L'Accent | Història

Verdi: un segle a l’avantguarda

Fa dos-cents anys, a la petita població de Roncole, va néixer Giuseppe Verdi, el músic italià més popular i el compositor d’òperes més estimat pel gran públic amb el permís de Giacomo Puccini. En la seva llarguíssima carrera (va morir el 1901) va traçar el recorregut que va de les

Verdi: Un heroi del Risorgimento

01/11/2013 Joan Sebastià Colomer, Barcelona

A més d’un compositor popularíssim al seu temps i encara ara, Verdi fou un símbol polític a l’Itàlia ocupada abans de la unificació. L’esclat es produí amb l’estrena de Nabucco (1842). Amb aquesta obra i, molt particularment, en l’encara avui famosíssim cor Va pensiero, el públic es va reconèixer fàcilment

Anticatalanisme a València. Una aproximació històrica

08/10/2013 L'Accent

El moviment articulat entorn del secessionisme lingüístic al País Valencià, l’anomenat blaverisme, és, sense cap dubte, una de les expressions sociopolítiques dels més singulars de l’Espanya recent. Els seus orígens els trobem en un regionalisme valencià, el de les dècades dels cinquanta i seixanta, fortament instrumentalitzat per la dictadura franquista

Notícia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel

17/08/2013 L'Accent

Poques paraules surten | de les boques en calma La mirada de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, nerviosa, intermitent, autodidacta, «sóc una mica valencià, tracaire, multitudinari, profètic, desèrtic, cridaner, infantívol, etc.»,1 ens arriba avui, cent anys després d’haver nascut, mediatitzada per la història, canviada d’època, impresa en unes poques fotografies on hom pot

Les albors del cinema en català (II)

17/08/2013 Redacció Barcelona

A l’espera de la posada en marxa per part de la Filmoteca de Catalunya d’un dipòsit que comptarà amb uns quants títols dels anys 30 i 40 del segle pretèrit, no hi ha gaire conservació fílmica de les suposades primeres peces amb el català present d’una o altra manera. Amb

Les albors del cinema català (I)

03/08/2013 L'Accent

Amb la reflexió incipient envers els camins que pren la cinematografia catalana i/o en català, hem volgut fer la mirada enrere per trobar, en un exercici de curiositat cultural i històrica –també de normalització nacional-, el punt primigeni en què el català irromp en l’art de les imatges en moviment.

Répétez, je vous prie

24/07/2013 L'Accent

S’ha escrit molt sobre la figura de Frederic Mompou. Musicòlegs, periodistes i historiadors d’arreu han omplert pàgines i pàgines sobre aquest compositor barceloní: les campanes de la seva infància; el seu casament amb la pianista Carmen Bravo després de la seva interpretació d’un concert de Schumann; la seva projecció internacional

Carmen Amaya: la gitana catalana que revolucionà el ball

11/06/2013 L'Accent

Va haver-hi un temps en què entre la Barceloneta i l’actual Hospital del Mar, amb el Gasòmetre a les espatlles i el mar de cara, s’aixecà un barri de barraques: el Somorrostro. Les primeres evidències d’assentament són de finals del segle XIX però és a partir del XX quan el

Wagner: política, filosofia i antisemitisme

24/05/2013 Joan Sebastià Colomer, Barcelona

Wagner ha estat sempre motiu de forta polèmica. El seu antisemitisme i la utilització propagandística de la seva música pel Tercer Reich han fet que l”execució de les seves obres estigui encara vetada a Israel. D”altra banda, els corrents conservadors predominants en el wagnerianisme han projectat una imatge desfigurada del personatge .

En el bicentenari de Wagner

24/05/2013 Joan Sebastià Colomer

El 10 de juny de 1865 Richard Wagner (1813-1883) va estrenar «Tristan und Isolde» (Tristany i Isolda) a Munic. Un abans i un després. La culminació d’un procés de destrucció de l’harmonia tradicional iniciat pel propi Wagner, Liszt (que posteriorment seria el seu sogre), Schumann i altres i el punt de partida