Calidoscopi d’una nació que es teixeix des de baix

“Els Països Catalans són alguna cosa: què? Una nació, una nacionalitat, un fantasma? No m’importa. Encara espero que algú, catedràtic o no, em proporcioni una definició d’aquests termes – “nació”, “nacionalitat”, “fantasma” – amb un mínim rigor científic. Però són – som – alguna cosa. No volen que siguem una nació o una nacionalitat? És igual. Serem un fantasma. Un fantasma polític. Ells – els que hi estan en contra – l’hauran de tenir sempre present.”

Joan Fuster, Països Catalans: problema i programa

Amb l’inici de la tardor, Som Països Catalans ha encetat el cicle de presentacions de Un mapa en moviment, un documental que mostra com des de Perpinyà a Alacant trobem tot un reguitzell d’iniciatives entestades en fer visible una nació prohibida.

L’obra, finançada en primavera a través d’un verkami, arriba en un moment molt oportú de la nostra història.  Tant al nord i com al sud de l’Ebre, les forces polítiques dominants en el catalanisme (o valencianisme) han bandejat -de manera conscient i en nom del pragmatisme- el projecte nacional. “Ara no toca”, que diria el vell. “I tanmateix, la remor persisteix”, respondria el poeta.

Això és, més o menys, el que ens expliquen Ricard Salom (Carcaixent, 1975) i Aure Silvestre (València, 1977), autors del llargmetratge. Un mapa en moviment, descriu una mena de viatge iniciàtic a través de la nostra terra. El protagonista, un motorista (Pau Hernandis), s’entrevistarà amb persones que des de diferents perspectives i des de diferents àmbits donen vida a la nació catalana.

El recorregut comença a Sueca, i no de manera casual, a la casa de Joan Fuster màxim representant intel·lectual del projecte nacional dels Països Catalans. A partir d’una conversa amb el col·lectiu Reconstruir Fuster, el nostre motorista viatjarà per carretera i mar cap a Xàtiva, Alacant, Eivissa, Mallorca, Barcelona, Sant Celoni, Perpinyà, Berga, Lleida, Reus, El Sénia, València i Algemesí. Un circuit amanit per experiències molt diverses i interessants que fan país des dels quatre cantons del territori. Des d’escriptores com Gemma Pasqual o Toni Cucarella, fins mostres de cultura popular com la Colla Bastonera Quico Sabaté o la Nova Muixeranga. Des de l’Escola Arrels de Perpinyà al Casal Tio Cuc d’Alacant. Des de la música de Feliu Ventura o Meritxell Gené, fins als mitjans de comunicació com Ona Mediterrània, Ràdio Terra o L’ACCENT. Des de les Falles Populars i Combatives fins les lluites de l’Assemblea Docent de Mallorca.

El viatge d’en Pau Hernandis ens mostra una terra que batega, malgrat el cadenat del poder que la segresta. Ens fa veure com, des de les més heterogènies propostes es comparteix, una visió latent o explícita, de conjunt. A més, es palesa com aquesta xarxa nacional de Salses a Guardamar, té en comú que es teixeix des de baix, des de les classes populars. Per bé que en moltes circumstàncies ho fa de manera sovint precària, aïllada d’altres realitats del territori, amb poc o nul suport d’unes institucions històricament enfrontades. Malgrat tot això, el vell somni persisteix i s’expandeix amb l’esforç de múltiples voluntats infrangibles.

El documental compta amb una bona realització, es demostra el bon quefer del carcaixentí Ricard Salom, ja demostrat en treballs anteriors com 120 horas, la tortura contra Euskal Herria (2013). Cal destacar les imatges del viatge per carretera a través de paisatges naturals i urbans que ens traslladen a través dels diferents espais de la nostra geografia. També el tractament dels entrevistats és reeixit, amb encertats intercanvis de plànols en relació amb la intensitat del discurs.

Malgrat la magistral narració de Francesc Anyó, es troba a faltar en el guió una mica de contextualització i la utilització de recursos infogràfics. Aquestes eines podrien il·lustrar davant ulls profans que no estem davant d’iniciatives aïllades (per exemple els casals o les festes populars) sinó que hi ha una veritable sembra arreu les comarques. En tot cas, s’entén que l’objectiu dels autors és deixar en mans dels entrevistats tot el protagonisme, i fer que siguen els mateixos implicats els que expliquen amb la pròpia vivència què són els Països Catalans. I això s’aconsegueix de manera notable i engrescadora.

Un mapa en moviment parla de la nostra pròpia història, d’una realitat amagada pels mass media, que es construeix dia a dia a cada cantonada de la nostra terra. No us perdeu les presentacions que s’estan fent arreu del territori, col·laboreu amb la difusió i contribuïu a mantenir encesa la flama d’un país en construcció.