Amb l’atenció social i mediàtica centrada majoritàriament en la commemoració de l’Any Estellés (declarat per l’Acadèmia Valenciana de la llengua, entre altres institucions) i de l’Any Espriu (designat per la Generalitat de Catalunya), una efemèride de les nostres lletres ha passat desapercebuda aquest 2013: enguany es compleixen 25 anys de la publicació de la novel·la Camí de sirga, considerada una de les obres més importants de la literatura catalana de les darreries del segle XX i la més coneguda de l’escriptor de la Franja de Ponent Jesús Moncada (Mequinensa, el Baix Cinca, 1941-Barcelona, 2005).
Camí de sirga, publicada per primera vegada en 1988 per La Magrana, és una narració literària de l’últim segle de vida de la vila vella de Mequinensa, desapareguda als anys 70 sota les aigües de l’embassament de Riba-roja d’Ebre. Per les seues pàgines passen les mines de lignit i les lluites obreres; els llaüts amb què es transportava el mineral Ebre avall i que servien com a via de comunicació amb l’exterior; el burgesos i llur doble moral; el bordell i el café; la II República espanyola, la Guerra civil i el franquisme, etc.
Aquesta ficció de la memòria col·lectiva és bastida per Moncada amb la intervenció de més de dos-cents personatges (la xifra la dóna l’assagista i traductora Simona Škrabec, qui va portar la novel·la a l’eslové), que componen un relat coral i ple de ramificacions que sempre tornen a la via principal. I el mitjà que empra l’autor per aixecar aquest edifici literari no és altre que un llenguatge elaborat, ric i genuí, que barreja amb harmonia el català culte amb els parlars de l’Ebre.
Tot i que en una entrevista publicada en febrer de 2004 en L’Avenç va afirmar creure que això no tenia cap sentit, la Mequinensa literària de Moncada, present en la major part de la seua obra, ha arribat a ser comparada amb el Macondo de Gabriel García Márquez; no debades, de la mateixa manera que el colombià, l’escriptor de la Franja va aconseguir crear un univers literari mític i propi. Si bé ell mateix va assegurar en aquella entrevista: “El meu món no té res a veure amb Macondo. Els episodis que poden semblar més «màgics» de Camí de sirga, per exemple, són reals, comprovables, i els tracto amb la ironia d’una tertúlia de cafè de l’antiga Mequinensa”.
A tot això caldria destacar que, malgrat la seua localització, Camí de sirga no és un relat local. De la mateixa manera que Cien años de soledad no és simplement la història d’un poble colombià fictici, sinó que serveix per a parlar-nos de l’Amèrica Llatina, la novel·la de Moncada és la plasmació a nivell local de la història de l’Estat espanyol i d’Europa en un període determinat. I des d’un punt de vista d’esquerres, compromés amb la memòria dels vençuts.
Camí de sirga, tercer llibre de Moncada publicat (i primera novel·la), va obtenir un gran èxit de crítica, i va guanyar nombrosos guardons, com el de Crítica de narrativa catalana, el Joan Crexells i el Serra d’Or de novel·la. A la seua mort Moncada va deixar un llegat de tres novel·les i tres llibres de narrativa curta, sis obres que li van permetre crear un món únic en les nostres lletres i marcar el seu lloc d’origen en el mapa literari dels Països Catalans. I aquesta va ser la seua principal contribució a la memòria de la vila de Mequinensa.
+ Per a saber-ne més: La pàgina web www.jesusmoncada.cat proposa una sèrie de rutes literàries amb fragments de textos de l’obra de Jesús Moncada.
