Nosaltres, les treballadores de l’educació pública organitzades dins la sectorial d’educació de la Coordinadora obrera sindical ens preparem per a la jornada de vaga general feminista del proper 8 de març, dia de la dona treballadora.
La nostra no és la diada “de les dones”, ni de la igualtat d’oportunitats en el capitalisme patriarcal, sinó una vaga general centrada en les reivindicacions feministes nascudes de la nostra condició de treballadores amb doble jornada i en la solidaritat internacional contra l’explotació i l’opressió.
Així doncs, els esdeveniments que estem vivint a l’actualitat posen en relleu les estretes relacions entre la política i l’educació. La política es fa a la plaça, al carrer, al lloc on treballem i on estudiem. En qualsevol escenari comunitari on es proposen idees, es confronten opinions, es defensen drets i es prenen decisions per millorar les nostres vides individuals i col·lectives. Per tant, l’escola és un escenari polític on necessitem promoure una educació democràtica i una pedagogia feminista.
Malauradament, l’escola ha estat i és el un aparell ideològic de l’Estat en les societats capitalistes. Veiem com aquesta ideologia dominant es presenta en les nostres aules en forma de retallades, de segregació escolar, de competició pel finançament o per l’externalització de serveis bàsics com monitores de menjador, cuineres o vetlladores.
I posem aquests noms de professions en femení perquè és una realitat que l’ensenyament és una de les professions més feminitzades. Malgrat això, les professores estem infrarepresentades en els nivells educatius superiors i en la majoria d’equips directius.
La nostra no és la diada “de les dones”, ni de la igualtat d’oportunitats en el capitalisme patriarcal, sinó una vaga general centrada en les reivindicacions feministes nascudes de la nostra condició de treballadores amb doble jornada i en la solidaritat internacional contra l’explotació i l’opressió.
Actualment, no ens falten motius per defensar aquesta vaga general feminista. Des del 2012, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va començar un procés encobert de privatització, sota la fal·làcia de la necessitat d’eficàcia de recursos públics, sotmetent-nos a situacions de sobreexplotació i sobrecàrrega de treball, incrementant la burocràcia absurda i la responsabilitat amb uns recursos i eines clarament insuficents. Mentrestant, continua mantenint el concert a institucions privades i religioses, fins i tot en casos que se segrega l’alumnat per raó de sexe.
Des d’aquí, animem a continuar lluitant en contra la privatització, l’elitisme i la mercantilització que suposa el desplegament de la Llei Ensenyament Catalana i de tots els seus decrets en la nostra educació pública. Demanem la retirada immediata del decret plantilles i del decret de direccions.
Denunciem la mentida de model educatiu, sovint presentat com a únic i indiscutible, que plantegen els gurús d’Escola Nova 21 o Xarxes pel canvi, on sota l’excusa de la innovació reformulen la pràctica educativa sense tenir en compte la realitat material o social de les escoles, ni l’experiència previa i democràtica dels claustres. Aquestes pràctiques innovadores sovint amagen els interessos de lobbys empresarials i de fundacions vinculades a la dreta com la Fundació Jaume Bofill, la Unescocat o la Caixa que pretenen treure profit i legitimar la privatització de l’educació.
En aquest context, necessitem unitat d’acció davant l’amenaça de la ultradreta espanyola, encoratjada per l’aplicació del 155 en intervindre ensenyament, cal que siguem com les dones republicanes en defensa de l’educació pública i laica, cal que ens organitzem en els sindicats combatius per poder plantar cara i guanyar.
Nosaltres, les treballadores de l’educació pública assumim la nostra tasca d’esdevindre agents de canvi. No volem esdevenir esclaves ni educar en l’esclavatge, sinó en l’emancipació social, la llibertat i la creativitat, aquella en què tothom pugui aspirar a desenvolupar el seu potencial com a ésser humà. Ara més que mai és hora de reavaluar la nostra incidència política i practicar la responsabilitat de combatre per superar les desigualtats econòmiques que patim la classe treballadora dels Països Catalans, cada cop més empobrida i reprimida. Tot i això, som conscients que necessitem docents que assumeixin des del feminisme la consigna de que «tot allò personal és polític». De la mateixa manera que van fer les mestres que ens han precedit, hem d’ensenyar en la coeducació, desmontar els rols de gènere, promoure educació sexual integral a les aules.
Com ja sabeu totes vosaltres ens queda molt camí per fer, som conscients. Per això ens comprometem a traslladar les idees transformadores del feminisme i la formació que acumulem a la pràctica quotidiana al camp personal d’actuació, defensant aquests àmbits de la repressió i la imposició heteropatriarcal i del seu fracassat model de relacions humanes.
Volem l’alegria de la lluita quotidiana, volem teixir el canvi personal amb pràctiques duradores, alliberadores i transformadores en el camí cap a la justícia i la igualtat social.
Cal que consolidem la vaga general feminista, per segon any amb més força i amb més determinació fins a assolir unes relacions humanes lliures d’opressions i d’explotació, i ho farem amb un sindicalisme de classe i feminista per aconseguir el nostre objectiu d’una educació pública, de qualitat, popular, laica, coeducadora, en català i al servei de la classe treballadora!
Que visca la lluita de la comunitat educativa! La lluita és l’únic camí.
*Intervenció de Majo Domènech, militant de la COS Educació, en l’acte de l’esquerra independentista “Feminsme per canviar-ho tot” del 1 de març de 2019 a Barcelona.
