Atent, amable i inquiet. Aquesta era la sensació que transmetia Diego Gómez, màxim representant d’Escola Valenciana i un dels protagonistes de la celebració del 25è aniversari de l’entitat sociocultural del País Valencià. El dissabte 20 febrer al vespre es va realitzar l’esdeveniment.
Des de ben d’hora Diego Gómez es trobava a les portes del paranimf de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) rebent a totes les persones que hi assitien.
Sense esborrar de la cara eixe to il·lusionat i energètic de qui viu un gran esdeveniment en la seua vida Diego es feia fotos amb les personalitats més rellevants que anaven aplegant. Dins d’aquests hi havia els típics polítics que fan rogle (i campanya) amb coneguts (Antoni Furió, Jorge Alarte, Vicent Soler…), representants de diverses entitats i associacions i, és clar, les persones que rebien guardons aquella nit per la seua tasca per la llengua i la cultura (Obrint Pas, el grup de teatre Betlem de la Pigà i la professora Isabel Ríos ).
“És un dels pocs motors per a combatre l’auto-odi i lluitar per la nostra cultura i la nostra manera de ser”, així definia Escola Valenciana un Xavi Sarrià tranquil i seré, tot i rebre un dels guardons pel grup Pas. Així de relaxat aconseguia trobar-se Sarrià enmig d’una munió en plena ebullició. El paranimf de la UJI esdevingué un ambient molt familiar, amb un trànsit de persones i accents de tots les comarques valencianes amunt i avall, un espai quasi casolà. Les trobades d’escoles ha fet el seu efecte i s’hi podien veure força criatures; amb tot, la mitjana d’edat vorejava els 45-60 anys.
A l’escenari de l’edifici començava l’espectacle: Xarxa Teatre adaptava la llegenda castellonenca de Tombatossals a la història d’Escola Valenciana. Les vora 400 persones que hi havia assegudes a les butaques gaudiren d’una obra molt divertida, alegre i acolorida (anava adreçada fonamentalment a la canalla). Entre acte i acte es van mostrar muntatges amb fotos i vídeos que repassaven la història de les trobades d’Escola Valenciana. Cal ressaltar l’episodi emotiu on una colla de xiquetes de primària ballaren i cantaren “La flama” una de les famoses cançons d’Obrint pas. Tot l’auditori aplaudí emocionat.
En acabar l’obra s’esvaïa la part lúdica i arribava la fase “política” de l’acte: es procedí ha repartir els guardons. Primer fou professora Isabel Ríos qui rebé la seua condecoració, la va seguir el grup Obrint Pas (del qual va parlar Xavi Sarrià i Miquel Gironès) i, finalment, es va premiar la tasca cultural del grup teatral Betlem de la Pigà. Mentrestant, un parell de criatures que, tot i ser la raó d’existència de tot aquell espectacle, jugaven alienes als guardons amb el confeti que havia quedat escampat després de l’obra.
Per a posar el punt i final a la vetllada festiva, que acabà definitivament en un sopar a un dels hotels de la capital de la Plana, Diego Gómez va realitzar un parlament. Entre cites i referències a Martí i Pol, Ovidi Montllor, Enric Valor i un llarg etcètera, el president d’Escola Valenciana va defensar, amb una veu malmesa per l’esforç previ, una educació moderna i democràtica, exigí l’ús del valencià com a llengua vehicular i es va congratular de la feina feta per la seua entitat durant les dues dècades i mitja passades. Va advocar per la manifestació activa a favor de la llengua i la cultura del país i assegurà (amb un discurs certament ambigu) que qualsevol iniciativa a favor d’aquesta serà ben rebuda i recolzada per Escola Valenciana. Fora de l’escenari sentenciava satisfet: “La valoració [de l’acte] és molt positiva, em sabut aglutinar a molta gent i jo crec que açò és el que interessa en aquests moment i eixa és la imatge que volem transmetre, la de sumar”.
