D’aquí menys d’un mes es celebrarà el Congrés d’Habitatge de Catalunya, concretament el 16 i 17 de novembre a la Nau Bostik del barri de la Sagrera de Barcelona. Després de més d’un any de preparació i d’un llarg procés de debat per representar totes les posicions, sembla que l’hora decisiva arriba.
Serà el primer Congrés d’Habitatge que s’ha realitzat mai a Catalunya. Salvant les distàncies, pren com a referència el Congrés de Sants que es va realitzar l’any 1918 i va servir per reestructurar el moviment obrer, fent un important salt qualitatiu en termes organitzatius i impulsant-lo com a instrument de combat per a les classes populars en els anys que van venir després, culminant en la Revolució de l’any 36. És evident que l’etapa actual de desenvolupament del moviment per l’habitatge és molt més embrionària que no pas el moviment obrer de l’època, però això no impedeix que el Congrés sigui una fita històrica per a preparar una ofensiva en el futur, ja que tot el moviment per l’habitatge hi prendrà part.
Per una banda, el conjunt de PAHs Catalanes, com a organització històrica del moviment amb més de 10 anys de recorregut i un gran nombre d’experiències acumulades a les espatlles. Per l’altra, les diferents seccions locals del Sindicat de Llogaters, que han aconseguit amb molta habilitat posar el problema del lloguer damunt de la taula i reflectir una problemàtica que viu la majoria de població d’aquest país. I finalment, la trentena de sindicats, grups, xarxes d’habitatge i PAC’s arrelades principalment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que han tingut la capacitat d’establir una àmplia xarxa comunitària i generar un gran consens en les zones on operen.
El principal repte a superar des del Congrés d’Habitatge de Catalunya és precisament la diversitat d’experiències i formes organitzatives dels col·lectius que el conformen. Ens trobem en un moment de forta atomització del moviment per l’habitatge; lluny ha quedat la centralitat mediàtica que va ocupar la PAH durant la campanya per la ILP al Congreso, així com els escratxes als polítics que s’oposaven a aprovar-la; o també la campanya “La Sareb es nuestra”, on es deixava molt clar que no havíem de demanar permís per tenir un sostre. Ara mateix, es dóna una situació de reflux en termes de moviment, però que no ha tingut per què significar un retrocés en termes locals. Molts d’aquests col·lectius d’habitatge s’han enfortit notablement a nivell local en els últims anys i han pogut profunditzar en alguns debats i pràctiques polítiques que abans quedaven excloses, o no havien sigut prou explorades en la seva potencialitat.
El Congrés ha de tenir la capacitat per a ajudar-nos a sortir d’aquesta etapa defensiva, fent una síntesi entre la consistència que s’ha assolit localment, i la visibilitat i capacitat que va aconseguir la PAH d’interpel·lar a la població, per constituir el moviment per l’habitatge com un actor rellevant en l’actual taulell polític. Els conceptes més importants a tenir en compte haurien de ser: diversitat, transversalitat i pluralitat. És a dir, fer del Congrés un espai on conèixer-nos, posar coneixements en comú, aprendre a confiar les unes de les altres i plantejar juntes els reptes dels pròxims anys. Resoldre l’impàs actual teixint un moviment que a poc a poc es vagi cohesionant, generant un sentit comú compartit i que es pugui plantejar a mitjà termini construir una organització on hi puguem cabre totes.
Tanmateix, ara per ara no es donen les condicions en l’aspecte organitzatiu per a fer apostes molt ambicioses més enllà de generar eines tècniques comunes. És a dir, les fortes identitats romanents en el moviment dificulten la confluència i per això serà molt important ser molt curosos i respectar-nos molt per poder anar apropant posicions. Seria un desencert reproduir la situació dels sindicats laborals de classe, que actualment es troben separats per qüestions moltes vegades més identitàries que polítiques. Per tant, sabent que aquesta és una tendència possible dins del moviment per l’habitatge, hem de posar totes les nostres habilitats en què això no succeeixi. Anar a poc a poc, des de la humilitat, aprenent a treballar juntes per assentar les bases de la construcció d’una futura organització per a la nostra classe.
En aquest sentit, el Congrés d’Habitatge també serà una oportunitat d’analitzar les problemàtiques d’habitatge en el seu conjunt. Durant anys la PAH s’ha centrat en el problema de les hipoteques, amb tot el sentit, tenint en compte que aquesta organització va néixer per donar resposta a la despossessió que patien moltes famílies de les seves cases, deixant deutes de per vida, a conseqüència de la crisi capitalista del 2008. No obstant això, ara ens trobem amb lloguers impossibles per a la majoria de les famílies de la nostra classe, on cada vegada l’emancipació juvenil resulta més difícil, i amb una situació de generalització de l’okupació per tal d’accedir a un habitatge. Lluny queda també l’okupació com a fenomen relacionat únicament amb entorns polítics, d’una estètica determinada i només dins dels sectors més radicalitzats de les lluites. El Congrés d’Habitatge ha de servir llavors per a posar sobre la taula totes aquestes problemàtiques que tenen una mateixa arrel: la propietat privada.
La disparitat organitzativa actual del moviment també es plasma en els diversos mètodes de funcionament intern, on els criteris acostumen a ser fins i tot contradictoris entre col·lectius: assemblees on no existeix cap delegació de tasques, fent-les inoperants; col·lectius que funcionen com assessories on les afectades fan cua per a consultes sobre el seu cas; col·lectius que fan assessorament fora de l’assemblea, prioritzant únicament els acompanyaments a Serveis Socials; jerarquies informals que passen per sobre de l’organització assembleària o on no es prioritza el debat polític a l’assemblea. Hi ha col·lectius que han apostat també per experiències de creació d’estructures populars, i altres que aposten fortament per campanyes de caire activista dirigides a les administracions. Analitzar i poder posar en comú els avantatges i els inconvenients de cada mètode, ser capaces de diferenciar els contextos locals per veure quin és més efectiu en cada cas i afinar en tots aquests mecanismes organitzatius, fa del Congrés un espai d’intercanvi imprescindible, d’acord amb l’aprenentatge i la posada en comú de diferents experiències.
La cohesió del moviment per l’habitatge és essencial per a poder passar a l’ofensiva, i el Congrés ha de poder posar sobre la taula una sèrie d’apostes per a ser debatudes, assumibles pel conjunt de col·lectius, plataformes i sindicats, buscant consensuar estratègies, campanyes i programa. En els documents de debat que s’han preparat des de la Comissió Redactora del Grup Motor del Congrés, les propostes busquen fer avançar el conflicte col·lectiu, en primer terme, aprofundint en la lluita sindical, la confrontació amb els propietaris, immobiliàries i fins i tot els grans monstres financers. En segon lloc, parlar també de les estratègies organitzatives: blocs de llogateres contra un mateix propietari, l’ocupació com a eina, i la creació d’estructures de poder popular. Aquest últim, un dels debats més interessants al nostre parer, ja que són aquestes estructures que arrelen fortament al territori, les que permeten transcendir la lluita sectorial per organitzar les nostres comunitats, en estructures paral·leles als col·lectius d’habitatge; grups de dones, gimnasos populars i escoles per a les més petites. Encara estem en una fase d’experimentació on referents com la PAHC Bages ens serveixen de guia, però les possibilitats sociopolítiques que parteixen de la lluita sectorial per l’habitatge obren finestres d’oportunitat que van des de la lluita sindical i la confrontació, passant per les campanyes polítiques activistes, fins a la conformació d’un programa de mínims, una brúixola que ens indiqui cap a on avançar.
En aquest procés de reflexió col·lectiva haurem de prioritzar trobar punts en comú, ser molt curosos en els processos de decisió, acceptar els dissensos, entendre la pluralitat i generar un ampli denominador comú, que no és un altre que el propi moviment per l’habitatge. Si estem a l’alçada de les circumstàncies i aprofitem l’oportunitat d’aquest moment històric que serà el 1er Congrés d’Habitatge de Catalunya, podrem fer un gran salt qualitatiu. Si assumim la responsabilitat que ens pertoca, i complim les nostres tasques, tot serà diferent després d’aquesta trobada, la nostra força es multiplicarà, així com la nostra projecció mediàtica. Portem anys picant pedra com ningú als barris i pobles, i ha arribat el moment d’agregar totes aquestes apostes locals per construir el poder popular al territori.
I la militància de l’Esquerra Independentista, estarem a l’alçada del que significarà el 1r Congrés d’Habitatge de Catalunya? La nostra participació fins a dia d’avui en el moviment per l’habitatge no ha estat ni molt menys homogènia: depenent del territori, més aviat fruit de les apostes d’algunes assemblees locals que no d’una aposta a nivell de moviment. És hora de revertir aquesta tendència, però serà del tot necessari seguir fent-ho des del treball de base, posant-nos a disposició dels col·lectius d’habitatge existents a les nostres respectives realitats. Perquè hem après que la legitimitat política dels nostres plantejaments és directament proporcional a l’efectivitat pràctica i material del dia a dia que sustentem als nostres col·lectius. No esperem poder reforçar el nostre moviment polític o que les nostres consignes programàtiques o ideològiques calin si som incapaços de generar victòries, cobrir col·lectivament les necessitats materials i simbòliques de cadascun dels membres del nostre Sindicat o PAH, així com ser nosaltres mateixes companyes que es guanyin el respecte i l’estima de la resta. Les apostes i estratègies que es posaran a debat durant el Congrés ens interpel·len en aquest sentit.
Atrevim-nos a ser un amb el poble, amb la nostra gent, amb la classe a la qual apel·lem per a la construcció del nostre projecte històric. No serà només un camí de sacrificis i penúries, sinó que amb l’entrega i la implicació pertinents a la lluita per l’habitatge estarem apropant-nos a allò que Marx afirmava com el més proper a la seva idea de felicitat: la lluita, sincera, honesta, victoriosa. Posem fil a l’agulla, ens veiem al 1r Congrés d’Habitatge de Catalunya.
*Àxel Altadill i Bàrbara Roch són membres del Sindicat d’Habitatge del Raval i de l’Oficina d’Habitatge de Gràcia i militants de l’esquerra independentista.
