El passat 21 de setembre el Jutjat 4 de Barcelona va condemnar a Telefònica a readmetre immediatament un treballador acomiadat. L’empresa al·legava que simplement l’havia acomiadat amb la indemnització mínima en aplicació de la darrera Reforma Laboral en casos de baixa mèdica. Però la sentència declara provat que l’acomiadament tenia la seva fonamentació en la condició de sindicalista de l’empleat, i que el seu acomiadament s’explicava en el marc de la manca d’acord entre seu sindicat, Co.bas, i la direcció en la negociació del nou Conveni Col·lectiu.
Els fets es remunten al passat 4 de febrer, quan l’empleat de Telefònica van rebre una carta al seu domicili. El treballador acomiadat de Barcelona tenia totes les característiques per a ser la primera víctima de la nova Reforma Laboral a l’empresa: és empleat de dècades a l’empresa, està afiliats al sindicat combatiu Cobas, i havia patit diversos processos d’Incapacitat Temporal en els darrers mesos, fet pel qual els metges de la sanitat pública l’havien donat de baixa mèdica per a poder recuperar la salut i tornar a la feina.
Acomiadament objectiu amb la nova Reforma Laboral
La carta de Telefònica era freda i concreta. En aplicació estricta de la nova Reforma Laboral, al treballador se l’acomiada per “absentisme”, a pesar de ser baixes mèdiques justificades, amb una indemnització de 20 dies per any treballat (amb només 12 a càrrec de l’empresa, i 8 abonats pel Fons de Garantia Salarial públic), i amb un topall màxim de 12 mensualitats, per haver portat a terme “faltes d’assistència al treball justificades i intermitents”, superiors al 20% en 2 mesos
A la seva carta, l’empresa reconeix que les baixes mèdiques han estat “justificades” pel metge de la Seguretat Social, però argumenten que “la seva prestació de serveis no resulta rentable, fet pel qual no existeix cap altre solució que finalitzar el seu contracte de treball”. En resum, acomiadat pel curiós delicte d’estar malalt.
El treballador, amb el suport del Comitè d’Empresa, i de gran part de la plantilla, va demandar l’empresa per haver-lo acomiadat només per ser actiu sindicalment, i per presionar als seus companys a acceptar la signatura del nou Conveni Col·lectiu.
Només unes setmanes després el Comitè d’Empresa estatal, on tenen representants la CoBas, la CGT, la central gallega CIG i les basques ELA i LAB, entre d’altres, va convocar vaga per unes hores el 24 de febrer a totes les seus de l’empresa a l’Estat espanyol, amb un seguiment important entre els companys de Barcelona (amb un 60%), i amb una manifestació d’un miler de persones que va recórrer el centre de la ciutat. Segons dades sindicals, en total gairebé 6000 persones van secundar una vaga per demanar la readmissió dels acomiadats a Barcelona i Madrid.
Sentència contundent
La resolució del Jutjat 4 de Barcelona dona tota la raó, tant al treballador demandant com a les protestes sindicals.
Primerament, la jutgessa deixa provat que el treballador era afiliat a Cobas, i que no només s’havia destacat en la lluita sindical, sinó que anava el cinquè a la llista per a delegat al Comitè d’Empresa amb aquest sindicat, llista que finalment va ser la més votada. Alhora, es deixa constància també de que l’empresa i el Comitè estaven en procés de negociació del Conveni, sense arribar a cap acord.
Sota aquestes premisses, la sentència afirma que l’acomiadament es va donar precisament per “la pública i coneguda activitat sindical” del treballador, en el marc de la manca d’acord entre Cobas i l’empresa en la negociació del Conveni Col·lectiu. Demostra alhora la seva sorpresa la jutgessa davant del fet de que a Telefónica no s’hagués portat a terme cap acomiadament en base a aquest tipus de baixes en les darreres dècades, fet que encara posa més enfasi en les intencions no legals de l’empresa.
Finalment, la sentència declarar nul a tots els efectes l’acomiadament, i condemna a Telefónica a readmetre al treballador al seu mateix lloc de treball.
Els beneficis dels accionistes dupliquen el cost dels acomiadaments de l’ERO
Segons denuncia el sindicat CGT a la seva plana web del Principat, els dividends que el president de Telefónica, César Alierta, reparteix entre els accionistes, 6.755 milions d’euros, dupliquen el cost total de l’ERO aprovat, xifrat en 2.700 milions d’euros, que destruirà 6.500 ocupacions.
En la mateixa línia de contrastos, la CGT també ha denunciat que mentre l’ERO de Telefònica rebaixa al 66% del salari la remuneració dels treballadors acomiadats, la retribució total del consell i de la Direcció de Telefònica va ser superior als 42 milions d’euros el 2010. De fet, l’operadora és la tercera companyia de l’Ibex 35 amb una retribució més alta, només per darrere del Santander de Botín (101 milions d’euros) i de ACS de Florentino Pérez (47,8 milions d’euros). Encara més, Alierta és l’executiu del seu sector millor pagat d’Europa, amb 8,6 milions d’euros en efectiu i en accions, més una aportació al fons de pensions d’altres 6,6 milions d’euros.
CGT ja ha anunciat que presentarà un recurs d’alçada contra l’ERO. “No només perquè falten les dades econòmiques del primer semestre d’aquest any i perquè s’aporten causes econòmiques en una empresa amb beneficis”. A més, explica el sindicat, la redacció del Pla Social “és inconcreta, molt imprecisa, i no dóna plenes garanties dels compromisos de creació i garantia d’ocupació, ni solució als problemes que causarà la destrucció d’ocupació massiva a Telefònica”.
