Capitalisme o economia de mercat
Com ja sabem, hi ha diversos models econòmics que al llarg de la història han anat canviat fins a formes més evolucionades. Primer va començar l’economia de subsistència (tant en la fase prehistòrica de caçadors i recol·lectors com a la d’agricultors i ramaders). Poc després del moment en què l’ésser humà es va convertir en sedentari, quan va aparèixer el concepte de propietat, es va anar configurant un altre model basat en la petita producció artesanal i gremial. Al temps d’arribar la revolució Industrial, la producció a gran escala es va anar generalitzant i, amb l’aparició de les societats mercantils i la Borsa com a eines d’especulació, es va constituir el germen del que avui dia anomenem “capitalisme”.
En resposta a les deplorables condicions de vida de les classes populars a les fàbriques, van aparèixer nous conceptes i teories basades en la idea d’una societat més justa i humana on els diners no fossin la mesura de totes les coses: el socialisme, l’anarquisme, el comunisme, etc… que s’anaven complementant amb d’altres models anteriors com les utopies del primer cristianisme i dels romàntics del Renaixement, Tomàs Moro, Proudhon, etc. i suposaven un estadi més avançat en la història econòmica.
Malgrat que amb la desaparició del socialisme a gran part del món cap a finals del segle XX el capitalisme havia quedat com a únic vencedor, es pot dir que la història ha portat a que actualment només es pugui parlar de dos models econòmics: el capitalisme i el socialisme, tot i que poden revestir diferents aspectes, modalitats i metodologies.
Amb l’actual crisi, el capitalisme, basat en l’acumulació de riqueses i en el control del mercat més que en la satisfacció dels interessos generals, ha de buscar noves idees per tornar a ser més “atractiu”. És així com és capaç fins i tot defensar-se mitjançant la utilització d’eufemismes com “economia de mercat” per suposadament diferenciar-se del que és en realitat. Fins i tot alguns defensors de l’economia social han caigut en aquest parany.
En contra del que ens volen fer creure, el mercat no és cap entitat invisible i sense personalitat que soluciona tots els problemes, sinó que està compost per grups de persones representants del capitalisme, que utilitzen el mercat en un sentit desigual, en una via competitiva i no de reciprocitat. Per tant, capitalisme i economia de mercat és el mateix. El mercat està dominat per una sèrie de grups de pressió que controlen (i alteren) els preus mitjançant maniobres especulatives, de manera que els dos conceptes queden solapats sota un de sol. En contraposició, quan parlem de l’economia socialista, ens referim a l’economia planificada en funció de les necessitats, no del mercadeig i la competitivitat amb afany de lucre. Per tal d’evitar confusions, cal anar amb compte amb els eufemismes.
