A finals del mes passat, la Cort Internacional de Justícia (CIJ) va dictaminar[1] que és “plausible” que Israel està cometent un genocidi[2] contra els palestins a Gaza.
En resposta al cas presentat per Sud-àfrica, el tribunal va ordenar a Israel que “impedeixi la comissió de tots els actes” en violació de la Convenció sobre el genocidi i que “impedeixi i castigui la incitació directa i pública a cometre genocidi” contra els palestins. La CIJ va citar les nombroses declaracions genocides i deshumanitzadores fetes per alts funcionaris israelians[3], inclosos el president i el primer ministre d’Israel.
La decisió de la CIJ situa Israel directament en companyia de societats colonials d’assentaments blanques genocides. Com a resultat de la sentència provisional, el tribunal mundial deliberarà més en els propers mesos o anys sobre si Israel està cometent “genocidi”.
Es tracta d’una investigació tardana de les atrocitats que el sionisme i la colònia d’assentaments jueus han estat cometent contra al poble palestí des de la dècada de 1880, i més horriblement, com va argumentar Sud-àfrica en el seu cas, des de 1948, i no només des del 7 d’octubre de 2023.
Acusacions històriques
Mentre que els palestins han acusat Israel de neteja ètnica[4] des de 1948 en endavant, polítics israelians i estudiosos israelians i palestins també han acusat Israel de cometre etnocidi[5], politicici[6] i “sociocidi”[7] contra el poble palestí.
Pel que fa al genocidi, el recent cas sud-africà no ha estat la primera vegada que es feia una acusació d’aquest tipus. Poc després de les massacres de Sabra i Xatila el setembre de 1982, l’Assemblea General de les Nacions Unides[8] va aprovar una resolució que condemnava les massacres com “un acte de genocidi”, amb un aclaparadora majoria de 123 països donant suport a la resolució i només 22 abstencions i cap vot contrari.
Les colònies d’assentaments blancs dels Estats Units i el Canadà[9] van rebutjar el terme “genocidi” i es van abstenir. També ho van fer les colònies d’assentaments blancs d’Austràlia i Nova Zelanda i els països colonials d’Europa occidental, com ara Gran Bretanya, França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica i els Països Baixos, entre d’altres [10]. En canvi, la Unió Soviètica va declarar: “La paraula per al que està fent Israel en sòl libanès és genocidi. El seu propòsit és destruir els palestins com a nació”.
La República Democràtica Alemanya també va acusar Israel de genocidi, igual que Cuba i Nicaragua. El delegat nicaragüenc es va meravellar de com “un poble que tant va patir la política d’extermini nazi a mitjans del segle XX utilitzaria els mateixos arguments i mètodes feixistes i genocides contra altres pobles”[11].
Una comissió internacional independent[12] formada per juristes internacionals que investigaven els crims d’Israel al Líban també va recomanar a principis de 1983 que “es dissenyi o estableixi un organisme internacional competent per aclarir la concepció del genocidi en relació amb les polítiques i pràctiques israelianes cap al poble palestí”.
Des de l’inici de la transformació d’Israel de Gaza en un camp de concentració el 2005-2006 i l’empresonament de més de dos milions de palestins al seu interior, les acusacions d’Israel com a país genocida s’han fet omnipresents.
A part dels propis palestins, el president de Veneçuela, Hugo Chávez, per exemple, va titllar el bombardeig israelià de Gaza el 2008-2009 com a “genocidi”[13]. Arran de l’assassinat israelià de més de 2200 palestins en la seva guerra a Gaza el 2014, el president bolivià Evo Morales va acusar Israel de genocidi, igual que desenes de supervivents de l’Holocaust i centenars de descendents de supervivents de l’Holocaust[14].
‘En bona companyia’
Com a mínim des del 2008, els estudiosos internacionals també han acusat Israel de genocidi contra els palestins en publicacions acadèmiques per les atrocitats comeses el 1948 i més enllà[15].
Israel i els seus apologistes sempre han negat aquests càrrecs amb vehemència. En fer-ho, però, estan en bona companyia amb les colònies d’assentaments blancs que continuen debatent si la seva colonització ha estat genocida per als pobles indígenes.
De fet, fins i tot els estudiosos europeus i americans han contribuït activament a ocultar les pràctiques genocides dels colons blancs. La destacada filòsofa alemanya-nord-americana Hannah Arendt va subratllar l’any 1951 que la colonització dels colons anglesos d’Amèrica i Austràlia, els dos continents “sense cultura o història pròpia”, van ser testimonis de “períodes comparativament curts de cruel liquidació a causa de la ‘debilitat’ numèrica dels nadius” [16].
Va arribar a afirmar que cap dels estadistes nacionalistes i colonials d’Anglaterra “mai es va preocupar seriosament per la discriminació d’altres pobles com a races inferiors, encara que només fos pel motiu que els països dels quals parlaven, Canadà i Austràlia, estaven gairebé buits i no tenien ‘cap problema greu de població’”.
El genocidi sovint acompanya el colonialisme dels colons europeus blancs arreu del món. La justificació per aniquilar els nadius per atrevir-se a resistir el robatori de les seves terres per part dels colons blancs omple els arxius del pensament colonial europeu. Aquest fou especialment el cas quan els colons blancs van trobar resistència a la “frontera” de les seves colònies, ja fos a les Amèriques o a Austràlia[17].
Conegudes com “represàlies” en el cas d’Israel i els seus apologistes occidentals, les campanyes assassines dels colons contra els nadius segueixen sent la pedra angular de la moral occidental. Consideren l’atac dels nadius als seus opressors colonials com l’inici de la violència i no com una resposta defensiva al robatori i l’opressió colonials.
Els governs occidentals han mantingut aquesta posició[18], com ho demostra el seu suport vehement a la guerra genocida d’Israel[19]. Això s’afegeix a les justificacions que ofereix la principal premsa occidental per a l’aniquilació del poble palestí[20], i la persecució, tant literal com figurativa, de qualsevol opinió, especialment si és erudita, que condemni les atrocitats d’Israel com a part de la naturalesa racista i aniquilacionista del sionisme. La mateixa Assemblea General de l’ONU havia judicat el sionisme com a tal el 1975 quan el va definir formalment com “una forma de racisme i discriminació racial”[21].
Un “moment definitiu”
Que la resolució recent de l’Assemblea General que demana un alto el foc[22] comptés amb el suport de 153 països i només s’hi oposessin 10 països (inclosos Israel i els EUA), i la decisió de la CIJ fos recolzada per 14 dels seus 15 jutges permanents, no és un accident. Aquest consens internacional ha estat ni més ni menys que un enfrontament entre els països blancs europeus i les seves colònies d’assentaments blancs d’una banda, i la resta del món de l’altra.
El genocidi en curs dels palestins és un moment decisiu, amb els supremacistes blancs que donen suport al genocidi dels pobles no blancs i la gent de la resta del món que entén que Israel és una colònia de colons europeus genocida, recolzada pels actuals i antics països colonials blancs, oposant-s’hi.
Horroritzada per aquesta condemna d’Israel per part de la majoria del món, Alemanya, que té una història genocida molt il·lustre, ha estat al capdavant dels països que defensen el genocidi israelià i ha insistit a unir-se a la defensa d’Israel com a tercera part[23] a la CIJ.
No va ser casual que Namíbia, el poble de la qual va ser la primera víctima del genocidi alemany, es va indignar pel suport impenitent d’Alemanya al genocidi contra els palestins no blancs: el president de Namíbia Hage Geingob (que ha mort recentment) va lamentar “la incapacitat d’Alemanya per extreure lliçons de la seva horrible història” i va declarar que Namíbia “rebutja el suport d’Alemanya a la intenció genocida de l’estat racista israelià” [24].
Atès el suport diplomàtic, financer i militar incessant d’Alemanya Occidental a Israel des de la dècada de 1950, inclòs el suport de l’estat alemany reunificat a l’actual guerra genocida d’Israel contra ells, el poble palestí estaria més que justificat si considerés l’Alemanya actual com “El Quart Reich”.
Una llarga trajectòria supremacista blanca
Com a part del seu domini de la població indígena les terres de la qual van usurpar, les colònies d’assentaments blancs sempre van adoptar una política d’immigració només per a blancs.
La política d’immigració de l’“Austràlia blanca”, introduïda el 1901, es va aplicar estrictament fins al 1973. La política d’immigració només per a blancs de Nova Zelanda, introduïda el 1947, no va ser abolida fins al 1987 (tot i que es va modificar el 1974). La política d’immigració obertament racista del Canadà va persistir fins al 1962. La política d’immigració racista de Sud-àfrica va persistir fins a la caiguda de l’apartheid el 1994 [25],.
El supremacisme blanc implícit de la república dels EUA es va convertir en llei el 1790 en la primera Llei de naturalització[26], que limitava el dret a la ciutadania a qualsevol “persona blanca lliure” resident al país durant dos anys i als seus fills menors de 21 anys. Això es va complementar amb les polítiques d’immigració que van culminar amb la racista Llei d’Exclusió Xinesa[27] de 1882 (derogada parcialment el 1943), que excloïa la majoria dels asiàtics (inclosos els indis i els japonesos) i no va ser derogada completament fins al 1965.
La promulgació d’Israel de la Llei de Retorn[28] el 1950, que permet als jueus de qualsevol part del món emigrar a Israel i convertir-se en ciutadans -un dret que nega al poble indígena palestí que va expulsar i a qui se suposa que aquests jueus han de suplantar- és d’un ordre similar.
Tant els conservadors blancs com els liberals blancs mainstream, inclosa la premsa liberal occidental[29] dominada pels blancs, i les administracions universitàries, sempre han donat suport a aquests règims colonials d’assentaments blancs i les seves polítiques cap als indígenes. Aquestes institucions, com els propis governs occidentals, ara inclouen algunes persones de color que es fan ressò de la línia liberal blanca sobre Israel.
Sempre que han sorgit desacords entre ells, es tractava sobretot de quina era la millor manera d’eliminar l’amenaça dels indígenes i sobre el nivell de crueltat que se’ls havia d’infligir.
Avui hi ha debats en curs sobre el destí dels palestins i la millor manera de vèncer la seva lluita mentre se salvaguarda la supremacia racial jueva a la colònia d’assentaments jueus. Aquestes discussions es caracteritzen com a crides a la “pau” i la “no-violència” i a posar fi a la “crisi humanitària” a Gaza. Al capdavant hi ha la premsa liberal blanca i els acadèmics liberals blancs i els administradors universitaris, juntament amb les seves filials no blanques, inclosa la meva pròpia Universitat de Columbia[30].
El que tot això demostra clarament és que el món actual està dividit entre dos camps oposats: una minoria de poderosos supremacistes blancs imperialistes, conservadors i liberals per igual, inclosos liberals simbòlics no blancs, que donen suport al genocidi dels palestins, i la majoria de gent del món que no ho fa.
Els partidaris del genocidi són desvergonyits i no se’n penedeixen. Que la CIJ hagi sortit contra Israel i en suport de Sud-àfrica els ha causat poca o cap vergonya.
NOTES:
[1] Cort Internacional de Justícia. 26 Gener 2024. Aplicació de la Convenció per a la prevenció i el càstig del delicte de genocidi a la Franja de Gaza (Sud-àfrica c. Israel) https://www.icj-cij.org/sites/default/files/case-related/192/192-20240126-pre-01-00-en.pdf
[2] https://www.middleeasteye.net/opinion/war-gaza-icj-genocide-ruling-game-changer-could
[3] El Tribunal Mundial ha portat a judici Israel i els seus aliats per genocidi https://www.middleeasteye.net/opinion/icj-rule-israel-allies-put-on-trial-genocide
[4] La Neteja Ètnica de Palestina https://www.google.com/books/edition/The_Ethnic_Cleansing_of_Palestine/Xhq9DwAAQBAJ?hl=en&gbpv=1&dq=ilan+pappe+ethnic+cleansing&printsec=frontcover
[5] https://www.haaretz.com/opinion/2014-10-03/ty-article/.premium/it-is-not-genocide/0000017f-e558-d568-ad7f-f77b4d5b0000
[6] Politicidi: la guerra d’Ariel Sharon contra els palestins https://www.versobooks.com/en-gb/products/1850-politicide
[7] http://passia.org/personalities/373
[8] La situació a l’Orient Mitjà. ONU. Assemblea General (37a sessió: 1982-1983) https://digitallibrary.un.org/record/605931?ln=en
[9] Genocide in International Law. The Crimes of Crimes. William Schabas, 2000.
[10] La situació al Pròxim Orient : resolució / aprovada per l’Assemblea General de l’ONU.. A/RES/37/123D https://web.archive.org/web/20110604072753/http:/unbisnet.un.org:8080/ipac20/ipac.jsp?profile=voting&index=.VM&term=ares37123d#focus
[11] Op. Cit. Schabas, 2000.
[12] Israel al Líban: informe de la Comissió Internacional per investigar les violacions denunciades del dret internacional per part d’Israel durant la seva invasió del Líban https://www.jstor.org/stable/2536156?seq=16
[13] Hugo Chávez acusa a Israel de genocidi a la Franja de Gaza https://www.reuters.com/article/idUSSIE5880C5/
[14] El genocidi del poble palestí: una perspectiva de dret internacional i drets humans https://ccrjustice.org/genocide-palestinian-people-international-law-and-human-rights-perspective
[15] The question of genocide in Palestine, 1948: an exchange between Martin Shaw and Omer Bartov https://www.semanticscholar.org/paper/Genocide-and-settler-colonialism%3A-can-a-genocide-of-Rashed-Short/8b4ab17cb975633f0e381bcc855c031193dd1079
[16] Els orígens del totalitarisme. Hannah Arendt
[17] Genocide and Settler Society. Frontier Violence and Stolen Indigenous Children in Australian History. 2004.
[18] Israel-Palestine war: Why the West is rallying around the last settler colony https://www.middleeasteye.net/opinion/israel-palestine-why-west-rally-around-last-settler-colony
[19] https://www.middleeasteye.net/opinion/how-israel-war-gaza-exposed-west-hatred-palestinians
[20] https://www.middleeasteye.net/opinion/israel-west-smear-palestinians-antisemitic
[21] Eliminació de totes les formes de discriminació racial: el sionisme com a racisme – RESOLUCIÓ ADOPTA PER L’ASSEMBLEA GENERAL DE L’ONU https://www.un.org/unispal/document/auto-insert-181963/
[22] L’Assemblea General adopta una resolució que exigeix un alto el foc humanitari immediat a Gaza, el compliment de les parts amb el dret internacional, l’alliberament de tots els ostatges https://press.un.org/en/2023/ga12572.doc.htm#:~:text=Demanding%20an%20immediate%20humanitarian%20ceasefire,and%20humanitarian%20access%20be%20ensured
[23] https://www.haaretz.com/israel-news/2024-01-14/ty-article/.premium/germany-announces-decision-to-intervene-on-israels-behalf-in-icj-case/0000018d-0787-dd07-a7df-cfff1f090000
[24] https://www.africanews.com/2024/01/15/namibia-criticises-german-support-for-israel-over-icj-genocide-case/
[25] Rethinking Decolonization. A. G. Hopkins https://www.jstor.org/stable/25096724
[26] H. R. 40, Naturalization Bill, March 4, 1790
https://www.visitthecapitol.gov/artifact/h-r-40-naturalization-bill-march-4-1790
[27] Chinese Exclusion Act (1882)
[28] https://www.middleeasteye.net/opinion/palestinian-right-return-legal-key-undoing-zionist-conquest
[29] https://www.middleeasteye.net/opinion/war-gaza-why-western-plans-another-palestinian-client-regime-will-fail
[30] https://mesana.org/advocacy/committee-on-academic-freedom/2023/10/19/concern-over-failure-to-defend-professor-joseph-massad_1
*Josseph Massad** és Professor de Política àrab moderna i història intel·lectual a la Universitat de Columbia a Nova York. Aquest article va ser publicat el 14 de febrer de 2024 a Middle East Eye, traducció de **L’Accent.
