El balanç objectiu dels Acords de pau i la seva falsa implementació, quan no la destrucció deliberada del poc que s’ha executat per part del règim feixista de l’uribisme que encapçala el senyor Ivan Duque (descarat titella de l’ex president Álvaro Uribe), mostra que la vella violència de les elits dominants a l’Estat i la societat colombiana ha tornat amb molta ferocitat i contundència per aixafar qualsevol procés de canvi i transformació substancial de país.
La nova violència de les oligarquies correspon a un pla d’extermini sistemàtic dels líders socials (de moviments restitució de terres, ambientalistes i dels drets humans), a l’execució permanent de massacres i a l’assassinat de guerrillers reincorporats que van acceptar ingènuament situar-se en unes zones organitzades especialment entre l’Exèrcit i el sector de les FARC (Timochenko, Catatumbo i Lozada) implicats en la destrucció de el moviment de la resistència agrària i camperola construïda per Marulanda i els seus companys fundadors de la guerrilla.
Per fortuna, un sector molt important de el moviment armat no va picar l’esquer, conservant principis, programes i objectius revolucionaris en la perspectiva socialista. És el sector que té presència directa en terreny, acompanyant i liderant les lluites camperoles i agràries, a l’igual que les mobilitzacions populars contra el neoliberalisme.
En aquesta nota volem ressaltar un camp en el qual sobresurt la maniobra d’engany dels agents i funcionaris de govern en matèria de pau i eradicació de la violència.
L’Exèrcit i cossos armats de l’estat es despleguen en les Zones Futur per garantie l’extractivisme i el narconegoci que afavoreixen les elits colombianes, reprimint a les comunitats i moviments populars de resistència
En el primer capítol dels Acords de pau de l’Havana sobre la Reforma Rural Integral es va establir que l’instrument per a la seva execució serien els Programes de Desenvolupament amb Enfocament Territorial (PDET) i els seus Plans d’Acció. A l’hora d’organitzar aquesta infraestructura institucional es va ordenar constituir 16 PDET amb 170 municipis dels 1113 que existeixen en l’actualitat per tot el territori nacional [1].
Aquests municipis són els que registren majors nivells de pobresa, misèria, precarietat institucional i violència generalitzada. Són territoris amb la major presència de moviments armats revolucionaris, organitzats per a la defensa dels camperols i la mobilització pels seus drets.
Aquests PDET van ser utilitzats inicialment per convocar a les comunitats a deliberacions per elaborar els Plans d’acció que fet i fet van acabar sent unes llistes de la compra amb obres de ciment sense cap transcendència en la modificació del règim de latifundi, la democratització de la propietat rural i la transformació dels territoris en funció dels enfocaments ètnics, de dona i social (casetes comunals, pistes esportives, ponts per als vianants, menjadors comunitaris així com altres obres de petita envergadura). Obres civils que es van convertir en la fira electorera dels politiquers oficialistes que reparteixen entre les seves clienteles aquestes inversions subjectes a la despossessió i les aberrants pràctiques de corrupció, tal com es pot observar en el PDET de l’Alt Patía, el més important de tots, ja que està integrat per 24 municipis del Nariño, Cauca i Vall del Cauca, un territori completament militaritzat amb la presència de gairebé 30 mil unitats de l’Exèrcit, la Marina, la Policia, la Força Aèria i dispositius d’intel·ligència i acció judicial en el marc de la guerra “contra les drogues” [2].
Amb el govern d’Ivan Duque aquests PDET van ser transformats en àrees de guerra mitjançant la constitució de les denominades Zones Estratègiques d’Intervenció Integral (ZEII) o Zones Futur, adoptades mitjançant la Llei 1941 de l’2018 [3], amb els seus plans especials d’Intervenció integral , aprovats amb el Decret 2278 de l’2019 [4], que en essència són estratègies militars per executar plans violents d’assassinats i massacres de camperols, com en efecte ve succeint amb una febril presència addicional de grups neo-paramilitars orquestrats des de les Brigades militars, els batallons de guerra i els dispositius policials.
D’acord amb l’Oficina de l’Alt Comissionat de Pau i de el Ministeri de Defensa les Zones Futur s’estan implementant inicialment en 64 municipis i 1995 veredes del Pacífic nariñense; el Sud de Cordoba, Meta, Guaviare, Caquetá, el Baix Cauca antioqueny, el Catatumbo, al Nord de Santander, El Piedemonte, a Arauca. També es controlarà el 48% dels Parcs Nacionals Naturals.
En realitat aquestes «Zones Futur» són el retorn disfressat de les Zones de Consolidació i Rehabilitació de Govern Uribe. Zones que van deixar un llegat de destrucció, muntatges judicials i mort en els territoris. Són una continuïtat de les polítiques contingudes en el Pla Colòmbia per controlar alguns territoris que són del seu interès; segons documents oficials de govern, com la política de seguretat i defensa, la llei d’ordre públic i el decret 2278 de 2019. D’acord amb els funcionaris de govern d’Ivan Duque són zones que tenen baixa presència de l’Estat, alts índexs de criminalitat i d’economies il·legals, també baixos índexs de garantia de drets fonamentals per als habitants, però, en aquestes zones abunden els recursos naturals, ja sigui per a la mineria o les hidroelèctriques.
El que hi ha darrere d’aquesta política és poder intervenir no només amb entitats civils de l’Estat, sinó amb la força pública i de policia dels territoris. En aquests territoris hi ha interessos econòmics públics i privats, i una dinàmica social i organitzativa que ha evitat el saqueig dels recursos naturals. És per aquesta raó que el Govern expedeix aquesta política amb la qual pretén controlar el territori i la població que les habita.
Però tot això passa en realitat perquè el govern del senyor Duque no és altra cosa que un tercer període de govern d’Uribe, que està pretenent reprendre la política anomenada de Seguretat Democràtica, el que comporta reactivar un dels components de el Pla Colòmbia que és la consolidació territorial [5].
Ivan Duque vol amb les Zones Futur donar una dinàmica més accelerada per poder extreure els béns comuns de la natura. El Pla Colòmbia, en la seva continuïtat, segueix sent un pla contra-insurgent que va orientat a desarticular qualsevol expressió de resistència o d’oposició a el sistema polític de l’oligarquia En aquests territoris el que es vol és garantir el cercle del negoci complet del narcotràfic. Tal és el cas de el Pacífic nariñense i el Catatumbo, zones on hi ha alta producció de coca, però on també des de fa molts anys hi ha una presència militar molt forta, i el que es vol és aconseguir instaurar una força militar amb tota una legitimitat per garantir no solament l’extractivisme, sinó un negoci del narcotràfic sense contratemps que beneficiï aquesta elit política en el poder regional i local. D’altra banda, en regions com el Nord-est d’Antioquia, hi ha una activitat històrica de les comunitats camperoles, que gira al voltant de la mineria artesanal i que les comunitats han aconseguit organitzar; que avui aquesta pretensió de l’Estat de controlar tot bé natural vol intervenir per seguir satisfent les riqueses de les grans transnacionals.
En regions com el departament d’Arauca, aquesta intervenció la justifiquen per controlar l’economia il·legal del contraban. Aquesta política d’intervenció és un paquet d’agressió integral que s’aprofundeix en contra dels sectors populars, el teixit social que llargament ha batallat en aquests racons oblidats i en què el govern central té un deute històric d’inversió social. Per al cas del departament d’Arauca, les Zones Futur se situen en 311 veredes dels municipis de Arauquita, Saravena, Fortul i Tame. Intervindran el piedemonte araucà, on hi ha la major acumulació històrica de resistència en el departament d’Arauca, zona que està mil·limètricament quadriculada i lliurada en concessió per a l’exploració petroliera. Zona productiva que l’ha posat en la primera línia de producció de plàtan, cacau, ramaderia i llet.
Els assassinats de l’Estat ui els seus paramilitars contra líders socials, pagesos, indígenes, defensors de drets humans i combatents desmobilitzats s’han incrementat després del fallit procés de pau
Les Zones futur tenen un component molt alt en l’aspecte militar, ideològic, social, econòmic, és a dir, posar un major peu de força en aquests municipis que garanteixi l’expansionisme extractivista de les petrolieres i major repressió contra el moviment social. La inversió social que es planteja en les Zones Futur és efímera, similar a la del Pla Colòmbia que només va portar programes assistencialistes a les comunitats, i que va servir per incloure a les famílies camperoles humils en el conflicte armat. Les comunitats han de tenir clar que tota la inversió que el govern pretén fer amb les ZEII, va orientada i controlada per l’Exèrcit, que al seu torn cerca focalitzar-la en ambients socials de cooptació com els joves amb el programa “jóvenes a lo bien”.
La població de el departament d’Arauca va viure en carn pròpia la política criminal de les Zones de Rehabilitació i Consolidació, gràcies a la política de Seguretat Democràtica, d’Uribe i el Pla Colòmbia, que va significar misèria, mort, desplaçament. Va ser en aquest període (2004-2010) on més es va incrementar la persecució, les captures massives i l’assassinat.
L’Exèrcit de Colòmbia sota el nom de paramilitars assassinava camperols, comunals, defensors de drets humans, dirigents socials. Exemple d’això és la massacre el 5 d’agost de 2004 a Caño Seco, municipi de Saravena, d’Héctor Alirio Martínez, líder camperol; Leonel Goyeneche i Jorge Prieto, líders sindicals. A més de la massacre comesa en Flor Amarillo, Pinalito, i Cravo Charo, municipi de Tame. Massacre on es van assassinar 11 camperols per paramilitars en complicitat amb l’exèrcit els dies 19 i 20 de maig de 2004.
Avui amb les Zones Futur, el govern pretén treure la pols aquestes pràctiques genocides. Lluny de perseguir el narcotràfic, per contra, l’enfortirà.
Davant d’aquesta situació, des de les comunitats i organitzacions socials es proposen enfortir els instruments de denúncia i mobilització; tot el que vagi en contra de la vida i del moviment popular, ha de ser denunciat i confrontat a través de la mobilització. El perill s’acosta. Les comunitats no han de deixar-se enganyar amb programes assistencialistes que només busquen posar-nos a el servei de la guerra. La població ha d’apropiar-se de les figures que les organitzacions i el moviment social han creat per a la defensa de la vida i els territoris. Avui la tasca de les comunitats i els moviments socials serà novament la defensa i la permanència en el territori, com a legítim dret. Aquesta és la tasca de l’immediat futur davant l’engany de la pau neoliberal de Santos, Duque i la rosca de la Rosa que lideren Timochenko, Lozada i Catatumbo.
*Nepomuceno Marín. Activista social colombià. 5 de gener de 2021. Resumen Latinoamericano
Notes:
[1] Veure https://www.renovacionterritorio.gov.co/especiales/especial_PDET/
[3] Veure http://www.suin-juriscol.gov.co/viewDocument.asp?ruta=Leyes/30036011
[4] Veure https://www.funcionpublica.gov.co/eva/gestornormativo/norma.php?i=104212
