Un any més s’acosta el 7 de novembre, una data marcada al calendari de totes aquelles que defensem el marc de la nació catalana sencera. Una data carregada de simbolisme per les qui no acatem l’esquarteració a la que ha estat sotmesa el nostre poble, de forma secular, a mans dels estats espanyol i francès.
Un any més ens acostem al 7 de novembre. Ens acostem al 353è aniversari del Tractat dels Pirineus, tractat que va comportar l’annexió del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir, l’Alta Cerdanya i la Fenolheda per part del regne de França. Ens acostem, també, al final del Correllengua ‘12.
353 anys d’ocupació francesa han minat moltíssim la vitalitat i l’ús social de la llengua catalana al nord de les Alberes, seria absurd no reconèixer-ho. No obstant, 353 anys després, la resistència continua. Un any més, els carrers de Perpinyà seran un clam en favor dels drets nacionals que l’administració francesa porta negant des del 1659 al poble treballador nord-català.
Enguany la commemoració del Tractat dels Pirineus es durà a terme el dissabte 10 de novembre. Prenent en consideració el perill que suposa per a la supervivència de la nostra llengua les agressions que aquesta està patint en l’àmbit educatiu d’arreu dels Països Catalans, s’ha decidit que l’eix temàtic de la present Diada sigui l’ensenyament. L’organització de l’esdeveniment corre a càrrec de la Comissió 7 de novembre, que s’ha constituït per a l’ocasió amb l’objectiu d’implicar a tots els col·lectius que defensen la llengua i la identitat catalanes a la Catalunya del Nord.
El tret de sortida el donarà, a les 15.00h, el muntatge teatral “Escola al carrer”, espectacle obert a la participació del públic que estarà dinamitzat per la Brigada d’Intervenció Poètica (BIP) i que tindrà lloc a la Plaça de la Victòria (al peu del Castellet).
Tan bon punt finalitzi el muntatge arrencarà, de la mateixa Plaça de la Victòria, la manifestació. Seguint l’eix temàtic esmentat, aquesta estarà encapçalada sota el lema “Per l’ensenyament del català” amb una pancarta que mostrarà de forma explícita que la vindicació en qüestió es fa extensiva “a València, a Mallorca, a Perpinyà, a Fraga”, etc. Darrera d’aquesta se situarà la pancarta que porta per lema “Esborrem el Tractat dels Pirineus” i, finalment, s’hi podran sumar les organitzacions polítiques que així ho desitgin. El punt final de la manifestació el posarà, un cop s’arribi de nou al Castellet, la lectura del manifest del Correllengua (que enguany ha estat redactat per l’escriptor i periodista Màrius Serra) a càrrec de membres de l’Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, un representant de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) del Principat, i l’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís.
Un cop finalitzat el parlament, començarà la Marxa de torxes amb la que s’anirà des del Castellet fins la Casa Musical, on tindrà lloc el concert que clourà la Diada. Com cada any, s’ha procurat que el concert combini la posada en escena de grups del nord i del sud de la frontera estatal. Enguany la música en directe l’aportaran els rossellonesos Tribute to jamaican music, els empordanesos Dekrèpits i els maresmencs Ebri Knight.
Un any més s’acosta el 7 de novembre, i el dissabte 10 hem d’omplir els carrers de Perpinyà per tal de defensar l’ensenyament del català a l’escola. Doncs és ni més ni menys que a l’escola on l’Estat francès ha fet més feina per tal d’avançar en el seu propòsit d’acabar amb la nostra llengua al nord del país, alienant generacions d’alumnes amb missatges tant propis d’una “República democràtica” com el Parlez français. Soyez propres (Parleu francès. Sigueu nets), que encara avui es pot llegir d’una de les parets de l’escola d’Aiguatèbia.
Un any més ens acostem al 7 de novembre. Un dia més, sí. Doncs el jacobinisme treballa cada dia i nosaltres, si no volem desaparèixer com a poble, li hem de plantar cara cada dia. Però el dissabte 10 se’ns presenta la oportunitat de prendre els carrers de la capital del Rosselló per tal de mostrar que el poble treballador català no oblida i que no descansarem en pau fins aconseguir la derogació del Tractat dels Pirineus. I aquesta, companyes, és una empresa en la que sols reeixirem unint les forces de banda i banda de la frontera que ens van imposar el 7 de novembre del 1659.