Ei, tu! Busques alguna cosa?
Actualitat, blocs, botiga on line, educació i cursos, esports, fòrums i xats, informàtica, jocs i entreteniments, literatura, medi ambient i natura, música, societat i cultura, viatges… tot açò en la nostra llengua ho podem trobar a la web: http://www.topcatala.com.
Art i Política: una exposició que no et pots perdre
Existeix l’art pur? L’art sense significat politicosocial no esdevé objecte de consum i decoració? L’artista no ha de promoure el canvi social que elimine l’explotació de l’home per l’home? L’avantguarda no ha de buscar noves formes d’expressió que vehiculen la reflexió de l’individu?
Els perquès d’algunes expressions en català
Expressions com “tocar el dos”, “n’hi ha per llogar-hi cadires” o “fer campana” estan perfectament integrades en la nostra llengua i, malgrat que molts i moltes no coneguem el perquè històric que les va motivar, en coneixem el significat i les usem quotidianament.
Els Nois de Focus, Orson Pou i El club dels poetes el·litistes dins l’armari de les meravelles
[L’ACCENT 148] Quatre. Ja són quatre els teatres barcelonins que gestiona el Grup Focus, un holding empresarial creat amb la unió de nou societats l’any 2007, -algú podria dir que són un focus d’infecció per el teatre realment popular que hauria d’omplir els escenaris de la ciutat comtal. Quins són
La Galotxa
[L’ACCENT 148] La galotxa és una de les modlaitats de pilota valenciana més practicades i amb més arrelament popular al carrer. Aquesta modalitat “per dalt corda”, que es juga al nord del Xúquer, té el seu màxim arrelament a les comarques de l’Horta i el Camp de Morvedre.
Santiago Estruch roda ‘Ovals’ en homenatge a Edgar Alan Poe
[L’ACCENT 148] Santiago Estruch fa temps que fa cinema en valencià i independent a la Valldigna. Un ampli repertori de personatges valldignencs han fet d’actors amateurs en les diferents produccions cinematogràfiques de l’autor i el seu germà, el compositor Carles Estruch, ha posat les bandes sonores dels seus treballs, amb
De l’èxit editorial al cinematogràfic
El jove Roberto Saviano va provocar, amb la publicació de Gomorra a Itàlia, un autèntic sisme d’incalculables conseqüències. La més directa va recaure sobre ell mateix, en convertir-se en blanc de la màfia i haver de viure en l’exili sota protecció policial. Aquest fet, lluny de ser una campanya de
Els proxenetes al descobert
[L’ACCENT 145] No és cap secret que la immensa majoria de les prostitutes malviuen a “l’empar” d’homes sense escrúpols que xuplen la seua sang a canvi de protecció. Uns personatges nefastos que darrerament han aprofitat els debats socials i institucionals al voltant de la possible legalització de la prostitució per
Espai nacional català: “Lluç bullit”
[L’ACCENT 145] Amb aquesta tan gràfica i expressiva manera de dir-ho, conta l’autor del llibre que Carles Fontseré li resumia així la manera com veia la realitat nacional catalana, en els darrers temps de la seua vida. No veig tampoc, en els temps que corren, manera millor de poder expressar