La fiscal m’ha portat a presó preventiva argumentant que “els fets són greus” i que “existeix risc de fuga”. Però han estat els bancs amb la seva creació de diners sense base real i la seva esbojarrada especulació financera la que ha comportat: que hagin necessitat préstecs amb diner públic per una quantitat 100.000 vegades més gran a la que se’m reclama; que els darrers anys hagin estat els de major destrucció d’ecosistemes i major esgotament de recursos fòssils i minerals; que l’atur hagi arribat al 17% de la població i continua pujant; que milions de persones estiguin condemnades a la morositat de per vida.
Greu és doncs, la situació que ens ha portat la banca com a punta de llança d’un sistema caduc, que navega camí del barranc. La meva acció només ha estat una manera de posar-ho sobre la taula. Una acció, recordem-ho, que els mateixos bancs que ara m’acusen li restaven importància o desmentien al setembre quan la vam fer pública i creien que era possible silenciar-nos.
No em vaig evadir de la justícia, doncs entre l’ordre i la detenció efectuada hi van unes poques hores. Risc de fuga? Els dels bancs que volen fugir d’estudi, per defugir el nostre dit que els assenyala com a problema.
La meva és una veu de moltes, que simbolitza ara mateix la insubmissió als bancs, al creixement i al conjunt del sistema actual en crisi. Una insubmissió que deixa en evidència la submissió de la classe política. Per això se’m ha empresonat, per això defensar la meva llibertat immediata és defensar la lliure expressió i el lliure debat en relació al model de societat que volem, que solucioni la crisi sistèmica actual.
Perquè cada vegada més persones i més diverses pensem que podem viure millor sense capitalisme, i que podem ser ara i aquí el canvi que volem!
Enric Duran, des de la presó de Can Brians, a 20 de març de 2009
(Llegiu la carta sencera a www.enricduran.cat)