Començant a desgranar l’epistolari de l’Anna Murià

anna-muriaEn motiu del desè aniversari de la mort de l’Anna Murià, el palau de la Virreina de Barcelona acollí el passat dijous 27 de setembre un acte de record organitzat pel PEN Català i l’Institut Català de les Dones. L’acte consistí en una taula rodona que analitzà la seva producció literària. Alhora, es donà a conèixer una petita mostra del seu extens epistolari, en aquest cas establert amb la seva família, que el PEN Català ha recollit en un àlbum que es pot trobar en pdf a la pàgina web d’aquesta institució que treballa per la projecció internacional de la literatura catalana.

Nascuda el 1904 a Barcelona, l’Anna Murià seguí els passos de son pare i, abans de complir els vint anys, ja començà a col·laborar a la revista La Dona Catalana -Magí Murià era periodista a més de director de cinema. En arrencar els anys trenta, la seva activitat política i periodística s’entrelligaren, militant a Acció Catalana Republicana primer, per integrar-se més tard a ERC i acabar finalment a Estat Català, i escrivint als periòdics portantveus d’aquests plantejaments La Nau i La Rambla. Fou, a més, la primera dona al capdavant d’un diari en català, el Diari de Catalunya. A banda de la seva tasca com a periodista, Murià es dedicà també a la literatura, i el 1933 presentà Joana Mas, la primera d’un seguit d’obres que inclogueren la narrativa, d’adults i infantil, i l’assaig.

Un parell de dies abans que les tropes franquistes entressin a Barcelona va emprendre el camí de l’exili amb el camió organitzat per la Conselleria de Cultura. Junt amb Avel·lí Artís, Xavier Benguerel, Sebastià Gasch o Pau Vila entre d’altres, es dirigiren cap a França, al castell de Roissy-en-Brie, on feren cap bona part dels escriptors catalans, entre els quals el que seria el seu marit, Agustí Bartra. Però França no fou més que una de tantes parades -República Dominicana, Cuba- abans d’arribar a Mèxic, on s’hi estaria fins el seu retorn el 1970. I fou fruit d’aquest exili forçat que l’Anna Murià començà una extensa obra epistolar per no perdre el contacte amb els que havien quedat a casa, primer, i un cop retornada a Barcelona, amb els qui havia deixat a l’altra banda de l’Atlàntic. Una producció que encara espera que se’n faci una bona antologia.