La llibertat d’expressió empresonada a l’Afganistan
Sayed Parwez Kambakhsh és un jove periodista afganès empresonat a 20 anys per haver distribuït un article sobre la relació entre la religió i l’opressió de les dones. Els tribunals el van condemnar a mort l’octubre de 2007, però la pressió ha aconseguit que li canviessin per la presó. Aquesta
Quan el dret penal es converteix en una arma de l’Estat
“La tradició dels oprimits ens ensenya que la regla és l’estat d’excepció en què vivim”Walter Benjamin 14 de novembre de 2008. El Consell de Ministres del Govern espanyol anuncia l’aprovació d’una contundent reforma del Codi Penal. Diuen que ha de donar resposta a les demandes socials de més mà dura
Silencis informatius
El passat 26 de gener es compliren 70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. L’efemèride, trista, d’ingrat record, però d’una inevitable transcendència història, fou abastament recordada pels mitjans de comunicació del país. Malgrat la transcendència de l’aniversari, i del gust que darrerament semblen haver agafat determinats partits
Societat civil vs. classe treballadora
[ARTICLE D’OPINIÓ PER L’ACCENT.CAT] Dret a decidir, mobilitzacions per les infraestructures, inversions per a l’aeroport, pacte nacional per l’educació, estratègies de país, i tants noms com interessos creats per a l’ocasió degudament mediatitzats pels altaveus dels seus amos. En els últims anys, l’anomenada societat civil, ha protagonitzat portades de diaris,
Torejant la insubmissió amb el David de Vilafranca
>> Article d’opinió del portaveu d’Alerta Solidària, Martí Majoral, per a l’edició digital de L’ACCENT Ara fa uns dies varem rebre, amb molta satisfacció, la resolució de l’Audiència Provincial de Barcelona que ficava punt a final a l’amenaça de presó contra el David de Vilafranca. Punt i final al menys
Més que un club
[L’ACCENT 147] El futbol, com ja s’ha dit moltes vegades, té unes connotacions identitàries i simbòliques que van molt més enllà del món de l’esport. Equips com el Barça, el Reial Madrid, l’Athlètic de Bilbao o el València simbolitzen per a molts dels seus seguidors alguna cosa més que un
Voluntariat o militància
[L’ACCENT 147] Massa sovint la línia que separa aquestes dues paraules és molt fina, doncs hi ha massa gent que no té clar els motius que l’impulsen a fer l’activitat que desenvolupa al sí d’un casal, una organització, una candidatura o un sindicat.
Repressió en temps de crisi
[L’ACCENT 147] Molts analistes ho van preveure, i la història ens ha donat múltiples lliçons en aquest sentit. En èpoques de crisi econòmica capitalista la repressió i la retallada de drets individuals i col·lectius ha estat constant dels darrers segles, i tot indica que els propers anys no seran una
Si tu et fas la lluna…
És un lloc comú, tot el que diré. “Lloc comú” vol dir “tòpic” i vol dir “latrina”. En l’un, hi desemboquen els pensaments més previsibles d’una atitud o una altra. En l’altre, hi desemboquen els residus del nostre cos. En sentit figurat, el cansament del tòpic demana la virulència del
Somniar és avançar
[L’ACCENT 147] En plena nit negra de la dictadura franquista la situació política, social i cultural era desoladora. El dictador, ja feia anys que havia derogat els estatuts d’autonomia i els governs dels parlaments autonòmics, i a més de perseguir els partits polítics i sindicats, desmantellà les institucions culturals i