[bar group="860×106"]

Cap a una vaga indefinida contra l’espanyolització i les retallades a l’ensenyament

fotoactemanacorLa campanya orquestrada pel govern balear contra l’ensenyament del català ha escalat uns quants graus amb la destitució de tres directors d’institut que van negar-se a aprovar plans lingüístics que denigraven el català a l’ensenyament. Tots tres directors ho són de centres de Maó -IES Joan Ramis i Ramis, IES Cap de Llevant i IES Pasqual Calbó i Caldés-, fet que demostra una estratègia orquestrada per a cercar la baula més dèbil de la cadena. A Menorca els moviments socials no són tan forts com a Mallorca i a més, Maó ja va viure un conflicte per l’espanyolització del seu topònim.

A banda dels tres directors de Maó, els altres set directors de centres de Menorca també estan pendents d’una possible sanció de la conselleria perquè van presentar projectes lingüístics similars als dels centres maonesos. D’altra banda, tres directors dels instituts d’Andratx, Inca i Ferreries ja han presentat la seva dimissió en protesta per les normatives contra el català.

La resistència dels directors d’institut a les Balears a presentar projectes lingüístics que rebaixin l’ensenyament del català és el primer cas d’oberta desobediència a l’espanyolització de l’ensenyament. Per tant, s’ha convertit en la prova de foc de les proclames de tots els sindicats d’ensenyament dels Països Catalans que en els darrers mesos han apel·lat a la desobediència com a forma de defensar l’ensenyament en català.

En aquesta línia, l’USTEC i l’STEPV han signat un manifest conjuntament amb l’STEI per a denunciar aquest nou atac contra el català, però sense concretar res més enllà d’expressar la solidaritat de les respectives organitzacions.

Cap a una vaga indefinida?

El malestar social per l’ofensiva contra la comunitat educativa es vol transformar en una vaga indefinida a les escoles. A l’ofensiva contra el català i les retallades, cal afegir-hi l’animadversió manifesta del PP contra el col·lectiu d’ensenyants, a qui consideren enemics ideològics i responsables de la propagació d’idees catalanistes i progressistes entre l’alumnat.

L‘Assemblea de Docents de les Illes és un organisme de representació assembleària dels treballadors. És des d’aquest organisme que s’ha fet una crida a preparar la vaga indefinida. Per a donar força a aquesta convocatòria, han optat per un procés assembleari al marge de les prerrogatives dels sindicats. Per a que una assemblea de treballadors pugui convocar una vaga, cal que  aquesta ‘assemblea hagi estat demanada per un 40% del col·lectiu. Així, l’objectiu ara és reunir abans del 30 d’agost unes 4.000 signatures de mestres. Si s’aconsegueix, el 30 d’agost el professorat de les Illes votarà si es convoca una vaga indefinida que s’iniciaria el 13 de setembre.

Taula reivindicativa del projecte de convocatòria de vaga indefinida

  • 1-Retirada del decret de TIL
  • 2-Retirada del projecte de decret de Convivència i la Llei de símbols.
  • 3-Beques de transport i menjador efectives i convocades en el temps i la forma adient. Dotació suficient i eficient perquè es pugui dur un bon pla de reutilització de llibres.
  • 4-Recuperació de les plantilles, del professorat d’Atenció a la Diversitat i de les ràtios anteriors a les retallades.
  • 5-Substitucions immediates de les baixes.
  • 6-Baixes 100% remunerades.
  • 7-Contractació dels interins durant els mesos de juliol i agost.
  • 8-Recuperació dels complements perduts i reconeixement de nous sexennis des de l’1 de juny de 2012 i acompliment de l’acord salarial de 2008 per l’escola concertada.
  • 9-Petició a la Conselleria d’Educació que insti al Govern Central a retirar la LOMCE.

 

Què és el TIL?

El Tractament Integrat de Llengües és la variant balear de l’estratègia d’implantació del “plurilingüisme” com a forma per a desmuntar la immersió lingüística. Fins ara, a les Illes, amb el decret de mínims, tots els centres estaven obligats a oferir com a mínim el 50% de les matèries fent servir el català com a llengua vehicular. A la pràctica, als centres de titularitat pública -no així a l’escola religiosa concertada-, el percentatge era superior al 90%, similar al model d’immersió del Principat.

El TIL, com el decret de trilingüisme valencià i els plans d’estudi de les escoles d’elit del Principat, introdueix l’anglès com a falca per a fer recular la quantitat de matèries impartides en català. Juntament amb l’anglès, també fan vehicular el castellà per a algunes altres matèries.

En el cas balear, cada centre té autonomia, segons el decret, per a fer aquesta distribució. Tot això s’ha de recollir al projecte lingüístic que tot els centres havien de presentar abans del 20 de juliol. De fet, a l’article 20 del decret, es preveu la possibilitat d’una programació lingüística diferent a la del TIL. És a aquest article al qual els directors d’institut s’han acollit per a justificar la seva acció.


[bar group="860×106"]