Avui ha començat a Lüneburg, Alemanya, el judici a Oskar Gröning, batejat per la revista Der Spiegel com ‘el comptable d’Auschwitz’, i processat per la seva complicitat amb els crims del nazisme. El sobrenom té relació directa amb la tasca que Gröning va desenvolupar pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, i és que la seva funció era fer el recompte de diners i objectes de valor que els presoners portaven a sobre quan ingressaven al camp d’extermini. Gröning va realitzar aquesta feina entre el 1942 i el 1944, i a diferència d’altres oficials nazis, mai ha amagat la seva complicitat amb l’assassinat de milions de persones. Ara bé, malgrat sigui fàcil trobar declaracions de Gröning explicant en què consistia la seva feina al camp, el processat sempre ha argumentat que ell no va disparar mai cap tret, i sempre s’ha autoqualificat com “una peça més de l’engranatge” que portava els presoners fins a la mort. Avui, Gröning ha demanat perdó, ha admès que sabia que els deportats eren enviats a les cambres de gas i ha reconegut la seva responsabilitat moral en les seves morts.
Presoner de guerra i vida tranquil·la
Després de servir a Auschwitz, el 1944 va marxar a combatre amb els nazis a Les Ardenes, fins que la seva unitat es va rendir davant les tropes del Regne Unit el 10 de juny de 1945. Gröning va ser considerat un pres de guerra comú, i en cap moment se’l va vincular amb les atrocitats comeses a Auschwitz, i més tard va ser enviat al Regne Unit per fer treballs forçats, fins que va ser alliberat el 1948. Va ser llavors quan va decidir tornar a Alemanya. A partir d’aquell moment, l’ex oficial alemany va camuflar-se com un treballador de classe mitjana més, i no va ser fins 40 anys després de la guerra que va parlar obertament dels camps d’extermini. Va ser arran del discurs negacionista sobre l’Holocaust que ja havia nascut a Alemanya quan va pronunciar aquestes cèlebres paraules: “Jo vaig veure els crematoris, les cambres de gas i el procés de selecció. Un milió i mig de jueus van ser assassinats a Auschwitz. Jo vaig ser allà”.
Avui, en el primer dia del judici per complicitat amb els crims del nazisme, Gröning ha demanat perdó per primer cop. Un perdó que, lògicament arriba massa tard i segurament només busca servir d’atenuant en una eventual condemna.
