Repressió envers la classe treballadora, organitzada i combativa i que en els darrers anys ha anat en augment per una màniga ampla política, que fa els ulls grossos, i defensa el fet indefensable en un estat de dret. Fins i tot premia aquells que cometen salvatjades. Per tant entenem que les actuacions policials no són una improvisació d’un grup d’uniformats, sinó un projecte polític definit de reprimir a les classes populars més critiques amb el sistema.
El passat 1r de maig un cop finalitzada la manifestació de la tarda a Barcelona, un grup de gent tornava cap a casa i a tres carrers d´on finalitzar la marxa, van veure una persona retinguda pel cos de Mossos d´Esquadra. Alguns i algunes de les persones del grup van apropar-se per tal d’interessar-se pel retingut. El que en un estat democràtic hagués estat normal, és a dir mantenir una conversa, aquí va convertir-se en un ball de bastons.
Tot plegat, amb un company de la COS per terra, maltractat, mig despullat: una companya candidata de la CUP per terra; empentes, cops… Ja sabem qui eren els que van rebre. Però, qui eren els senyors sense identificar amb porres extensibles? Ho pot explicar Sr Espadaler? Són mossos? Portar “eines” típiques de l´extrema dreta, és legal?
Sr Conseller d´Interior, considero que la desproporció del cos de Mossos d´Esquadra, no és una improvisació, al cap i a la fi ells reben ordres, és a dir, és una qüestió política. Un model de policia que no volem, i vostè s´entesta a continuar la nefasta política dels seus predecessors. No Ramon, per aquí no passem.
Fa un temps Sr. Espadaler, es queixava amargament, que cada cop que hi havia aldarulls a Barcelona. Els mossos s havien de justificar. Home, Sr. Espadaler, si habitualment en concentracions de les classes populars s´esclafen melses, s´esberlen ulls, s´ens contesta a cop de porra i a més, i molt greu, les tècniques de reducció han acabat amb algun mort. Qui pensa vostè que ha de justificar-se?.
Ben aviat volen aprovar la “llei mostassa” (salsa coneguda que tapa l´aliment i no sabem que mengem) que no té cap altra funció que encobrir irregularitats, un pas més a la permissivitat, i la “ianquització” dels cossos policials. No anem bé i si continuen amb les seves polítiques, anirem pitjor.
Abans que els fòrums, guiris i “postureos” diversos, nosaltres ja hi érem, hi som ara i hi serem. Un fil revolucionari que té ADN barceloní i mai ha estat derrotat. De vegades hem perdut més que camises, però l´esperit de la Teresa Claramunt, el Noi del Sucre, Nin, Faceries i tants d´altres està avui en els seus hereus i hereves.
