Acurat i espontani alhora, el debut de Tardor no pot passar desapercebut perquè revela que hi ha escena més enllà del xilòfon i la trompeta. I això, per als amants dels productes executats amb una guitarra, un baix i una bateria (sense colorants ni conservants), és tota una alegria. Tot situant-se en la paleta sònica on ja van aterrar anteriorment formacions com 121 dB, Sant Gatxo, Èric Fuentes & El Mal, Rosa Luxemburg o Malnom, Tardor fa del seu primer llarga durada un bastió de força interpretativa i poesia urbana. Sense arribar a la textura hipersònica, aconsegueixen passatges d’una intensitat desbordant que mai no eclipsa el fort de la seua idiosincràsia: la melodia. I és que estem davant onze cançons que formen l’anatomia dels sentiments, gràcies a eixa barreja d’acords distorsionats i provatures agudes, gràcies també a una tècnica vocal més apropada al caràcter melós que no al cantellut. Com trepitjar les fulles caigudes de l’autumne.
En aquest projecte, la joventut dels tres components –cap d’ells passa del quart de segle de vida- no impedeix que les dimensions temàtiques siguen àmplies. El fet de militar en la música des de ben prompte (escolteu Raindrop, el projecte previ al naixement de Tardor) els ha ajudat a conformar lletres ben adaptades a cada registre sonor. Lírica optimista però optimisme amb fre. I no és per menys. Àlex, Cesc i David formen files en l’exèrcit d’una generació que alguns anomenen perduda: la generació de l’atur i la crisi, la d’un futur borrascós. Tanmateix, el seu mèrit rau en convertir aquest desencant en art. En vomitar la ràbia en descàrregues contagioses que se sostenen fermament en peu i van adreçades a un públic molt obert. “Baix de l’aigua” il•lustra amb escreix aquest caràcter universal de la seua sonoritat, però “Creuarem la ciutat”, “Dubtes” o “Espiral de silenci” també contenen els ingredients indicats per esdevenir peces de referència en els arxius del rock alternatiu.
Tardor irromp amb una proposta creïble, una carta de presentació molt ben jugada que els situa en el camí de les cançons rodones. Ha despertat una fera.
Revolució de l’estat latent. Tardor. Mésdemil, 2012
