Arribem a Brians quan comença a fer-se fosc. Cau la nit en pocs minuts i la lluna plena fa guàrdia esperant la sortida del Carles. La porta de vidre del fons va obrint-se i tancant-se repetidament. Personal de la presó i servei de neteja es mouen per la zona, i el Mosso de la porta demana reforços… ara ja son tres uniformats fora la garita.
Canviem la nostra ubicació per tenir millor visió de la porta de sortida. De tant en tant surten una o dues persones, però en Carles encara no travessa la porta. L’advocat i la mare s’apropen a la garita per rebre una negativa, no poden entrar a preguntar.
Finalment una jaqueta vermella amb una mascareta negra dels borinots a l’altra banda del vidre. La porta s’obre, però ell encara no en surt. Està signant els darrers papers i recollint la bossa de plàstic amb les quatre coses que li van entrar el dia anterior. Aixeca el puny des de la llunyania i travessa la porta. Primera abraçada amb la mare, que ara ja descansa. El pare i el germà seguiran en la ruta d’abraçades. El primer petó no es fa esperar.
Adéu presó i fins mai, pugem cap a l’aparcament on al cambrer de la Bauxa se li gira feina. Copes i cava per tothom. Brindem per la llibertat. Tornem cap a Sants, que un barri l’espera amb els braços oberts.