòmiques. En l’àmbit municipal s’espera una irrupció de les “Crides” i altres candidatures populars i rupturistes impulsades per la Candidatura d’Unitat Popular i altres sectors anticapitalistes. Està per veure també, quin és el nombre real de candidatures de Guanyem que s’impulsaran arreu del país, així com la seua implantació més enllà de Barcelona. A nivell autonòmic està per veure si, com totes les enquestes indiquen, una nova majoria plural foragitarà el Partit Popular dels governs autonòmics del País Valencià, Aragó i les Illes Balears. A hores d’ara el PP domina la majoria de les intitucions autonòmiques i municipals dels Països Catalans, en alguns casos -com el valencià- des de fa dècades. Cal afegir també, que aquestes eleccions regionals seran la primera prova de foc per a la mediàtica formació Podemos, que espera molt bons resultats i condicionar els canvis de govern autonòmics.
Al setembre arribaran, amb molts dubtes i tebieses per part del govern Mas, les eleccions al Parlament del Principat de Catalunya. Una cita amb les urnes que obri molts interrogants: fins on arribarà el sentit plebiscitari d’aquesta? Superarà ERC a CiU? Sobreviurà la pròpia CiU? Es menjaran Podemos i Ciutadans a ICV, PP i PSC? Serà capaç l’esquerra rupturista i independentista d’acumular suficient força electoral per avançar en la construcció d’un contrapoder? Aquest avançament tan tardà de les eleccions catalunyeses no ha fet cap gràcia al PP i el PSOE, perquè del que no hi ha dubte és que patiran una caiguda important, i aquesta serà a només dos mesos de les eleccions generals espanyoles de novembre de 2015.
