Cesc Blanco (1987, Sagunt) és un dels encarregats de la secretaria de Relacions internacionals de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans. L’organització ha anat creixent a poc a poc els darrers anys i una de les mostres d’aquesta expansió és la recent entrada a la Federació Sindical Mundial (FSM – WFTU), la qual ens explica tot seguit.
Per a moltes persones no vinculades amb el sindicalisme les sigles FSM no tenen cap significat. Què és la Federació Sindical Mundial?
L’FSM va ser fundada a París el 1945 (és la federació sindical internacional més antiga que existeix). Com diu el seu propi nom, és una associació democràtica de centrals sindicals de 210 països, molts d’ells amb estat i d’altres sense. Representa, per tant, a uns 78 milions de persones treballadores. Que no és poca cosa!
D’acord amb els seus estatuts i la seua pràctica diària, segueix la línia del sindicalisme de classe i lluita per la destrucció del capitalisme i contra qualsevol tipus d’opressió social. És un altaveu a organismes internacionals com ara l’ONU o l’OIT, pren resolucions per exemple contra els atacs a Palestina o en defensa dels cinc cubans empresonats als EUA i ofereix formació sindical. A més té el que s’anomenen les Unions Internacionals Sindicals, una mena de sectorials sindicals d’agroalimentació, energia, educació, etc., que són eines importantíssimes, ja que celebren congressos mundials on es comparteixen experiències i es creen documents molt valuosos de cara a la lluita sociolaboral en cada sector.
Com pots veure, és un gran organisme de solidaritat internacionalista i de coordinació internacional. Ja en són membres el PAME de Grècia, LAB del País Basc, la Intersindical Canària i la Intersindical-CSC, del Principat de Catalunya.
Com s’ho fa un sindicat menut com el vostre per entrar en contacte amb un organisme internacional amb seu a Atenes?
L’apropament a l’FSM es va fer fonamentalment mitjançant l’ajut del sindicat basc LAB (central sindical que fa anys que forma part de l’FSM i té un paper destacat al seu si). L’FSM ja era el nostre referent internacional des de feia anys, de fet participem de les seues campanyes mundials, com ara la jornada de lluita de cada 3 d’octubre. Personalment, trobe que més que l’admissió en si el que és dur és lluitar al carrer i demostrar el teu valor en l’àmbit internacional.
Per què l’FSM, què espera rebre’n la COS?
La participació a l’FSM busca establir contacte amb altres sindicats que comparteixen que l’única eixida de la crisi capitalista és la creació de models socials alternatius i que comparteixen el model sindical de confrontació amb el capital.
La COS entén l’internacionalisme com la solidaritat amb els moviments sociopolítics d’altres països, però amb un respecte mutu del marc d’actuació de cada nació (en el nostre cas el marc nacional dels Països Catalans). És a dir, comprenem la solidaritat internacionalista com l’ajut desinteressat a totes les organitzacions obreres i populars que lluiten per aconseguir l’alliberament social i de gènere al seu país, sempre que es respecte que el nostre marc de referència són els Països Catalans. Per tant, com a organització independentista, ens enfoquem en la lluita per alliberar totalment el nostre país; i si això pot ajudar (en forma d’exemple) a altres organitzacions d’esquerres, el nostre sindicat estarà més que satisfet. Ara bé, l’aprenentatge funciona en les dues direccions, és molt important fixar-se en altres experiències i és fonamental coordinar i aprendre d’altres lluites perquè tot i que tinguen matisos diferents a cada estat i país, al final, les polítiques són dissenyades a la UE, a l’FMI, al BM, etc.
I què hi pot aportar?
Intentaríem aportar el nostre granet de sorra en l’experiència d’un poble treballador que lluita contra el capital sense tenir instruments político-administratius d’àmbit nacional complet i propis, sense tenir un àmbit per prendre les seues pròpies decisions, i tenint una classe dirigent local que sempre optarà per ajuntar-se amb qui més i millor li permet desenvolupar el seu projecte, que són les classe dirigent espanyola o internacional.
Per altre cantó, la COS és un sindicat amb 25 anys d’existència i això sempre genera una experiència gens menyspreable (travessia del desert, un bon nombre de reformes laborals, vagues generals…). Amb tot, cal tenir present que cada organització sindical és totalment diferent, producte del seu context, de l’evolució política i econòmica del seu entorn; per tant, cada sindicat pot aportar la seua pròpia realitat, i tots són imprescindibles.
Entenen, en un organisme internacional, la realitat dels Països Catalans? És a dir, entenen que no sou una central sindical espanyola i que lluiteu per la independència del vostre país?
Açò és molt curiós i t’ho respondré amb una anècdota. En una ocasió estava parlant amb el company Igor, responsable de relacions internacionals de LAB, sobre l’FSM i m’explicava que fa molt de temps, després de l’entrada del sindicat basc, de les intersindicals de Canàries i Catalunya, i de la CUT de Galícia, George Mavrikos (el secretari general de l’FSM) li preguntà: “És que no hi ha sindicats espanyols de classe a Espanya?”. Evidentment ara no té cap dubte de la diferència que hi ha entre els sindicats bascos, canaris o gallecs que he esmentat abans, i CCOO, UGT, USO i la resta de centrals espanyoles.
Amb l’anècdota el que vull dir és que, des de fora, la nostra és una lluita massa sovint silenciada i difícil d’entendre, però que amb la presència i la feina en aquests espais es trenquen aquestes imatges preconcebudes. Detalls tan minsos com les webs en altres idiomes que no són el castellà, la reivindicació nacional dels nostres respectius països, o les vagues generals circumscrites al nostre país i no a l’Estat espanyol. Vagues que s’han aconseguit a Galícia i el País basc i que en un futur aconseguirem convocar als Països Catalans també.
També existeix la Confederació Sindical Internacional (CSI) i la Confederació Europea de Sindicats (CES), hi participeu o hi teniu interès?
Cal explicar que el món sindical, potser a diferència de la resta d’organitzacions, té una sèrie d’organitzacions internacionals ben clares, de fet les centrals sindicals estatals solen afiliar-se a federacions mundials. N’hi ha diverses, amb bases ideològiques diferents, com per exemple, la CSI, de tendència demòcrata-cristiana, o l’FSM, de tendència socialista. Però també hi ha federacions a altres nivells territorials, com per exemple la CES.Nosaltres, actualment, no hi participem en cap de les dues que has esmentat ni hi tenim cap interès.
Pel que fa a la confederació europea (CES), el president és, des de l’any passat, Ignacio Fernandez Toxo, actual líder de CCOO. Amb açò queden dites moltes coses. És a dir, tant la CES com la CSI són federacions que s’acosten més a un model sindical proper al de CCOO i UGT (tan conegut al nostre país), i a uns objectius laborals/polítics que sovint no defensen els interessos de la classe treballadora. Així doncs, estan fora dels nostres objectius.
En canvi, sí estem gestionant la nostra entrada a la Plataforma de Sindicats de Nacions Sense Estat (PSNSE) que està formada per sindicats de classe i independents dels partits polítics. Però el que per a la nostra organització és més important és que té com a principi la lluita inseparable per l’alliberament social i nacional dels respectius pobles.
