El 24 de maig es presenta com una data clau en el futur de Sabadell. Les eleccions municipals serviran per acabar amb l’anomenat estil Bustos o, ben al contrari, per donar-li continuïtat, com a mínim, quatre anys més. El mandat que ara acaba ha estat mogut a la Plaça Sant Roc, principalment per les incidències provocades pel cas Mercuri. De fet, des que esclatés el cas es poden distingir clarament dues etapes respecte al posicionament del PSC de Sabadell en relació a Manuel Bustos, alcalde de Sabadell des del juny de 1999 fins al 5 de desembre de 2012.
Primera fase: reivindicar la figura de l’ex alcalde
Després de la renúncia de Manuel Bustos a l’alcaldia, Joan Carles Sánchez es va fer càrrec de liderar el consistori sabadellenc. Ara bé, la fissura entre seguidors i detractors de Bustos era ben present dins el PSC, i la divisió es va evidenciar en les eleccions primàries que els socialistes van celebrar al març de 2014. Per una banda, Marta Farrés, actual segona tinenta d’alcalde de l’Àrea de Serveis a les Persones, es presentava amb el suport de Sánchez i altres regidors del consistori encapçalant l’auto denominat sector crític. De l’altra, Josep Ayuso, actual primer Tinent d’alcalde de l’Àrea de Presidència, Economia i Serveis Centrals, rebia el suport de l’executiva local del PSC, o el que és el mateix, tenia el suport directe de Bustos i el seu nucli dur, qui el qualificava de “candidat de consens, unitat i majoria”.
Bustos aclamat en la presentacio d’Ayuso com a alcaldable. Foto: isabadell.cat
El resultat de les primàries es va decantar a favor d’Ayuso amb el 52,7% dels vots a favor. Més enllà del resultat, un dels moments més rellevants de les primàries va ser la fotografia en què Bustos reconeixia Ayuso com a guanyador, tot aixecant-li el puny. A partir d’aquell moment, Ayuso va posar l’accent en reivindicar la tasca feta pel l’ex batlle. En la seva presentació com a alcaldable, celebrada a Fira Sabadell, el cap de llista del PSC es definia com a “molt lleial” i defensava el seu principal avalador. “Va renunciar a l’alcaldia per uns fets injustos, posant per damunt els interessos de la ciutat que els seus propis. No estàs sol, estem amb tu”. La repetició de l’abraçada de les eleccions primàries va servir per tornar a evidenciar la bona sintonia entre els dos.
Segona fase: oblidar el passat
El passat mes de març, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) emetia la primera sentència del cas Mercuri, tot considerant culpable Manuel Bustos de tràfic d’influències. El TSJC va imposar-li una condemna de quatre anys i mig d’inhabilitació per ocupar un càrrec públic i una multa de 60.000 euros per tràfic d’influències, al considerar que havia pressionat, juntament amb l’ex secretari d’organització del PSC Daniel Fernàndez, l’alcaldessa de Montcada i Reixac per alterar el procés de selecció de la persona responsable de serveis territorials d’aquest municipi. Immediatament, Bustos deixava la seva militància al PSC.
La proximitat amb les eleccions municipals va provocar que les lloances al passat es convertissin en desesperades crides al futur que ha de venir. Ayuso s’ha esforçat per maquillar les vinculacions amb l’ex alcalde i ha centrat el seu discurs en la necessitat de reiniciar la política municipal a Sabadell. De tota manera, l’hemeroteca segueix el seu lloc i la totalitat de les formacions polítiques que concorren a les eleccions municipals a Sabadell han utilitzat la vinculació política entre Bustos i Ayuso com a arma per fer l’assalt a la Plaça Sant Roc i canviar la tendència de la política local, marcada per l’estil Bustos des dels comicis de 1999.
