Dimarts 21, el grup de suport a Rosa Telón, veïna del barri del Clot de Barcelona, ha convocat una concentració per tal d’evitar que s’apliqui l’ordre de desnonament de casa seva i la seva botiga. Des de fa més de 15 anys, la Rosa, que té un lloguer de renda antiga, pateix assetjament immobiliari per part del propietari de la finca. Durant aquest temps li ha tallat el subministrament d’aigua, ha contractat detectius privats i, entre altres, no ha fet cap mena de reforma a la casa per tal de fer-la fora.
El passat 31 de març una trentena de persones van ocupar la seu del Districte de Sant Martí per tal de denunciar el paper de l’Ajuntament en el cas de la Rosa i per denunciar la seva passivitat davant el mobbing immobiliari.
Rosa Talón va néixer a la finca del carrer Rogent 81 bis, a on ja hi havien viscut els seus avis i els seus pares. A més, és el mateix lloc on té la “Cistellera Talón”. Des que fa 15 anys el propietari va començar a fer-li mobbing, la Rosa, a més, ha aconseguit que aquesta finca esdevingui un focus de resistència contra l’especulació. La lluita de la veïna, que ha denunciat el seu cas tant a l’administració (Síndic de Greuges, Districte, Oficina contra el Mobbing…) com al carrer, ha confluït amb els moviments socials del barri i els okupes de la “Vila Kula”, que viuen a la mateixa finca.
D’altra banda, el Col.lectiu de suport a Rosa Telón i els moviments socials del barri també han denunciat la complicitat de l’Ajuntament i el Districte de Sant Martí, ja que va ser aquest últim qui va donar el permís d’enderrocament de la propietat, coneixent prèviament el cas. Un cas més en un districte especialment castigat amb el 22@ i el Fòrum de les Cultures. Així com també han denunciat el paper de la justícia, que ha condemnat la Rosa a un desnonament immediat i a pagar els costos del judici, tot i haver admès a tràmit una querella criminal per mobbing i coaccions interposada per la mateixa veïna. “Es podria donar el cas absurd de que el propietari sigui condemnat per un delicte de coaccions d’aquí dos anys, quan la finca ja sigui un solar”, diuen, cosa que consideren que “és un cas emblemàtic d’injustícia, on la complicitat dels interessos especulatius privats i dels poders públics es fa ben evident”.