Des que CiU accedí al govern autonòmic del Principat els seus gabinets de comunicació han centrat el discurs en el missatge que les arques estan seques i calen mesures dràstiques. Aquest discurs ha empeltat amb tota la retòrica antiprogressista que CiU desplegà per a desgastar el tripartit, i alguns dels elements simbòlics d’aquesta retòrica han estat els que s’han posat a primera línia de telenotícies per a exemplificar les retallades. Les retallades en el capítol social contrasten amb l’anunci d’inversions i nous projectes en l’àmbit policial i d’infraestructures.
Ensenyament acaba amb els ordinadors a l’aula
La consellera d’educació, Irene Rigau, va iniciar l’onada de males notícies amb l’anunci que se suprimia el projecte 1×1 de digitalització de les aules. Malgrat que aquest projecte havia rebut crítiques precisament dels sectors educatius que més havien treballat la introducció de les TIC a les aules, l’anunci de la consellera era percebut com un recolzament a les tesis educatives basades en un model més tradicionalista que veu com a negatiu l’impacte de les noves tecnologies sobre una concepció molt academicista de l’educació.
D’altra banda, la no substitució de les baixes per malaltia com a instrument d’estalvi també ha activat el malestar en el món educatiu, especialment en el sector de les escoles bressol, que va protagonitzar un seguit de mobilitzacions i finalment aconseguí arrancar el compromís del departament sobre la substitució d’aquelles places imprescindibles de l’educació infantil i l’educació especial.
El departament també anuncià retallades econòmiques genèriques i donà l’encàrrec als centres per tal que les executessin. Així, de cara al curs vinent, els centres educatius hauran de retallar entre un 15% i un 33% del seu pressupost ordinari, fet que ja ha aixecat les protestes de molts directors de centre que consideren literalment impossible dur a terme aquesta reducció sense afectar serveis bàsics com la neteja o la calefacció.
La retallada en sanitat afavoreix les mútues privades
El conseller de sanitat i anterior cap de la patronal d’hospitals privats, Boi Ruiz, també s’ha apuntat a l’onada d’anuncis de tisorades presentant un pla per a retallar el 10% del pressupost del departament. Entre les mesures proposades hi ha la de aplaçar sine die operacions considerades lleus com les cataractes. Aquesta mesura aguditza la tònica de retallades encobertes en les prestacions sanitàries que ja havia dut a terme el govern tripartit tancant parcialment alguns serveis de diversos hospitals. Aquest anunci, i en especial la suspensió de les operacions “lleus” fa preveure un augment de les afiliacions a mútues privades.
L’anunci de retallades també posa en perill els projectes d’ampliació de diversos centres hospitalaris per adequar la xarxa assistencial a la realitat demogràfica actual.
Atlantistes nomenats per a la política exterior
En la política exterior, CiU ha decidit marcar un perfil nítidament atlantista amb els nomenaments de la setmana passada. Com a Secretari General de Relacions Exteriors, Mas s’ha decantat per Senén Florensa, un diplomàtic -fou ambaixador espanyol a Tunísia durant el govern Aznar- molt proper a Duran i Lleida. Com a director general del ram, Florensa comptarà amb Salvador Sedó, responsable de relacions internacionals d’UDC. Sedó és membre del buró polític de la Internacional Democratacristiana, des d’on ha destacat especialment pel seu proselitisme en contra de les revolucions llatinoamericanes. Finalment, com a director general de Cooperació al Desenvolupament, ha estat nomenat Carles Llorens, responsable de relacions internacionals de CDC i autor del llibre “Dissidents”, en que traçava una imatge positiva dels principals dirigents de la contrarevolució cubana. Aquests nomenaments vénen a sumar-se al de Juan Prat com a delegat de la Generalitat a Brussel·les. Prat, persona molt propera a Vidal-Quadras i també a Duran i Lleida, havia servit el govern Aznar com a ambaixador espanyol davant l’OTAN. Aquest conjunt de nomenaments remarquen una aposta política molt més encarada a estrènyer lligams amb els sectors europeus i americans més neoliberals i atlantistes que no pas a una internacionalització de la qüestió nacional catalana, tal i com haurien esperat una part dels votants de la coalició.
