Com valores la situació de la cultura en aquests moments?
El treball cultural arrossega una quantitat de problemes enormes des de fa molts anys, i la situació actual, a banda de perjudicar encara més aquest sector econòmic, el que està fent és evidenciar aquestes mancances, que tenen a veure amb la precarietat associada al conjunt de la classe treballadora, però que fotografia amb claredat que els treballadors de la cultura, per les seves especificitats, tenim problemàtiques pròpies del sector, i que necessiten reivindicacions i solucions concretes i específiques, que no són excloents, però que han d’anar dirigides a la realitat econòmica i laboral de totes les persones que s’hi dediquen. Hi ha pocs autònoms, no podem aplicar ERTO, la gran majoria de treballadors culturals som intermitents, és a dir, ens donem d’alta a la Seguretat Social en el règim d’artistes només en els dies que treballem. De moment, no hi ha cap solució damunt la taula que a nosaltres ens pugui servir. L’altre problema que tenim és que, en molts casos, ni les esquerres transformadores consideren el treball cultural com a tal. I això és un problema, perquè qui hauria de defensar els nostres drets ens considera els bufons que serveixen per entretenir i omplir els cartells. Hi ha molta feina a fer, és evident.
Cesk Freixas és cantant i escriptor de cançons // https://ceskfreixas.cat
El món de la cultura als Països Catalans ha mostrat capacitat conjunta de reacció?
No, i no és cap novetat. En el nostre àmbit, que també és un reflex del món capitalista on vivim, governa l’individualisme i l’egocentrisme, i això complica l’organització en aquest sentit. Però és cert que, en relació a fa uns anys, les coses comencen a canviar. En el sector de la música, als Països Catalans, per fi tenim sindicats de classe que defensen el nostre ofici, i ho fan des d’una òptica transformadora i rupturista. No ens queda altra opció que lluitar la defensa del nostre ofici i del treball musical des del sindicalisme de classe.
Quines iniciatives en destacaries?
Als Països Catalans hi ha l’SMAC (Principat) i el SIMUV (País Valencià), sindicats que, des de l’esquerra anticapitalista, s’estan movent per la defensa dels nostres drets. Així mateix, a la COS s’està reactivant la sectorial musical, el Sindicat de la Música. És simptomàtic i, diria, fins i tot motiu d’alegria. Ara cal que els treballadors i les treballadores participem d’aquests espais.
Quines lliçons podem extraure d’aquesta pandèmia en relació al món de la cultura?
Totes les lliçons que en puguem extreure tindran a veure amb la presa de consciència. No hi pot haver solucions individuals per als problemes col·lectius, i qualsevol alternativa que vulgui posar remei a la precarietat a què ens obliga viure el sistema capitalista haurà de passar per l’organització conjunta i la cooperació social.
Als estats francés i espanyol i, en l’àmbit de cultura, la pandèmia està servint com a excusa per actuar contra les cultures minoritzades?
No en tinc coneixement, ara mateix, però en estats on el centralisme impera a l’hora d’entendre i percebre la idea de les llengües i les cultures minoritàries, no m’estranyaria, sincerament. El que sí que passarà és que, una vegada més, aquesta crisi servirà per salvar a les grans corporacions i empreses, també les del sector cultural, que seran les que rebran el gran gruix de les ajudes, i serviran per seguir fent més restrictius els contractes i les relacions entre elles i els treballadors culturals.
Com penses que caldrà actuar un cop passat l’estat d’alarma?
Espero que sapiguem defensar en el món analògic allò que, en un principi, sabem defensar tan bé a Twitter.
