[L’ACCENT 145]
El vilafranquí David Sànchez pot ser empresonat en qualsevol moment. Així ho va decidir la magistrada Isabel Gallardo del jutjat penal número 15 de Barcelona, que ha recuperat uns antecedents prescrits per insubmissió i els ha sumat a la condemna d’un any i mig pels fets del 12 d’octubre del 1998.
>> Entrevista a Alba Pradas, del grup de suport d’en David
La defensa al·lega que la pena d’un any i mig a què va ser condemnat el 2000 ja ha prescrit, tenint en compte que el codi penal estableix que una pena de presó com aquesta prescriu als cinc anys i ja n’han passat gairebé nou. D’altra banda, diu que el delicte contra la prestació del servei militar obligatori és “cancel·lable a tots els efectes”, i recorda que fa anys que aquesta conducta ja no és tipificada al codi penal.
L’any 2000 va presentar-se una petició d’indult que no va denegar-se fins el 2006, una resolució que mai no ha estat notificada a en David. La jutgessa diu que no s’han de comptar els sis anys que el Ministeri ha trigat a resoldre l’indult i que, per tant, la pena no ha prescrit. La condemna d’any i mig més els antecedents per insubmís fan que la jutgessa decideixi ordenar l’empresonament. Els advocats, però, al·leguen que aquest temps no pot anar en perjudici d’en David, ja que suposaria vulnerar-li el dret a la tutela judicial efectiva.
Mobilitzacions
Des que es va conèixer la detenció d’en David, la nit de Reis, familiars i companys s’han mobilitzat. Més de set-centes persones van manifestar-se el 9 de gener a Vilafranca reclamant que “en David es quedi a casa”. I el dia 11, mig miler de persones van assistir a l’acte de Sants, presentat per Carles Rebassa i en què participaren personalitats de la cultura i la política. Pi de la Serra, Ester Formosa, Enric Casasses, David Caño, Isabel-Clara Simó, Joel Joan, Titot, Cesk Freixas, Gerard Quintana i Lluís Llach ja han donat suport a en David, a més del centenar d’entitats polítiques i culturals de tot el país i les més de cinc mil persones que s’hi han adherit a títol individual. En l’acte es llegí una carta d’en David (veure pàgina 3), que diu: “Avui em toca a mi. […] Ho faran amb qualsevol de vosaltres, tan se val l’excusa, el cas és que estem fent el camí correcte i això no ho suporten. És hora de prendre la iniciativa, d’ajuntar-nos com ho fem ara, d’aguditzar les contradiccions d’aquest sistema de misèria, de mostrar-nos ferms. Perquè hem pres la humil decisió de no retrocedir”.