La negociació s’ha allargat durant hores i s’ha mantingut, a moments, en climes tensos, però els representants de les vaguistes es mostren esperançats. L’acord d’avui dijous 4 se salda amb una nova reunió el proper divendres 12, prèvia reunió entre la patronal Ademi i els sindicats CCOO i UGT, el dimecres 10.
Dijous 4 a les 12 h a la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona era el dia, hora i lloc fixats per la reunió de negociació entre Ademi -patronal del metall-, per la part empresarial, i el comitè de vaga, per la part laboral-. Com a mediadora, la pròpia Telefónica, que s’escuda en aspectes legals per no reconèixer-se com a part del conflicte. Les vaguistes volien que el degà del Col·legi també fos mediador, però tot i insistir-hi, l’altra part s’hi ha negat i ho ha impedit. De fet, l’altra part fins i tot ha impossibilitat que els mitjans de comunicació poguessin gravar un ‘mut’ -imatges de vídeo sense captar el so, per fer servir com a recurs per a notícia-.
La reunió començaria amb una hora de retard per impediments i problemes que la part empresarial ha interposat a l’hora de validar també quantes persones entrarien com a assessores per la part laboral. Finalment, uns dels advocats ha hagut de quedar-se fora. Per l’altra part, hi havia un representant d’Ademi, dos d’Elecnor i un de Cotronic, dues de les contrates de Telefónica. Durant els nombrosos recessos que es van haver de fer, el mediador de Telefónica mai marxava de la sala, quedant-se amb la part empresarial, amb qui fins i tot intercanviaven missatges de mòbil durant la pròpia reunió, fet del que se’n van adonar els vaguistes.
Ja des d’abans que comencés la reunió s’ha començat a congregar la ‘marea blava’ que a quarts d’una ha tallat el c/Mallorca fins que ha conclòs tot, a 2/4 de 8 de la tarda. Centenars de persones s’hi han concentrat, sorollosament, entre les quals hi eren presents des de primera hora les tres regidores de la CUP Capgirem Barcelona. Moltes de les concentrades lluïen uns nous adhesius que denuncia Movistar com ‘esclavistes‘.
L’ambient de la reunió ha estat tens durant gran part del temps. Fins i tot, ha estat a punt de trencar-se i els vaguistes s’han arribat a aixecar de la taula. El problema principal? La impossibilitat de deixar al marge CCOO i UGT. Així, la patronal repetia de manera latent la mateixa idea que va ser exposada explíticament en la reunió de l’11 de maig a l’edifici D00: que el comitè de vaga no era interlocutor, i que només reconeixerien els sindicats majoritaris.
S’han viscut fins i tot escenes esperpèntiques, com un comentari on Ademi deixava entreveure que necessitava de l’acord de CCOO per saber fins on podia acceptar les reivindicacions de les vaguistes. El món al revés: la patronal demanant assessorament a un sindicat per frenar les reivindicacions de vaguistes i lluitadores. Tal com ha expressant un solidari, “la patronal no podia atorgar-nos millores per sobre del que han signat amb CCOO i UGT”. L’auto-supervivència per damunt de tot, trepitjant drets, trepitjant treballadors/es, trepitjant vaguistes.
La resposta de les vaguistes ha estat la de posar tota la carn a la graella en la vaga, cosa que ha espantat i fet reaccionar la part empresarial. A partir d’aquí, s’ha posat fil a l’agulla per ambdues parts per superar l’escull que representen CCOO i UGT, “el principal problema per aconseguir les reivindicacions de la vaga”, com ha comentat un dels portaveus i representants de les vaguistes.
Així, per dimecres vinent dia 10 de juny ja hi havia fixada una reunió de revisió de l’acord signat entre CCOO i UGT, d’una banda, i Ademi, de l’altra. Caldrà veure si això és un impediment perquè els sindicats validin les reivindicacions de les vaguistes, les ‘acceptin’ i les ‘assumeixin’, de manera que la patronal tingui ‘permís’ per poder-les acceptar sense deixar-los malament, sense posar en evidència el seu paper claudicant i rebentador de vagues i lluites laborals.
A continuació, el divendres 12 de juny, tindrà lloc la segona reunió sorgida de la d’avui, per arribar realment a acords. Se’n repetiran els escenaris, hora i actors. Cal destacar que aquell mateix dia, a Madrid, hi ha junta d’accionistes de Telefónica.
Mentrestant, la vaga i la lluita duraran. Portaveus de les vaguistes han reconegut que el document no canvia les condicions contractuals existents però sí que és “un petit pas” per desbloquejar la situació. La reunió no ha anat tan malament com fa prop d’un mes, i la sensació és que la propera seguirà en aquesta línia. Fet i fet, la vaga ha fet i està tenint conseqüències: “allà hi ha pressió”, han dit les vaguistes, en referència al mal que està rebent Telefónica per tot arreu. Fins i tot, el representant de Telefónica hauria afirmat que té “una reunió pendent” amb les contrates quan acabi la vaga.
La vaga i la lluita, doncs, continuen. I ho faran a pesar de la patronal i, el que és més trist, a pesar i a desgrat d’uns sindicats majoritaris -CCOO i UGT- que, per tal de no perdre una posició privilegiada i subvencionada a costa de mantenir la pau social, ha esdevingut un llast i un fre per a les reivindicacions i aspiracions de la classe treballadora. Precisament, el motiu contrari i antagònic pel qual van néixer, ara fa més de 150 anys.
Plana 1 de l’acord Plana 2 de l’acord
La mobilització al carrer continua
L’endemà de la reunió, divendres 5, a Sant Andreu (Barcelona) es va viure una nova mobilització en favor de les vaguistes de Telefónica. Una vintena de persones del Grup Elissa, Arran, Endavant i el PTAC van empaperar dues botigues de Telefónica-Movistar i van realitzar una cercavila pel carrer Gran, anant d’una cap a l’altra, tot sostenint una pancarta que resava Vaga indefinida a Movistar. Contra l’explotació i la misèria, solidaritat, mentre repartien fulls volants per informar el veïnat i es cridaven consignes a favor de la vaga Es dóna el fet que la segona botiga empaperada, que a més no és de franquícia sinó directa de marca, ha patit ja dos atacs durant aquesta vaga, i té tots els vidres trencats, alguns dels quals protegits amb fusta.
