8 persones condemnades a 3 anys de presó cadascun. 44 més condemnades a pagar fins a 30.000 euros en multes. L’acusació: protestar contra les polítiques antisocials aplicades per CiU i el PP. Les sentències reflecteixen a la percepció, segons les defenses, l’aplicació del dret penal de l’enemic.
El 15 de juny de 2011 hi havia una crida a encerclar el parlament per a bloquejar la votació dels pressupostos que contenien la major retallada en prestacions socials en molts anys. Uns pressupostos i unes retallades que no figuraven en cap dels programes electorals posats a elecció només 8 mesos abans. 10% de retallada global aprovada amb els vots de CiU i facilitada per l’abstenció del PP, com a inici d’un pacte que durà any i mig.
La protesta finalitzà amb una intervenció violenta dels Mossos d’Esquadra que enviaren diversos manifestants a l’hospital. Un dispositiu policial, en paraules del diputat de la CUP David Fernández, que era “un temps mort policíac: planificat, organitzat, calculat. Dissenyar una estratègia perquè passi allò que vols que passi: titllar tot un moviment indignat eminentment pacífic i desobedient amb la categoria de ‘violent’, l’anatema del moment”. L’estratègia de criminalització va comptar amb l’ajuda de bona part dels mitjans de comunicació en presentar-ho com un “ultratge a les institucions de l’autogovern”. Criminalització però, que va ser aturada pocs dies després quan més de 300.000 persones van omplir els carrers de Barcelona en suport a la protesta al Parlament.
L’intent dels partits d’ordre del Principat per obtenir una condemna exemplar per als manifestants denunciats va topar amb un primer escull quan l’Audiència Nacional els va absoldre en considerar que no hi havia base per a imputar cap delicte. L’interès en una condemna exemplificant va moure els partits d’ordre -a través del Parlament- a actuar en concordança amb organitzacions feixistes com Manos Límpias per recórrer la sentència al Tribunal Suprem.
La condemna es conegué aquest dimarts: el Tribunal Suprem anul·lava l’absolució i condemnava 8 dels acusats a 3 anys de presó. La sentència té una clara interpretació política. La condemna de 3 anys de presó té com a objectiu afirmar la legitimitat de les institucions parlamentàries davant la forta impugnació que la ciutadania realitzà del seu caràcter representatiu. Demà dissabte s’ha convocat una manifestació a Barcelona contra la sentència als acusats d’encerclar el parlament.
El 22 de maig de 2012 una cinquantena d’estudiants universitaris van ocupar les oficines de la conselleria d’educació del govern balear a Palma. L’objectiu de la protesta era denunciar l’atac directe que l’ensenyament estava rebent per part del govern del PP. Les protestes contra la política educativa del PP van assolir el seu punt màxim durant la vaga de docents de la tardor de 2013, que culminà amb la manifestació més massiva que ha viscut mai Mallorca. Contra aquesta mobilització, l’estratègia del PP ha consistit en intentar criminalitzar mestres i estudiants, acusant-los de servir interessos partidistes de l’oposició o d’utilitzar mètodes coactius i violents.
La protesta dels estudiants a la conselleria va ser criminalitzada des del principi pel govern popular, acusant-los d’haver provocat destrosses i lesions a una cap de gabinet. La denúncia va finalitzar amb una condemna per part del jutjat d’instrucció número 16 de Palma que va ser recorreguda pels manifestants. Avui, l’Audiència Provincial ha ratificat la condemna per a 44 acusats, que hauran de pagar una multa que en global suma 30.000 euros.
A aquesta sentència s’hi suma la citació a judici pel proper 15 de setembre als manifestants que van concentrar-se contra el president Bauzá a Bunyola. Aquells fets ocorregueren el 28 de maig, només sis dies després de l’ocupació de la conselleria. Es saldaren amb 4 detinguts, que foren vexats a la caserna de la Guàrdia Civil.
