Contaminació de l’Albufera de València per drogues i medicaments

El passat mes de febrer es va conèixer l’estat preocupant de les aigües dels canals i sèquies del parc natural de l’Albufera de València per la presència de cocaïna, èxtasi i altres drogues. Així ho confirmava una anàlisi realitzada per investigadors de la Universitat de València (UV), que advertien de les conseqüències que podria tenir la presència continuada d’aquestes substàncies sobre la fauna i la salut humana.

“Els resultats confirmaven la presència de drogues com la cocaïna, amfetamines, codeïna, morfina i cànnabis en les aigües superficials del parc natural de l’Albufera, en concentracions de 0,06 a 78,78 nanograms/litre, segons Yolanda Picó, autora principal de l’estudi i catedràtica de l’àrea de Nutrició i Bromatologia en la UV. Científics d’aquesta universitat i del Centre d’Investigacions sobre Desertificació. En l’anàlisi es detectaren 14 tipus de drogues -entre elles l’heroïna, la cocaïna i l’èxtasi- en 16 canals i sèquies del parc natural. En la investigació es buscaven residus que es generen en l’orina humana després de la ingesta de les drogues i que acaben acumulant- se en les aigües residuals.

Val a dir que la major concentració i freqüència de drogues es localitzava en la zona nord del parc, sobretot en la zona del barranc del Pollo. En aquesta àrea són habituals les descàrregues d’aigües residuals, i a més es concentra la major densitat de població (quasi el 70% de la població total), indústries i discoteques.

Per altra banda cal remarcar, com ja se sap, aquest fenòmen s’agreuja ja que el parc natural de l’Albufera és una de les zones humides més importants d’Europa per la seua biodiversitat en flora i fauna i per ser un punt clau per a les aus migratòries. L’àrea està inclosa entre les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA), en la llista de llocs d’importància comunitària de la Regió Biogeogràfica Mediterrània i en el Conveni de RAMSAR sobre aiguamolls.

Conseqüències sobre el medi i l’ésser humà

Encara no s’han realitzat estudis toxicològics exhaustius sobre el risc que pot suposar per a les persones i el medi ambient la presència d’aquestes substàncies en l’aigua, però els científics adverteixen de les possibles conseqüències. Segons afirmen, els problemes de salut que cause el seu consum, així com el fet que aquests residus encara tinguen una potent activitat farmacològica permeten pressuposar que la seua presència continuada en el medi aquàtic pot tenir conseqüències per als organismes terrestres i fauna aqüícola.

Per contra, l’alcadessa de València en conèixer la notícia declarava que l’aigua del llac “és transparent” i està “millor que mai”. Barberá va llançar un missatge tranquil·litzador afirmant que la quantitat de droga detectada per la UV és tan ínfima que “seria necessari beure tota l’aigua de l’Albufera per a poder consumir un gram d’estupefaent”. D’aquesta manera l’informe de l’ajuntament restava importància a la presència d’estupefaents en l’Albufera, notícia que va tindre una gran repercussió mediàtica.

Procés de transmissió dels fàrmacs a les aigües: conseqüències

Segons els experts, grans quantitats de fàrmacs i cosmètics poden ser introduïts en els medi ambient, tant terrestre com aquàtic, després del seu ús per persones o animals domèstics. El principal problema resideix en què els sistemes de clavegueram no estan equipats per a la seua eliminació ja que en l’actualitat, no existeixen plantes de tractament d’aigües residuals municipals que s’hagen dissenyat específicament per a l’eliminació d’aquests productes químics o per a altres contaminants no regulats.

Per l’atra banda, els riscos que suposen per als organismes aquàtics, així com als éssers humans es desconeixen, en gran part perquè les concentracions són baixes. Les principals preocupacions han sigut la resistència als antibiòtics i l’alteració del sistema endocrí, pels esteroides sexuals naturals i sintètics. Altres químics, fins i tot tenen ara per ara conseqüències desconegudes. Els efectes de les exposicions a baix nivell en l’aigua potable per a l’ésser humà encara no són clars per a la majoria del medicaments. Els efectes poden ser subtils, perquè la contaminació dels fàrmacs i cosmètics es produeixen en el medi ambient en baixes concentracions.

Per exemple en l’efecte sobre el sistema nerviós, cal tenir en compte també si l’acumulació a poc a poc de les xicotetes concentracions poden arribar a tenir importants perjudicis, tenint en compte que estupefaents com la cocaïna tarden un mes aproximadament en ser eliminats totalment de cos humà des del moment en què s’ingerixen.

Per altra banda, la perillositat de les hormones queda patent per la seua inherent capacitat disruptora endocrina, per la qual cosa l’emissió d’hormones, tant naturals com a sintètiques, en els afluents de les estacions depuradores pot produir impactes negatius sobre els éssers vius residents en els medis aquàtics.