VidaCaixa, l’entitat de plans de pensions privats més gran de l’estat espanyol, ha obtingut aquest 2014 uns beneficis de 871,6 milions d’euros. VidaCaixa és propietat al 100% de Caixabank. Aquest banc, ja en la seva anterior etapa com a caixa d’estalvis, va reestructurar entre 2010 i 2012 les seves participacions en grans corporacions, concentrant-se en el sector de les assegurances davant el nou escenari d’incertesa social que s’obria.
Un sector en creixement
El creixement del volum de negoci ha estat de prop del 10%, la qual cosa confirma la tendència d’aquells sectors mitjans de la societat que s’ho poden permetre a refugiar-se en assegurances privades, davant la desconfiança generada pel deteriorament de l’estat del benestar.
L’evolució dels plans de pensions entre 2010 i 2014 conté elements ambivalents. El número de plans de pensió individuals s’ha reduït de 8 milions a 7 milions de participants. Aquesta xifra indica que l’impacte de la crisi ha impedit a sectors de classes populars incorporar-se a aquest model.
Entres 2010 i 2014 el volum dels dipòsits dels plans de pensions privats ha augmentat un 23%
Però qui s’hi ha pogut incorporar perquè la crisi no l’ha afectat, ho ha fet amb més aportacions. Així, el volum del patrimoni dels plans de pensions privats ha augmentat dels 52.000 milions d’euros als 64.000 milions d’euros en el mateix període.
Aquestes dades dibuixen clarament la fractura divergent que ha accentuat la crisi econòmica. Mentre les parts més baixes dels sectors mitjans han perdut la capacitat d’estalvi, la resta de sectors mitjans ha mantingut aquesta capacitat i davant la incertesa generada sobre la continuïtat de l’estat del benestar i la crisi bancària, ha optat per refugiar el seu estalvi en productes d’assegurances.
Els lobbies promouen una ombra de dubte sobre la continuïtat de les pensions públiques
L’ombra de dubte sobre la viabilitat del sistema de pensions públic ha estat una constant des que el 1991 es legalitzessin els plans de pensions privats a l’estat espanyol. Una ombra de dubte llançada sistemàticament des d’institucions vinculades a empreses o grups financers amb interessos en els plans de pensions privats.
Un dels principals promotors d’aquesta ombra de dubte és el lobby Fundación Edad&Vida. Aquesta fundació està integrada per 34 grans empreses, i té com a a missió “en aquest nou context, treballar per recollir les necessitats de les persones grans, d’avui i de demà, i impulsar iniciatives que contribueixin a millorar la seva qualitat de vida, de manera responsable i sostenible”.
Aquestes noves condicions i el significat de la sostenibilitat que pregonen es basen en el plantejament que la fundació fa al seu escrit de presentació al web. “L’Estat del Benestar pot entrar en crisi si no ens adaptem a aquest canvi demogràfic imparable. Les pensions ja no poden dependre totalment del sector públic. L’Estat té un límit, i aquest límit vé fixat per la demografia”.
La Fundación Edad&Vida reuneix 34 empreses amb interessos en els plans de pensions privats
El passat novembre, la Fundació Edad&Vida, juntament amb VidaCaixa, va atorgar el X Premi Edad&Vida a l’estudi “El comportament ciutadà en la planificació de la jubilació. El cas espanyol en un escenari de reformes, canvis i incertesa”, realitzat per ESADE. Les principals conclusions d’aquest estudi demostren l’impacte de l’ombra de dubte després de 25 anys de propaganda.
El 90% dels enquestats reconeixen la necessitat d’estalviar per a la jubilació. La presa de consciència és considerable, ja que la població és conscient que amb la seva pensió pública no en tindrà prou per cobrir les seves necessitats. De fet, el 67% considera que necessitarà estalvi privat per cobrir les seves necessitats durant la seva jubilació i només el 23% considera que la seva pensió pública serà suficient per cobrir les seves necessitats. Cal destacar que el 47% considera que no arribarà a final de mes amb la seva jubilació.
Segons l’estudi, la desconfiança en el sistema públic de Pensions ha generat que 1 de cada 5 menors de 55 anys cregui que no cobrarà pensió pública. D’entre els que sí que consideren que cobraran pensió pública, el 59% estima que serà baixa i insuficient.
L’estudi d’ESADE també feia un seguit de recomanacions a l’administració pública, destinades a promoure la “cultura de l’estalvi” entre la població. Així, entre altres mesures, es proposa fer-ho “des de la infància, amb programes específics d’educació financera inclosos en el pla d’estudis, en la línia d’algunes experiències que ja s’estan duent a terme en el marc del Pla d’Educació Financera impulsat per la CNMV i el Banc d’Espanya, entre d’altres”.
Recomanen desgravacions fiscals per a qui contracti un pla de pensions
Altres recomanacions reclamen accions que remodelin els paràmetres de funcionament de l’estat del benestar, a través de la privatització de les contribucions socials. Per exemple, s’insta el govern a treballar “conjuntament amb el Sector Financer i Assegurador en el disseny d’un sistema privat de pensions que complementi el sistema públic de pensions. Prenent en consideració l’adopció d’un sistema d’inclusió automàtica dels treballadors en un pla de pensions d’empresa, similar a l’introduït al Regne Unit, del qual seria possible deslligar-se si així ho desitgés el treballador”. És a dir, convertir una part del salari dels treballadors en inversió obligatòria en plans de pensions. Aquesta és una acció que ja s’ha fet en alguns àmbits de l’administració pública, com per exemple els treballadors de la Generalitat de Catalunya, però que les retallades salarials van deixar en suspens.
Els lobbistes també reclamen al govern “un tractament fiscal adequat a tots els instruments de previsió i estalvi finalista a llarg termini, que en cap cas desincentivi la seva contractació”. Menys impostos per a qui tingui un pla de pensions privat, en consonància amb les reivindicacions de menys impostos per qui tingui una assegurança mèdica privada.
Les 34 empreses integrants de la Fundación Edad&Vida
