[bar group="860×106"]

Classisme


Seguir els comentaris de Twitter sobre reportatges d’índole social emesos per televisió, o sobre temes candents vinculats amb la crisi es pot convertir en una barreja de malson o de bany de realitat, segons com es miri. El darrer episodi es va viure aquest passat diumenge amb els comentaris sobre el reportatge de 30 minuts on es narrava el desenvolupament del programa social Suma’t -un programa que atorga un contracte de pràctiques a canvi de finalitzar els estudis de la ESO-. Els comentaris destil·lant classisme de la pitjor espècie, absolutament despectius i faltant a la més mínima dignitat esdevenien majoria. I molts d’ells, provinents de persones que s’autodefineixen com a independentistes. Heus aquí un dels grans problemes de l’independentisme al Principat: l’autonomisme neoliberal radicalitzat ha parit pseudoindependentistes capaços de vomitar dretanisme i prestar-se a ser l’altaveu domesticat dels postulats independentistes.

Crec que no estem en disposició de cercar punts de trobada tàctics, o mitges tintes amb aquesta gent. Per una qüestió d’intel·ligència política i també de principis. O les bases del projecte independentista són inclusives, de construcció, democràtiques i populars o aquest projecte no esdevé només desvirtuat sinó també inviable. I crec que per a posar aquestes bases cal enfrontar-se directament contra aquests postulats excloents i classistes. No podem permetre que els fonaments de l’independentisme, que s’han basat sempre amb els drets i llibertats autènticament democràtiques i populars, ara basculin cap a posicionaments monetaris, oportunistes, “d’excel·lència” i demés faramalla pròpia de la FAES. Enfrontar-s’hi ideològicament i en la pràctica política: esquerres, sindicalisme, lluita social, feminisme i sobretot Països Catalans… tot allò que ells tant detesten i que nosaltres cal que continuem associant a la lluita nacional del nostre poble.


[bar group="860×106"]