[L’ACCENT 153]
Quan semblava que les aigües a ERC es calmaven amb la renúncia de Carod a ser el candidat del partit a les properes eleccions al Parlament principatí, dues dimissions amb pocs dies de diferència han tornat a fer trontollar els republicans.
La decisió de Joan Carretero i Jaume Renyer d’abandonar el partit ha mostrat que amb el congrés de fa un any ERC no va tancar les discrepàncies internes sobre l’actuació que ha de tenir la formació al Parlament i al Govern.
Plega qui va tenir un 27,6% dels vots
La dimissió de Carretero és la que pot fer més mal al partit. No cal oblidar que, en presentar-se com a candidat a la presidència del partit el juny passat, va obtenir un 27,6% dels vots de la militància, per davant del candidat de Puigcercós (Joan Ridao). De moment no hi ha hagut cap renúncia en bloc d’altres militants que formessin part del corrent de Carretero, Reagrupament.cat. Però les properes setmanes hi podria haver un degoteig de baixes.
Qui sembla no farà tant de forat en la militància és Jaume Renyer. I és que només va aconseguir el suport d’un 8,7% dels vots en presentar-se per ser president d’ERC.
Creació d’un nou partit independentista
La renúncia de Carretero ha estat precedida per un article molt incòmode per al partit publicat a l’Avui a mitjans d’abril, on proposava per a les eleccions autonòmiques previstes per 2010 “una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa en el corresponent referèndum de ratificació”. Aquesta proposta xoca frontalment amb l’estratègia d’ERC, que passa per la mantenir el govern amb PSC i ICV, mentre fa créixer la base social a favor de la independència en vistes a un possible referèndum d’autodeterminació anunciat per Carod-Rovira per al 2014. Joan Carretero al mateix article reconeixia la incompatibilitat de la seva proposta amb l’actitud dels republicans. De fet, l’article era un avançament de la privisible renúncia a continuar militant a ERC, que va formalitzar el dia 28, després que la direcció del partit decidís suspendre’l de militància.
Un cop fora, ara Carretero treballa per constituir aquest partit de cara a les eleccions. Un partit que ja ha anunciat que vol que agrupi els independentistes, “siguin de centredreta, de centreesquerre o de centre”. En una entrevista també ha afirmat que cal “dinamitzar” el panorama polític català i establir l’eix divisori no entre esquerres i dretes, sinó entre independentistes i unionistes.
Aprofitant el rebombori creat per l’article de qui va ser conseller de Governació en el primer govern tripartit, Jaume Renyer saltava també a l’escena pública amb un altre article on defensava els posicionaments de Carretero i, a més, anunciava que plegava de la formació republicana. La seva crítica la dirigia al recent pacte entre Carod i Puigcercós, que entén que suposa “insistir en la línia majoritària que els dos representen, orientada a reeditar el tripartit per tercera vegada […], i esperar, arrecerats al govern, que arribi el 2014”. A diferència de Carretero, Renyer no ha anunciat quin serà el seu futur ni ha concretat si està interessat en sumar-se la creació del nou partit independentista.
Puigcercós vol que ERC marqui perfil propi
Magrat la pèrdua de militants i vots que aquestes dimissions poden suposar a ERC, aquestes renúncies, sumades al suport públic de Carod a Puigcercós perquè sigui el cap de llista a les properes eleccions, haurien de donar tranquil·litat interna al partit. Ahora, però, Puigcercós ha volgut mostrar el perfil més catalanista del partit aprofitant que d’aquí a poc es coneixerà la proposta defintiva de finançament del Govern espanyol a la Generalitat principatina. És per això que el passat dia 28 d’abril avisava el PSC que si hi ha un mal finançament ERC no renuncia a sortir del Govern o a forçar eleccions anticipades. I de nou obria la caixa dels trons, perquè Carod, per contra, declarava el diumenge 3 de maig que encara que falli el finançament cal continuar el tripartit.
Així doncs, quan semblava que s’anaven tancant les esquerdes que el Congrés de fa un any no va resoldre, ERC continua dividida sobre l’actuació que ha de tenir de cara al futur més pròxim. I malgrat que una part dels crítics hagin sortit del partit, a Puigcercós se li complica el panorama amb un Carod-Rovira que continua volent tenir protagonisme i amb una pressió externa que li retraurà cada actuació que consideri que no és prou independentista.
Mas vol beneficiar-se de les divisions d’ERC
Enmig de les picabaralles d’ERC, Artur Mas ha entrat en escena per intentar debilitar el partit i fer créixer el seu projecte de Casa Gran del Catalanisme. De moment, l’endemà que Carretero anucniés que abandonava els republicans, la fundació CatDem, vinculada a CDC, anunciava el programa d’unes jornades on participarà, precisament, Carretero. I el mateix Artur Mas aprofitava per convidar a aquesta fundació els crítics amb ERC.
Sembla difícil que Carretero acabi entrant a CiU, quan també ha expressat que seria una tragèdia que els convergents tornessin a governar sols la Generalitat. Però si vol reforçar la seva proposta de crear un partit independentista “transversal”, no sorprèn que s’avingui al joc de Mas i intenti tenir bona sintonia amb els sectors de CDC que es proclamen “sobiranistes”.
El problema que pot tenir Artur Mas, si fa massa cants de sirena a Carretero, Renyer i la resta de crítics amb ERC, és que els sectors del seu partit més espanyolistes no s’hi sentin còmodes i puguin veure amb bons ulls els posicionaments del PP.
El que és segur, és que s’obre una precampanya agitada.
Les CUP debaten sobre les autonòmiques
La mateixa setmana que Carretero i Renyer anunciaven la dimissió, a través d’una filtració a la premsa, s’ha conegut públicament que les CUP debatran el proper mes de juny la possibilitat de concórrer a les eleccions autonòmiques, arran d’una proposta presentada per unes quantes CUP locals. L’argumentació és que no presentar-se “pot crear una desorientació i una frustració de gent afí que no entendria que la CUP no es presentés en un moment de crisi com l’actual”. El debat, però, es preveu complex. I és que cal recordar que en l’assemblea extraordinària que les CUP van celebrar el passat mes de gener, la ponència que defensava el municipalisme d’alliberament va obtenir el 44% dels vots, i precisament considerava que el salt a les autonòmiques calia deixar-lo per més endavant, ja que primer cal reforçar l’aposta municipalista de cara a les eleccions locals de 2011 i també cohesionar millor l’esquerra independentista.
El document que defensa presentar-se a les autonòmiques calcula que es poden obtenir dos diputats, ja que fa una extrapolació dels prop de 30.000 vots obtinguts a les darreres eleccions municipals (en els municipis on es van presentar les CUP) a la resta de muncipis del país, i considera que es pot arribar als 70.000 vots a la demarcació de Barcelona.
