En els darrers temps, alguns dels partits autoanomenats “no-nacionalistes” han reprès al nostre país una tàctica contra l’esquerra independentista que d’un temps ençà havien deixat de banda. Consisteix en la combinació de l’acció del que ells anomenen la “justícia” amb una acció propagandística amb àmplia cobertura als mitjans de comunicació de l’establishment, mitjans que òbviament inclouen els diaris en llengua catalana.
En Cesk Freixas i en Jaume Soler, ambdós militants d’una organització de l’esquerra independentista catalana, Endavant (OSAN), han estat les excuses d’aquests partits de la dreta nacionalista espanyola per apuntar tots els aparells jurídics i mediàtics contra una ideologia i contra tot un moviment polític.Tot plegat, molt familiar per qui recorda l’època de Júlia García Valdecasas com a delegada del govern del PP a Catalunya.
Segons Ciudadanos, la detenció de Jaume Soler i els fets dels quals se l’acusa (la crema de la pantalla de Tele 5 a Terrassa) demostra que l’esquerra independentista “segueix les passes de les joventuts de Batasuna”. Per altra banda, i segons el mateix partit, el cantant Cesk Freixas no pot actuar en unes festes majors perquè “milita en organitzacions independentistes radicals sorgides de la dissolució de Terra Lliure” i també perquè “durant les eleccions europees va col·laborar amb la candidatura Iniciativa Internacionalista”. Rebla el clau aquesta formació política dient que les lletres de Cesk Freixas “inciten a l’odi i a la violència”. Declaracions totes elles que el PP no va trigar gaire en subscriure.
Ningú no es pot sorprendre del clima de cacera de bruixes que vol implantar el PP i Ciutadans, clima que per altra banda compta amb el suport pràctic dels aparells policials, judicials i mediàtics estatals (i disculpeu la redundància, també dels autonòmics), i que ha persistit amb l’ascens del PSOE-PSC al control dels aparells de l’estat.
A més, en Jaume ja ha dit que ell no va deixar aquella bossa amb aquella ampolla que contenia benzina i el coll de la qual estava coronada per un mocador. Però no van ser poques les catalanes que van pensar: “I si va ser ell…què? No havent-hi hagut cap persona ferida, ja els hi està bé a aquests que volen ofegar-nos a base de teleporqueria i que menyspreen la nostra cultura, el fet que de tant en tant, se’ls socarrimi alguna propietat”. Per la seva banda, en Cesk ha tingut la valentia de no amagar mai que milita a Endavant (OSAN), i també ha signat manifestos públics a favor de Iniciativa Internacionalista i contra la Llei de Partits. I qui conegui la seva obra sabrà que les seves lletres no són cap incitació a res que no sigui l’esperança en un món millor i el compromís actiu per canviar-lo.
Com va dir un d’aquests dos companys fa poc, ser independentista no és cap delicte. Arreu on anem, anem-hi amb el cap ben alt.