Cinema i lluita de classes a Gran Bretanya
L’any passat, el British Film Institute, la institució garant del patrimoni audiovisual britànic, va fer setanta-cinc anys. Un any després, la Filmoteca de Catalunya presenta un programa que es vol homenatge a aquesta institució, una de les més antigues i de més anomenada en el seu àmbit. I ha optat per fer una selecció de pel·lícules que giren al voltant d’una temàtica a la què els britànics han dedicat una especial atenció: les classes socials, la lluita de classes.
El cicle, que du per títol “A touch of Class: classes socials i cinema a la Gran Bretanya”, dibuixa un recorregut cronològic que s’inicia amb Hidle Wakes (1927) d’en Maurice Elvey, adaptació d’una obra teatral escrita per Stanley Houghton el 1912 que narra la història, des d’un punt de vista prou feminista per l’època, d’una treballadora que queda prenyada pel fill del patró. Les pel·lícules següents són produïdes ja als anys quaranta, amb la Segona Guerra Mundial en marxa o recent acabada. Formen part d’aquest període pel·lícules com Milions com nosaltres (1943), que narra la història entre una treballadora d’una fàbrica d’avions i un aviador, Els diumenges sempre plou (1947), on Robert Hamer, precursor de la nova escola realista, hi explora la voluntat de la dona treballadora d’explorar territoris més enllà de les parets de la llar, o Oliver Twist, tant en la versió d’en David Lean del 1948, amb una atmosfera fidel a les il·lustracions infantils però truculentes, com amb la més contemporània d’en Roman Polanski, que s’inspira en els gravats de Gustave Doré del segle XIX i els dibuixos de Scharff.
A partir de finals dels anys cinquanta, l’estat de depressió material, però també moral, en què ha estat visquen la Gran Bretanya després de la Segona Guerra Mundial, comença remetre. Escriptors i autors de teatre com ara John Osborne, Allan Sillitoe o John Braine començaren a renovar el panorama fent-se seves les necessitats i inquietuds de la classe obrera. L’obra que encapçalà aquesta onada de noves creacions a les quals s’agruparà sota el nom de Free Cinema fou Looking back in anger (1958), d’en Tony Richardson, autor del qual podrem veure La soledad del corredor de fondo (1962). També d’aquesta escola podrem veure obres d’en Karel Reisz (Sábado noche, domingo mañana, del 1960) o del Lindsay Anderson (El ingenuo salvage, del 1963). Però aquest cinema és de seguida substituït per el swinging London, un cinema de factura cuidada, una mostra dels quals la trobarem en El sirviente (1963) Joseph Losey.
A finals dels seixanta, però, emergeix una nova cultura, d’arrel urbana, molt crítica amb el sistema capitalista. Hi destaca un reincorporat Lindsay Anderson, inactiu des del 1963, i de qui podrem veure If…, del 1968, o el popular Ken Loach, de qui la Filmoteca ja ha fet en alguna altra ocasió una panoràmica i de qui podrem veure en aquesta ocasió Kes (1969), un dels seus primers treballs, de factura més documental que el conjunt d’obres més recents. Finalment, ja a finals dels anys seixanta i amb la Margaret Thatcher al govern, el cinema crític agafa embranzida amb nova sàvia que incorpora al retrat de la classe treballadora britànica de l’època el col·lectiu dels immigrants. Els seus autors més il·lustres són el mateix Ken Loach, en Mike Leigh o l’Stephen Frears, del qual podrem veure el ja clàssic Mi hermosa lavandería (1985).
