Entre el 27 i el 30 de gener se celebraran vuit judicis en els quals hi ha encausades onze persones imputades per càrrecs com desordes públics i atemptat contra l’autoritat en els aldarulls ocorreguts els dies posteriors al desallotjament de Can Vies, al barri de Sants de Barcelona. Les peticions del ministeri fiscal oscil·len entre els 2 anys i 9 mesos de presó i els 5 anys i 10 mesos de presó. El primer detingut durant els aldarulls que ha passat pel jutjat va ser Sergi Rubia, absolt després d’haver passat 22 dies a la presó de Can Brians de forma preventiva. L’Assemblea del Barri de Sants, la Xarxa de Familiars de Detingudes i l’Assemblea d’Encausades i Solidàries han fet avui una crida a la solidaritat amb les encausades, que es canalitzarà a través d’una setmana d’activitats que culminarà el diumenge 25 de gener amb una jornada solidària que inclourà una manifestació, dinar popular i concert.
La solidaritat, un estímul necessari
“Per a les encausades és important sentir-se acompanyat, ja que ha caigut una estigmatització molt gran a sobre seu després d’haver estat detinguts”, afirma Anaïs Franquesa, una de les advocades dels encausats. No només el suport del cercle més íntim és important, sinó que segons diu Franquesa el testimoniatge ciutadà cada cop és més important. De fet, diversos veïns presents al lloc dels fets en el moment de les detencions, i que en alguns casos han aportat material gràfic, han suposat un recolzament important per la defensa: “la gent cada cop és més conscient que el seu testimoni és crucial”, explica l’advocada.
Foto: Can Vies.
Arbitrarietat i doble vara de mesura
Anaïs Franquesa considera que en les 84 detencions produïdes en els aldarulls al barri de Sants va imperar l’aleatorietat i l’arbitrarietat. Una actuació policial que ha tingut continuació en les peticions del ministeri fiscal, qualificades per l’advocada de desproporcionades. “Demanar 5 anys i 10 mesos de presó per un noi acusat de llençar una llauna contra un vehicle policial és exagerat”, relata Franquesa. El motiu d’aquestes elevades peticions de presó? “Allargar el codi penal al màxim i demanar penes altes per infraccions que en molts casos podrien ser considerades simples faltes”, segons l’advocada, que identifica la voluntat de generar por als encausats com una raó per la demanda de penes tan altes.
La celeritat policial i fiscal a l’hora d’exigir responsabilitats als detinguts dista molt del comportament que s’ha tingut amb els casos de maltractament policial. En total s’han presentat tres querelles d’aquest tipus: una presentada per un grup de nois que van ser colpejats per agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra en un portal del barri de Sants, una altra feta per un grup de joves que van ser colpejats durant la seva detenció, i per últim la presentada per un noi que va ser colpejat a l’orella mentre anava en bicicleta. En aquest últim cas, la causa ha quedat arxivada malgrat l’existència de nombroses proves gràfiques.
Fins al moment abans del judici, fiscal i defensa poden arribar a un pacte tot i que, com afirma Anaïs Franquesa, el que es recomana en aquests casos és anar a judici per demanar l’absolució de l’encausat. “Tot i això és una decisió molt personal, i s’ha de tenir en compte que hi juga un paper important la por”, reconeix l’advocada d’algunes de les encausades. “Malgrat que en molts casos similars les acusacions demostren la seva poca consistència i acaben en absolució o amb penes que no impliquen l’ingrés a presó, no podem donar res per fet fins la celebració dels judicis”, conclou Franquesa.
