L’any 1917 la major part de l’Imperi Rus vivia d’una agricultura endarrerida, gens mecanitzada i d’estructura feudal. Des del punt de vista cultural això es manifestava en l’analfabetisme massiu i el predomini ideològic de l’església ortodoxa. Però l’estructura social russa era profundament contradictòria i això era només un aspecte de la realitat. A Moscou i a Sant Petersburg el capitalisme s’havia desenvolupat de manera espectacular i aquesta irrupció de la modernitat va donar lloc, des del punt de vista artístic, a un període destacat per la radicalitat de les propostes d’escriptors com Maiakovski, cineastes com Dziga Vertov, arquitectes com Konstantin Mèlnikov i Moisei Ginsburg, i d’artistes visuals del moviment constructivista, com Liubov Popova, Vladimir Tatlin, Kazimir Malèvitx, Rodxenko o El Lissitzky. L’exposició Construir la revolució, que es pot veure al Caixafòrum de Barcelona des del 4 de febrer fins el 17 d’abril, descriu aquest context i la participació decidida d’arquitectes i artistes plàstics en la construcció del socialisme.
Consta d’unes 250 obres: fotografies d’arxiu d’edificis construïts entre 1920 i 1930, procedents del Museu Estatal d’Arquitectura Schusev de Moscou i que s’exposen per primer cop; dibuixos, pintures i maquetes de la Col·lecció Costakis del Museu Estatal d’Art Contemporani de Salònica (obres de Malèvitx, Rodtxenko i Popova) i una selecció de fotografies en color i de gran format del fotògraf britànic Richard Pare realitzades entre 1992 i 2010 sobre els primers 15 anys d’història de la Unió Soviètica que documenten la degradació que han patit la majoria d’aquests edificis. S’hi poden veure tres maquetes: la de la casa de Mèlnikov, amb finestres hexagonals; la del club de treballadors Rusakov, amb els seus plans inclinats, i la de la Torre Tatlin, un projecte per al monument a la Tercera Internacional que havia de tenir 400 metres d’alçada.
Amb aquests elements, que tenen l’arquitectura com a element central, se’ns explica com el nou Estat demandava nous tipus d’edificis, des de cases-comuna pels treballadors que emigraven a la ciutat, com la de Narkomfin, fàbriques que alliberessin les dones del treball domèstic no remunerat, com la de pa de Moscou i la cuina industrial Nàrvskaya, que feia el servei de menjador als habitants de Leningrad (abans Sant Petersburg), clubs i equipaments esportius como el Dinamo i Rusakov, per promoure una mà d’obra sana i productiva, fàbriques i centrals elèctriques per fer front als plans d’industrialització, o edificis amb finalitat propagandística, entre els que destaquen el Mausoleu de Lenin i la seu de Pravda. Segons Irina Korobina, del Museu d’Arquitectura de Mosou “la majoria dels edificis estan amenaçats per la falta d’un inventari i l’especulació immobiliària, car a Rússia no existeix consciència ni interès per aquest període i només es destinen recursos a rehabilitar edificis de segles anteriors”. La mostra ha estat organitzada per la Royal Academy of Arts de Londres, en col·laboració amb la Fundació “la Caixa” i la Col·lecció Costakis del SMCA de Salònica, i forma part dels actes de l’Any Dual 2011 de l’Estat espanyol a Rússia i de Rússia a l’Estat espanyol.
