L’espai ocupat per l’antiga fàbrica Can Sanpere a Premià de Mar encara l’etapa clau en què es definiran els futurs usos del terreny. El dia 20 de desembre es va fer l’escrutini de la votació en què els premianencs s’havien de posicionar a favor o en contra de l’expropiació dels terrenys, propietat de Josel SL, empresa pertanyent al grup Núñez i Navarro, per destinar-los a zona verda i equipaments. Del total de 1.968 vots emesos, 1.570 van ser favorables a l’expropiació, mentre que 371 s’hi van oposat, en una consulta que va registrar una paticipació del 8,41% del cens.
Compromís amb l’expropiació
“Si l’Ajuntament complís els compromisos adquirits, l’expropiació hauria de començar immediatament. Ja s’ha celebrat la consulta i s’ha guanyat”, afirma Andreu Mumbrú, membre de la Plataforma Can Sanpere 100% Públic. Ara bé, el compromís del consistori s’ha posat en dubte els últims dies a causa d’unes informacions que han sortit a la llum i obren la porta a una resolució alternativa a l’expropiació. Segons aquestes informacions, l’Ajuntament estaria estudiant la possibilitat de realitzar una permuta de terrenys entre l’espai de Can Sanpere, de 9.500 metres quadrats, i el d’una fàbrica en desús als afores del municipi, propietat de l’empresa Transmesa.
Els terrenys de Can Sanpere estan ubicats al centre de Premià de Mar. Foto: consultacansanpere.pdm.cat
El bescanvi de terrenys es basaria en una requalificació que permetria a Núñez i Navarro i Transmesa edificar en una zona fins ara considerada sòl industrial. L’acord aniria acompanyat d’una injecció de diners procedents de Mercadona, que obriria un supermercat a l’espai actualment ocupat pel pàrquing de La Salle de Premià, just al costat dels terrenys en qüestió. “Si no volem pisos a Can Sanpere, tampoc els volem a una altra zona de Premià. Nosaltres defensem el creixement zero”, afirma Andreu Mumbrú, argumentant que el municipi ja té una densitat de població de més de 13.000 habitants per kilòmetre quadrat i ja disposa de molts pisos buits a dia d’avui. Per la seva banda, l’alcalde del municipi, el convergent Miquel Buch, ha afirmat en declaracions a L’ACCENT que “no hi ha res de cert pel que fa a aquesta proposta”. L’alcalde reconeix que s’han mantingut converses amb responsables de Transmesa però assegura que no tenen res a veure amb Can Sanpere, i afegeix que “a finals de mes els propietaris del terreny vindran a explicar-nos quina proposta tenen, com pot venir qualsevol altra persona”, conclou.
De fet, la possibilitat d’una permuta de terrenys que permetés desencallar la situació de Can Sanpere ja va ser emprada pel govern municipal, aleshores format per Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya, en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del 2010. El POUM preveia un bescanvi amb uns terrenys als afores de Premià que permetrien destinar els 9.500 metres quadrats de Can Sanpere a la construcció d’un nou Ajuntament, un nou mercat i la col·locació d’una gran zona verda a canvi d’entregar a Núñez i Navarro part d’aquests terrenys per tal d’edificar-hi. La constructora no ho va acceptar i va presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que dies abans de la celebració de la consulta ciutadana sobre Can Sanpere va donar la raó a l’empresa.
Procés participatiu per decidir-ne els usos
La decisió judicial va dotar de més transcendència els resultats de la consulta ciutadana, en què tots els partits polítics amb representació al consistori premianenc es van posicionar a favor de l’expropiació però que segons Andreu Mumbrú no va ser suficientment potenciada per l’Ajuntament: “la consulta va néixer coixa perquè el govern municipal no es va encarregar de generar un debat públic que fes arribar la situació de Can Sanpere a la ciutadania”. La Plataforma Can Sanpere 100% Públic va demanar que es fessin debats oberts arreu del poble així com als instituts, i fins i tot va plantejar la possibilitat de fer actes oficials a l’antiga fàbrica, i ara denuncien que res d’això no s’ha fet. “No ha interessat potenciar el debat ciutadà ni l’apoderament de la gent. Només ha interessat la consulta com a finalitat en si mateixa”, resumeix Mumbrú, que recorda qu ha estat la Plataforma l’encarregada de generar debat i proporcionar informació als veïns: “hem estat al carrer cada dia”.
Imatge d’un dels punts de votació de la consulta. Foto: premianoticies.wordpress.com
Miquel Buch assenyala que tot allò relacionat amb la consulta respon a una responsabilitat compartida, ja que el procés no ha estat dissenyat pel govern municipal sinó consensuat a través de la comissió de seguiment de Can Sanpere. “La Plataforma i la resta de partits també s’han assegut a la mateixa taula per dissenyar el procés, i per tant haurien pogut dissenyar alguna altra cosa”, afirma l’alcalde. Segons el batlle premianenc, el següent pas és que el Ple Municipal accepti el mandat sortint de la consulta i comenci els tràmits administratius perquè Can Sanpere acabi sent públic. “Si arribem a aquest acord, primer intentarem comprar el terreny, i sinó optar per l’expropiació”, assegura Buch. Pel que fa al procés participatiu que ha de servir per definir els usos del terreny, l’alcalde considera que “s’ha d’iniciar amb el temps, un cop sapiguem quin és el camí a seguir”.
100% públic, amb zona verda i equipaments oberts
La voluntat de la Plataforma Can Sanpere 100% Públic és involucrar els veïns i veïnes en la decisió de què ha d’ocupar els terrenys de Can Sanpere, amb uns punts de partida innegociables. En primer lloc es considera indispensable que els terrenys siguin totalment de titularitat pública i es destinin a una zona verda que permeti esponjar el municipi i a la construcció d’equipaments municipals oberts a la ciutadania i no burocràtics. En segon lloc, la preservació del patrimoni històric, i és que part de l’antiga fàbrica representa un exemple del racionalisme arquitectònic català que podria tenir un interès arquitectònic a l’hora de preservar la memòria obrera i industrial de Premià de Mar. La voluntat és que el Ple de l’Ajuntament considerés les edificacions una obra cultural d’interès local, però de moment s’ha enviat l’estudi arquitectònic a la Generalitat. Per últim, la Plataforma reivindica que el centre social autogestionat es mantingui un cop es dugui a terme l’expropiació del terreny.
Gairebé dos anys de resistència i creixement
“L’única cosa que evita que Can Sanpere sigui enderrocada és que estigui ocupada”, sintetitza clarament Andreu Mumbrú. La decisió d’ocupar l’antiga fàbrica va ser presa conjuntament per diferents veïns i agents socials de Premià després que a l’abril de 2013 una sentència judicial atorgués les llicències d’enderrocament de l’edificació a Núñez i Navarro, un cop l’Ajuntament s’hagués negat a concedir-li. Va ser llavors quan es va optar per refundar una antiga plataforma que ja tenia com a objectiu la municipalització de Can Sanpere. Aleshores va néixer la Plataforma Can Sanpere 100% Públic i es va començar a articular el centre social autogestionat.
En aquell moment, diverses entitats ja feien servir la fàbrica en desús. Per exemple s’hi guardaven les carrosses de Reis, els gegants, el material dels diables, o s’aprofitava alguna sala com a local d’assaig de companyies locals de teatre. Des de l’abril de 2013 la presència d’entitats del poble va créixer, així com l’oferta d’activitats. A dia d’avui Can Sanpere compta amb una biblioteca, una sala de concerts, i ofereix activitats com cinema a la fresca, xerrades polítiques, balls de saló, una coral i fins i tot un servei de psicologia. La Plataforma i el CSA són les dues potes de Can Sanpere, i mentre que la primera desenvolupa el rol de mobilització i activitat políitca, el segon és l’encarregat de la dinamització dels 9.500 metres quadrats de la fàbrica.
Un dels dinars populars celebrats a l’entrada principal de Can Sanpere. Foto: Can Sanpere.
Per Andreu Mumbrú, la doble acció a través de la Plataforma i el CSA ha permès comptar amb la complicitat de les entitats del poble, la qual cosa ha convertit Can Sanpere en “una cruïlla de moltes energies, moviments i lluites”. Una cruïlla que segons el membre de la Plataforma mancava a Premià i que ara s’ha convertit en un referent de tot allò viu al poble. “Premià de Mar és un municipi dormitori amb falta d’equipaments i espais. Això fa que de vegades costi impulsar projectes com aquest, però a mesura que la gent trepitja Can Sanpere se n’acaba enamorant perquè l’espai té unes possibilitats infinites”, explica Mumbrú.
Comença una etapa clau a Can Sanpere que definirà el futur dels terrenys ocupats per l’antiga fàbrica. Els principals interrogants que hi ha sobre la taula són si després de la consulta la Plataforma i l’Ajuntament continuaran treballant en la mateixa sintonia i si es tirarà endavant amb el procés d’expropiació que els veïns ja han aprovat amb els seus vots.
