**
La presa sobre el riu Tigris expulsaria 78.000 persones i submergiria un emplaçament arqueològic amb 12.000 anys d’història.**
Hi ha una vall al Kurdistan que fa més de deu anys que està amenaçada. Estan amenaçats els 78.000 habitants de la zona i també algunes de les restes arqueològiques més antigues del planeta. L’amenaça és en forma de presa, la que hi vol construir el govern turc. De moment no se n’ha sortit perquè no ha trobat el finançament per construir-la. Ara el BBVA podria ajudar-hi. Però s’ha engegat una campanya internacional per impedir-ho.
>> Newroz: Els kurds diuen que estan preparats per la pau mentre el govern turc manté la repressió
La presa Turquia la vol construir sobre el riu Tigris, que ha vist néixer i encara hi guarda les restes d’una de les civilitzacions més antigues, Mesopotàmia. La població de Hasankeyf, que quedaria inundada totalment per la presa, té un alt valor arqueològic, ja que s’hi ha datat poblament humà ininterromput des de fa més de 12.000 anys. El menyspreu del govern turc cap a aquestes restes, però, no és nou, ja que mai ha volgut invertir ni en recerca ni per protegir-ho ni per potenciar-ho de cara al turisme. La raó: Hasankeyf és en zona kurda, així que l’Estat turc mai ha promogut la zona.
El govern turc ja fa anys que busca finançament internacional pel projecte, però diverses campanyes a Europa han provocat que diverses empreses i bancs hagin fet marxa enrere. Ara és el banc espanyol BBVA qui podria fer viable el projecte, ja que ha adquirit una participació del 24,9% del banc turc Garantibank. Aquesta entitat és un dels principals finançadors de la presa que es vol construir al Tigris, que és un dels projectes d’energia hidroelèctrica més criticat i polèmic del món.
El projecte de presa sobre el Tigris
La campanya internacional denuncia que si el projecte que podria ajudar a finançar el BBVA tirés endavant afectarà fins a 78.000 persones que actualment hi viuen; submergirà sota l’aigua Hasankeyf i 400 llocs arqueològics més; produirà un greu deteriorament de la qualitat de l’aigua i destruirà 400 km2 d’hàbitat de ribera de gran interès i afectarà els hàbitats a llarg dels 32 quilòmetres que travessa a Síria i els 1.418 a l’Iraq.
A més, els que s’oposen a la construcció de la presa també alerten que aquest projecte “exacerbarà els conflictes sobre l’aigua a l’Orient Mitjà, ja que els països veïns no han estat consultats com estipula el dret internacional, i bloquejarà i controlarà el flux de l’aigua del Tigris als països veïns”.
Els compromisos del BBVA
Els qui pressionen el BBVA perquè no participi al projecte a través del Garantibank, li recorden que ha firmat els Principis d’Equador i la Iniciativa Financera del PNUMA, que precisament entren en contradicció amb la construcció d’aquesta presa per l’impacte humà, cultural i ambiental que tindria.
Tot i això, els mateixos que fan pressió sobre el banc espanyol reconeixen que aquests mateixos compromisos el BBVA ja els ha vulnerat en anteriors ocasions, per exemple a l’embassament d’El Cajón (a Mèxic) i als rius Baker i Pascua (a la Patagònia xilena). Malgrat tot, del darrer projecte el banc en va sortir perquè va dir que no complia els requisits ambientals. És a partir d’aquest fet que la campanya manté l’esperança que podrà aconseguir que el BBVA faci marxa enrere. És per això que està en marxa la campanya de recollida de signatures per aturar la presa sobre el Tigris.
La història dels intents fallits de finançar la presa
Els impulsors de la campanya de pressió al BBVA també tenen esperança d’aconseguir el seu objectiu perquè se n’han sortit anteriorment en altres països. L’any 2009, per exemple, i després d’una intensa campanya, els governs d’Alemanya, Àustria i Suïssa van retirar les garanties de crèdit a l’exportació per aquest mateix projecte. Ho van argumentar perquè el govern turc no complia unes condicions ambientals i socials mínimes a l’hora d’impulsar el projecte. Així que es van retirar els préstecs a la Société Générale, Bank Austria / UniCredit i DekaBank, i tots tres bancs van declinar de participar a la construcció de la presa per evitar un major deteriorament de la seva reputació.
Plou sobre mullat
L’amenaça sobre Hasankeyf i els 78.000 habitants de la ribera del Tigris que serien expulsats per la presa cau sobre una població, els kurds de Turquia, que pateix reiteradament la repressió per negar-se a desaparèixer sota la dominació turca. Recordem que entre 1987 i 1995 l’exèrcit turc va destruir uns 4.000 pobles kurds i en va expulsar els 3,5 milions de persones que hi vivien i que la majoria d’elles encara no han pogut tornar-hi. I actualment, malgrat que el govern d’Ankara encara parla de resolució del conflicte amb els kurds, hi ha més de 2.000 persones vinculades al partit polític prokurd, el BDP, que estan empresonades des de fa uns dos anys (inclosos alguns alcaldes). Aquests presos per la seva acció política pública se sumen a les més de 6.000 persones empresonades per estar vinculades directament amb la guerrilla del PKK.
Els kurds celebren el Newroz
Els kurds diuen que estan preparats per la pau mentre el govern turc manté la repressió
Talment com els darrers anys, la celebració de la festa més important pel poble kurd, el Newroz, ha tingut dues cares a Turquia. D’una banda, el govern turc ha estat permissiu amb les celebracions en alguns indrets, però en d’altres ha atacat els manifestants i ha deixat desenes de detinguts i ferits.
En el cas de la capital, Diyarbakir, la policia va deixar durant el matí que centenars de milers de persones participessin al míting del BDP (la marca electoral del moviment d’alliberament kurd). Des de l’escenari, una de les diputades kurdes al Parlment d’Ankara, Gulten Kisana, es va adreçar al primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan: “Tens alguna cosa a dir a tota aquesta gent reunida aquí? Tens alguna solució per proposar a tota aquesta gent?”. I va afegir: “Aquesta gent està preparada. Nosaltres estem preparat per la pau, estem preparats per una nova república democràtica, volem una autonomia democràtica i ja ha arribat l’hora d’aconseguir-ho”.
Però en acabar els mítings, quan els assistents es volien dirigir cap a la carpa instal·lada al centre de la ciutat per reclamar una solució democràtica al conflicte kurd, la policia va atacar els manifestants amb gas i aigua a pressió. Les càrregues van provocar desenes de ferits, inclosa una delegada italiana que hi havia acudit com a observadora.
En altres ciutats del Kurdistan turc la resposta de les autoritats també va ser la repressió. És el cas de les convocatòries del BDP a Bursa, Batman, Nusaybin o Cizre.
